Les litografies d'Anglada-Camarasa

Els primers anys del segle XX, quan vivia a París -on adquirí la nacionalitat francesa- experimentà la tècnica de la litografia, de la mà del gran litògraf anglès d’ascendència francesa Albert Belleroche. Fins ara la producció litogràfica d’Anglada-Camarasa coneguda era molt limitada, i es reduïa a algunes estampes existents al British Museum de Londres, al Museu d’Olot, al Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC i a algunes col·leccions particulars.

Recentment Matt Staton i Núria Barrachina descobriren a Brighton (Anglaterra) un fons, provinent dels hereus de Belleroche, on hi havia diverses estampes d’Anglada-Camarasa, algunes conegudes però altres fins ara ignorades. La Biblioteca de Catalunya pogué adquirir catorze estampes d’aquest conjunt i ha esdevingut així la principal posseïdora de litografies d’Anglada.

En aquella època les estampes, tant litogràfiques com calcogràfiques o xilogràfiques, encara no solien numerar-se, motiu pel qual es desconeix la quantitat existent de cada una. Tanmateix, el fet de procedir aquestes de casa mateix del litògraf mentor del pintor català, i de ser tant rara fins ara la seva existència, ens porta a considerar-les majoritàriament proves d’estat, que possiblement mai varen ser objecte d’un tiratge comercial.

La temàtica principal és la típica de l’Anglada d’aquella època: figures femenines amb grans barrets de plomes, característiques de la vida mundana del París nocturn, i tan sovint protagonistes també de les pintures a l’oli de l’artista. Una de les estampes, però, és una dona del poble, semblant a la portera parisenca que Anglada retratà a l’oli en alguna ocasió, i una altra un retrat masculí, el del pianista empordanès actiu a París Enric Monturiol Tarrés, que després esdevindria marit de la primera esposa del mateix Anglada-Camarasa.