La música de la festivitat de Sant Jordi al General de Catalunya
Autors:
Joana Crespi (Música)
A les Corts catalanes de 1432, reunides a Barcelona, es va acordar la construcció de la Capella de Sant Jordi dins el Palau de la Generalitat de la plaça de Sant Jaume, de Barcelona; la capella va ser acabada el 1434, per Marc Safont. Aquesta podia servir per els diputats, servidors i familiars durant l'any però no abastava per l'aglomeració de gent que s'hi reunia en les grans diades.
A finals del s. XVI, al mateix temps que el mestre Pere Blay, arquitecte, construïa la façana de la plaça de Sant Jaume, s'aixecava la capella nova de Sant Jordi, avui anomenada Sala de Sant Jordi. El 23 d'abril s'hi commemorava allà la festivitat del Sant. L'ofici litúrgic que es resava a tot Catalunya era el propi de Sant Jordi; la música d'aquest ofici, el manuscrit musical del qual avui presentem, és la que compongué, per commemorar aquesta festa, Joan Pau Pujol (Mataró, 1570 - Barcelona, 1626). Va ser mestre de capella de les catedrals de Tarragona (1593), El Pilar de Saragossa (1595 -1611) i, finalment, Barcelona (1612 -1626). És en aquesta darrera etapa que va tenir, a més, la responsabilitat de la capella de música de Sant Jordi.
Pujol va escriure una gran quantitat d'obres, tant religioses com profanes. De l'estada a Barcelona tenim constància documental dels llibres de polifonia que eren a casa seva; hi figuraven els millors compositors del s. XVI espanyols (Victoria, Morales, Guerrero) i italians (Palestrina, Lasso, Mogavero). Suposem que la seva consulta el mantenia al dia del que es practicava fora de Catalunya.
La seva música mostra el pas de l''stile antico' a l''stile nuovo', introdueix instruments musicals, practica la policoralitat, així com una tècnica impecable en la combinació de veus i cors i un ric contrapunt. Malgrat no haver estat mai publicada tingué projecció exterior; les seves obres eren a la biblioteca de Joan IV de Portugal així com a arxius de catedrals i monestirs de fora de Catalunya. El fet que les composicions profanes, sobre tot, apareguin als cançoners Casanatenc, de la Casa de Medinaceli, d'Olot, de Claudio de la Sablonara o d'Ontinyent, així ho demostra.
El manuscrit musical que mostrem el va escriure el mateix Pujol, segons Higini Anglès (Maspujols (Tarragona), 1888-Roma, 1969), un dels seus estudiosos, com veurem més endavant.
En va fer ofrena als diputats eclesiàstic (Pere Magarola, bisbe d'Elna), civil (Francesc Pla i de Cadell) i militar (Pere Fuster) del General de Catalunya, trieni 1623-1626.
Es tracta d'una col·lecció de composicions polifòniques religioses destinades a ser cantades a la festivitat del Patró, com ja hem dit.
Escrites en format de partitura de faristol, amb grafia musical molt acurada, el manuscrit duu les quatre primeres caplletres il·luminades a l'íncipit de cada veu, la primera amb la figura de Sant Jordi.
La partitura està relligada amb tapes de cartró folrades amb cuiro, tires daurades i l'escut del General de Catalunya.
Aquesta magnífica peça procedeix de la col·lecció Joan Carreras Dagas (Girona, 1828-1900), compositor i col·leccionista qui, al llarg de la seva vida, va reunir una impressionant biblioteca musical de manuscrits i impresos.
El 1889, Carreras Dagas va oferir, en venda, la col·lecció a la Diputació de Barcelona que finalment la va comprar el 1892.
La realització del catàleg d'aquesta col·lecció va anar a cura de Felip Pedrell (Tortosa, 1841-Barcelona, 1922) i es va publicar amb el títol Catalech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona (Vilanova i La Geltrú: Oliva, 1908-09), dos volums.
La col·lecció Carreras Dagas i la de Pedrell constitueixen la base de les col·leccions de reserva de Música de la nostra biblioteca i el nucli fundacional del Departament de Música, creat a instàncies del propi Pedrell a les darreries del 1917.
El primer en fixar-se en la figura de Joan Pau Pujol va ser Pedrell que va publicar la seva troballa a les pàgines de la Revista Musical Catalana (1905, núms.21, p. 169-171 i 22, p.189-191). Anglés va emprendre l'estudi del compositor i la seva obra amb la publicació de Johannis Pujol (1573?-1626) In alma Cathedralis Barcinonensi cantis magistri Opera omnia (Barcelona: Biblioteca de Cataluña, 1929-1932), dos volums. Comptava publicar-ne entre vuit i deu però la continuació va quedar interrompuda degut a la guerra civil espanyola. Aquets dos volums son el número tres i set, respectivament, de la col·lecció de les prestigioses Publicacions de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya que Pedrell i Anglès endegaren el 1922, poc després de la constitució del Departament de Música.
Citació bibliogràfica
In Festo Sancti Georgii martyris : Ad vesperas . Primer quart del s. XVII.
Paper. [108 f.( 74v-108, en blanc)]; 550 x 405 mm.
Lletra gòtica de principis del s. XVII, notació quadrada en pentagrama, caplletres il·luminades i ornades; enquadernació en cartró recobert amb pell, tafilets daurats, escut del General de Catalunya.
Conté:
f. 1 Dedicatòria
f. 2 Dixit Dominus, octavi toni
f. 7v Confitebor, tibi, Domine, septimi toni
f. 13v Beatus vir, secundi toni
f. 18v Laudate, pueri, Dominum, octavi toni
f. 23v Laudate Dominum, omnes gentes, secundi toni
f. 25v Credidi, secundi toni
f. 30v Deus tuorum militum, , sex vocibus
f. 34v Magnificat, secundi toni
f. 40v Benedicamus Domino
f. 41v Cum invocarem, octavi toni
f. 47v In te, Domine, speravi
f. 52v Qui habitat
f. 62v Ecce nunc
f. 65v Procul recedant somnia
f. 67v Nunc dimitis
f. 70v Benedicamus Domino
f. 71v Regina caeli
Topogràfic: M 788
Enllaços relacionats
Obres de Joan Pau Pujol al Catàleg de la BC
Obres sobre Joan Pau Pujol al Catàleg de la BC