Josep Flavi. Libre de les antiquitats iudaycas
Autors: Joana Escobedo (Unitat Bibliogràfica)
La Biblioteca de Catalunya té una bona col·lecció d’incunables –a Europa, impresos publicats fins a l’any 1500 inclusivament–, més valuosa qualitativament que quantitativa. Entre aquests incunables, n’hi ha de vinculats ben directament amb la cultura catalana, entesa en un sentit ampli, i dins d’aquests n’hi ha de raresa extrema. Aquesta doble vessant la presenta aquest incunable, la traducció catalana del Llibre de les antiguitats judaiques de Josep Flavi, obra redactada per l’autor després de la destrucció de Jerusalem.
Deixarem de banda la personalitat de Josep Flavi (Jerusalem, 38-Roma, 100), el conegut historiador jueu, autor, entre d’altres, d’una història de la guerra dels jueus i de les antiguitats judaiques que ens ocupen, per centrar-nos en la impressió.
Aquest incunable palesa, d’una banda, la difusió de l’obra de Josep Flavi; d’una altra, la incorporació d’aquesta obra al patrimoni cultural català. L’incunable imprimeix la traducció catalana de l’obra – "la elegantissima e singular obra d[e]l gran hystoriogroph ioseph e[n] los libres de la iudayca a[n]tiquitat diuisit per libres e capitols ab singular orde"-, feta sobre una versió llatina anterior –Antiquitates Iudaicae. Es traduí, doncs, "d[e] stilat lati en nostre vulgar le[n]gua catalana". Tot i que no sembla que el volum indiqui el nom del traductor, se sol atribuir la traducció al frare mercedari Pere Llopis, "e[n]tre·ls menors lo menor e indigne professor en la sacra theologica facultat", per tal com, segons que diu el colofó, la corregí "lo millor ha pogut ".
Es tracta d’una edició publicada a Barcelona per Nicolau Spindeler el 1482, la descripció de la qual es troba als repertoris esmentats. És una obra voluminosa, de més de quatre-cents folis, en lletra gòtica de dues mides, amb el text distribuït en dues columnes. L’edició es degué al notari Andreu Mir i al llibreter –librari- Joan Çacoma, el qual havia finançat ja la del Regiment de prínceps d’Egidio Romano (Barcelona: Nicolau Spindeler, a despeses de Joan Çacoma, 2 novembre, 1480).
L'exemplar de la Biblioteca de Catalunya mostra alguns ex-libris manuscrits, senyals de lectura, alguna postil·la manuscrita i un parell de dibuixos d'algun antic lector. La relligadura, en pergamí, mostra al llom, curiosament, escrites en tinta les paraules "Josepho de Bello Judaico". Té cintes com a tanques. Aquest exemplar ha estat reproduït en microfitxes a Incunabula: the printing revolution in Europe, 1455-1500: full-text incunabula on microfiche. [Editor-in-chief: Dr Lotte Hellinga]. Woodbridge [etc.]: Research Publications, 1992- . Unit 2: The classics in translation (vol. 1). 15 microfitxes.
La Biblioteca té en els seus fons tres edicions incunables més de Josep Flavi: De bello Iudaico [latine], Rufino Aquileiensi interprete (Romae: Arnoldus Pannartz, 25 novembre, 1475) i Opera [latine], Rufino Aquileiensi interprete (Venetiis: Johannes [Rubeus] Vercellensis; impens. Octaviani Scoti, 23 octubre, 1486), i (Venetiis: Albertinus Vercellensis; impens. Octaviani Scoti, 23 octubre, 1499).
Citació bibliogràfica
Josep Flavi. Libre de les antiquitats iudaycas. Barcelona: Nicolau Spindeler, 1 abril, 1482. Fol.
Referències bibliogràfiques: Aguiló, 2803. Haeb.(BI), 343. IBE, 3324. March, 446-449. Madurell-Rub., 32-33, 58-59, 144. Vindel (A), I, 25; VIII, 25