El Consueta
Núm. 1, portada i pàg. 2
Autors: M. del Tura Molas (Hemeroteca)
El Consueta és una publicació periòdica molt modesta, d’aparició quinzenal, feta per afeccionats al teatre en català i adreçada als mateixos afeccionats. Els seus autors queden permanentment en l’anonimat amb la utilització de pseudònims. L’ànima de tota la revista és el consueta “Sr. Pepet” que en el moment de la seva jubilació decideix dedicar-se per complet al seu projecte. La caricatura del “Sr. Pepet” apareix nombroses vegades al llarg dels 80 números. Al peu d’impremta del darrer número de les temporades teatrals dels dos primers volums apareixen els cognoms de l’impressor “Utrilla” el dibuixant “Tapies” i el director “Garcia” que habitualment signen com “El trio consueta”. Es finançava amb les aportacions dels seus subscriptors. La col·lecció de la BC conserva dos de les cartes velografiades de començament de temporada que els adreçaven.
|
Núm. 57 portada Núm. 80 portada
|
Núm. 5, pàg. 12-13 |
És escrita en català. La coberta especifica el títol amb lletra de pal, any, número i data, i sempre hi ha un dibuix. A començament de cada pàgina hi ha el títol i al peu el número de pàgina i el número de la revista, cada article també conté un petit dibuix.
Es tracta d’una publicació curiosa per la tècnica d’impressió emprada: la velografia. Totes les pàgines reproduïdes són manuscrites, també reprodueix els dibuixos. El color de la tinta és lilós, El màxim nombre de còpies que es podien fer amb el velògraf era d’unes cent cinquanta. Cada número tenia 20 pàgines.
El primer número va aparèixer el dia 17 d’octubre de 1934 i el darrer número de la col·lecció que comentem és el número 80 del 28 d’agost de 1938.
Va tenir força ressò en el seu entorn i fins i tot va ésser citada per publicacions coetànies com Mirador.
Es centra en la crítica teatral i el món del teatre i les seves anècdotes, dedica pàgines d’homenatge a autors i actors desapareguts i en algun moment inicia una memòria dels teatres i la vida teatral a Barcelona. Algunes de les seccions de més durada són “Simfonies” i “Crítiques”.
Els volums corresponents a les les temporades 1934-1935 i 1936-1937 contenen entre 9 i 10 graelles d’índexs en les quals s’especifiquen totes les companyies, els teatres, els autors, els actors i les actrius, les obres estrenades, les obres publicades i el nombre de representacions de tota la temporada de teatre en català.
El fet que se seguís publicant durant la guerra civil li aporta un interès afegit per constituir una crònica social en l’entorn del teatre català.
Es tracta d’una revista difícil d’aconseguir pel seu curt tiratge i de la qual encara no s’ha determinat quin va ser el seu darrer número. La col·lecció de la Biblioteca de Catalunya dins del “Fons Rull” és de les més completes que es coneixen.
Citació bibliogràfica
El Consueta. -- Any 1, núm. 1 (17 oct. 1934)- . -- Barcelona : [s.n.], 1934-[1938?] (Barcelona : Impr. Utrilla) núm. : il. ; 22 cm. –- Quinzenal
TOP: S Rull-8-1