Un dels cançoners més interessants d’entre els copiats a Catalunya i que es conserva encara a la nostra terra és el manuscrit 146 de la Biblioteca de Catalunya, conegut amb el nom de Cançoner Gil per tal i com fins l’any 1910 fou propietat del catedràtic de Saragossa Pablo Gil y Gil. Fou donat a la Biblioteca per la subscripció d’un grup de deu mecenes (Isidre Bonsoms, Pere Grau Maristany, Eduard Sevilla, marquès de Maury, Josep Mansana, Jacinte Serra, Manuel Girona, Hug Herberg, Archer M. Huntington i Teresa Ametller), que volgueren així oferir a la Biblioteca un monument de la literatura catalana medieval.
Es tracta d’un còdex en pergamí copiat a mitjan s. XIV, amb lletra clara i elegant, però sense notació musical, la qual cosa podria significar que la poesia hi és transcrita per ésser llegida, no cantada. Els poemes són copiats segons el costum medieval a línia seguida i no en versos solts, com és habitual actualment. El primer terç del llibre està ornamentat amb caplletres bellament acolorides que presenten sovint motius zoomòrfics o antropomòrfics: podem trobar-hi ocells i altres bèsties, i caparrons de joves i vells, reis i plebeus. Amb motiu de la donació a la Biblioteca es va dotar el llibre amb una enquadernació sumptuosa en pell vermella estampada amb ferros daurats, que duu al centre d’ambdues cobertes l’escut de la diputació de Barcelona amb la creu de Sant Jordi com a superlibris; l’enquadernació fou encarregada per la Diputació a Ramon Miquel i Planes, qui, després de demanar consell al director de l’Escola de les arts del llibre, Ernest Molinés i Brasés, la feu realitzar per J. Figuerola, jove restaurador que inicià així la seva col·laboració amb Miquel i Planes.
Hi són copiades 285 composicions, repartides en tres grans blocs. En el primer trobem la pràctica totalitat dels poemes conservats del trobador català Cerverí de Girona, conegut igualment pel nom de Guillem de Cervera; a continuació ve un recull de poemes de trobadors clàssics de finals del segle XII i de la primera meitat del XIII, com ara Raimbaut de Vaqueiras, Bertran de Born, Guiraut de Bornelh, Arnaut Daniel, Guilhem de Sant Deidier, Bernat de Ventadorn, Pons de Capdolh, Jaufre Rudel o Guillem de Berguedà. L’antologia es clou amb un seguit d’obres dels poetes de l’anomenada Escola de Tolosa -Joan de Castellnou, Ramon Cornet o el comte Gastó de Foix, entre d’altres-, que durant la primera meitat del s. XIV instituïren el primer consistori dels Jocs Florals. El copista va acabar el recull amb un fragment del Roman de Troie de Benoît de Saint-Maure, una novel·la en vers en francès basada en temes de l’antiguitat grecollatina; el fragment és una mostra de la difusió de la literatura del nord de França en terres de la corona catalano-aragonesa.
El Cançoner Gil és conegut i apreciat des del segle passat per tots els estudiosos de la literatura provençal medieval, i apareix en tots els repertoris de cançoners d’aquesta època.
Conté les úniques còpies conegudes d’un bon nombre de poemes del trobador Cerverí de Girona, i dóna variants importants de textos d’altres poetes provençals, variants degudes a la transmissió oral d’aquests poemes i al fet que es conserven en manuscrits copiats en una època posterior a la dels trobadors.
La seva factura material és excel·lent, i, a més, és l’únic cançoner provençal d’aquesta època conservat en domini català. Tot aquest seguit de circumstàncies fan que sigui una peça d’un valor extraordinari, i així va ser considerat pels prohoms que, fa gairebé un segle, van decidir d’oferir-lo a la Biblioteca en un gest desinteressat.
Citació bibliogràfica
Cançoner provençal (Cançoner Gil)
Mitjan s. XIV
Pergamí. 128 f. ; 315 x 235 mm
Caplletres il·luminades i historiades; rúbriques i calderons en vermell
TOP.: Ms. 146
Enllaços relacionats
Cançoners al catàleg de la BC
Trobadors al catàleg de la BC