Un estudi recent fet per la Universitat d’Oxford afirmava que els propers vint anys set-centes professions desapareixeran substituïdes per màquines. També deia que una de les últimes a ser reemplaçada serà la d’arqueòleg, amb un 0,7% de probabilitats de computerització. Els bibliotecaris en tenim un 65%.

Si consulteu el nostre catàleg per la matèria “oficis”, podreu comprovar que hi ha força bibliografia sobre la història dels oficis i sobre els que ja s’han perdut. L’any 1779 Antoni de Capmany publicava las Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona on ja recollia un bon nombre d’oficis relacionats amb l’economia de Catalunya. Segur que moltes de les activitats que hi apareixen ni els nostres avis les recordarien.

Els avantatges tecnològics provocats per la Revolució Industrial van fer que moltes tasques manuals fossin reemplaçades per màquines. El que, en un primer lloc, va significar una important reducció de la mà d’obra, va acabar fent extingir molts dels oficis desenvolupats per la menestralia.

Però quines eren aquestes feines? A El consultor: nueva guía de Barcelona. Obra de grande utilidad para todos los vecinos y forasteros (a la BC tenim les edicions de 1857, 1859 i 1863) hi trobem una extensa i curiosa relació. Hem de pensar que a mitjans del segle XIX els viatgers no eren a un clic de Google i que per preparar les visites a la capital necessitaven obres tan minucioses com la que es presenta, una mica peculiar dins de les de la seva tipologia. Altres guies de la mateixa època com les de Bofarull o Cornet i Mas no ofereixen aquesta exhaustivitat en la “relacion de los establecimientos mercantiles, industriales y de artes y oficios” (1863, p. 116).

Al llarg de les seves pàgines —us en donem unes mostres—, llegim a què es dedicava la gent ara fa cent cinquanta anys. I, realment, els usos i costums eren molt diferents dels actuals. En un moment on portar les sabates a apedaçar sembla una activitat medieval, al Consultor trobem set botigues de betum i nou de netejar botes. I també són curioses les activitats relacionades amb la moda, la llar o el menjar. O, per exemple, descobrir que a aquella època a Barcelona només hi havia dotze veterinaris o “albéitares” enfront de les quaranta-una comares de parir. Potser ara han canviat les tornes i tenim més animals de companyia que fills?

També és interessant veure on estaven situats aquests professionals i que la zona comercial estava circumscrita a una petita àrea que avui ocuparia el barri del Raval i poc més.

I l’índex onomàstic que inclou sota l’epígraf “lista general alfabética de nombres y direcciones de los funcionarios públicos, profesores, artistas, comerciantes, industriales y varias personas notables de esta ciudad” (1863, p. 189-293) ens pot ajudar a trobar personatges de l’època que potser no localitzaríem als repertoris biogràfics tradicionals.

A part de presentar-vos un document rar i útil del nostre fons, hem volgut fer evident que, des de sempre, els oficis han estat en permanent canvi i evolució i, si més no, també hem pogut fer una mica d’arqueologia social, ara que és la professió del futur.

Marta Riera
Servei d’Accés i Obtenció de Documents