El 25 de gener de 1939, amb l’exèrcit franquista a punt d'entrar a la ciutat, Hilari Salvadó, darrer alcalde republicà de Barcelona, marxa a l’exili. Nascut a la Barceloneta el 1899 en un ambient humil, fill d’un pescador mort a la mar, el jove Hilari (Lari) combina la feina com a comptable amb un activisme social i polític que el durà a inscriure’s a Estat Català, on freqüenta Josep Tarradellas i Joaquim Ventalló. Regidor de Barcelona, és empresonat el 1934 al port de Barcelona en el vaixell Uruguay arran dels fets del 6 d’octubre, i alliberat el 1936. El 16 de juliol de 1937, Salvadó esdevé alcalde com a substitut de Carles Pi i Sunyer. Responsable de la ciutat en un moment particularment tens, va haver de fer front als bombardeigs de Barcelona i als allaus de refugiats. Exiliat a Besiers, va tornar a Barcelona el 1960, on moria el 1966. L’enterrament d’un batlle que havia estat, malgrat les circumstàncies del seu mandat, extraordinàriament popular, fou silenciat per les autoritats de l’època.

Salvadó havia estat un dels iniciadors del Centre Excursionista Minerva, fundat el 1918 a la Barceloneta amb seu social a la Cooperativa “La Fraternitat” (actual seu de la biblioteca del barri),i fou membre de la seva directiva. A més d’organitzar excursions, al Centre s’hi feien conferències i altres activitats culturals, sovint lligades al món del teatre. Per la seva proximitat veïnal i ideològica, tenia relacions amb l’Escola del Mar, dirigida per Pere Vergés: des de Minerva s’havien organitzat visites a l’escola, i el seu director havia fet alguna conferència al Centre. El president del Minerva era Josep Maria Curet, parent del crític teatral i posteriorment historiador de Barcelona Francesc Curet. L’amistat i l’apreci entre els joves Curet i Salvadó havia de ser gran, com evidencien les paraules del president en una conferència a la seu de La Fraternitat el 14 de febrer de 1924:

«L’Hilari Salvadó. L’engendrador d’optimisme, el que posseeix el secret de l’entusiasme i que també posseeix altes dots de idealitat. L’amic inseparable que es fa estimar dels que el rodegen.»

Poc més d’un any abans, el desembre de 1922, Curet havia fet per l’amic una còpia manuscrita de “Vida, mort i resurrecció. Poema felí”, una obra de teatre humorística que havia escrit el 1916, en què els personatges són un gat negre escanyolit d’ulls fosforescents, una gateta blanca de pell finíssima, un ratolinet atrevit, un ocellet que voleia per l’espai i una àliga majestuosa. És un volum bellament presentat, protegit per una enquadernació en pell verda amb el títol estampat en daurat i ornamentació floral als angles dels plans, una pàgina de títol on dos gats miolen ostensiblement,  i una decoració interna en què el contingut de cada pàgina —escrit en negre (el text de l’obra) i vermell (les acotacions escèniques)— va emmarcat per un filet daurat acompanyat d’una lleugera decoració  de triple filet encreuat a cada banda del rectangle.

El volum va precedit d’una endreça dibuixada en forma d’exlibris que representa un claustre gòtic i en què s’indica l’ofrena a l’amic pel dia de sant Hilari —tot i que que la data esmentada, el 14 de desembre, no sembla coincidir amb cap dels dies que celebren alguns dels sants Hilaris venerats per l’església.

Potser en part per esmenar aquesta relliscada, el llibret es clou amb una nova endreça poètica, datada de 1923, escrita amb lletres daurades i en un estil que recorda l’art déco:

“Axís com la fruita primerenca és la més delicada ofrena, altretant ho ha d’ésser les primeres manifestacions del que sent una gran devoció per les coses del pensament.

Aquesta obreta representa el desvetllament d’una crisàlida que s’entrega a la vida assedegada de llum, per xò és oferta a l’amic. MCMXXIII” .

El llibret fou inscrit al llibre de registre de la Biblioteca de Catalunya el 10 de març de 1944; tot fa pensar que va ingressar a finals de la Guerra Civil o just després, però no hi ha indicacions de com va entrar ni de qui el va fer arribar a la Biblioteca. Una possibilitat seria que, a fi de salvaguardar-lo, Salvadó l’hagués passat a Pere Vergés, bon amic seu i de Rubió; sabedor del seu interés pels manuscrits curiosos, ni que fossin recents, aquest l’hi hauria pogut lliurar (com havia fet abans de la guerra amb un llibret fet pels seus alumnes, BC Ms. 1191). Una altra possibilitat, més prosaica però no per això menys possible, seria que el llibre hagués estat recuperat en una requisa feta per les noves autoritats a la casa de l’antic alcalde i dipositat després en alguns dels magatzems del Servicio de Defensa al Patrimonio Nacional (SDPAN), des d’on hauria passat a la Biblioteca. Però a hores d’ara no hi ha informació que permeti saber-ne del cert la procedència, i res no es pot assegurar.

Anna Gudayol
Secció de Manuscrits

Bibliografia

Vinyes i Roig, Pau. Hilari Salvadó, alcalde quan plovien bombes. Barcelona: Fundació Josep Irla, Ajuntament de Barcelona, 2017.

Vinyes i Roig, Pau. “Hilari Salvadó i Castells”. En: Fundació Josep Irla, Memòriaesquerra.cat: la hiperenciclopèdia histórica d’Esquerra Republicana, 2021 https://memoriaesquerra.cat/biografies/salvado-castell-hilari.

Curet, Josep Maria. El Centre Excursionista “Minerva” i la seva obra: conferència donada pel President del Centre en l’estatge de la Cooperativa “La Fraternidad” el dia 14 de febrer de 1924 i il·lustrada amb més de 120 diapositives.  Barcelona: Centre Excursionista Minerva, 1924.