Qui era el Rafel Casanovas que va ingressar l’11 de setembre de 1714 a  l’Hospital de la Santa Creu, on va morir pocs dies després?

La Biblioteca de Catalunya conserva bona part dels llibres d’entrada de malalts de l’Hospital de la Santa Creu, que ens proporcionen una informació molt valuosa per a la història. Al Llibre d’entrada de paisans de 1714-1716 (AH. 145, f. 184r), el dia 11 de setembre de 1714 trobem la següent entrada: “"Rafel Casanovas, casat amb Esperança, fill de Rafel, i nascut a Vilafranca del Pendés”

Qui  era aquest Rafel Casanovas? És possible que fos Rafael Casanova, el  conseller en cap de la ciutat de Barcelona, màxima autoritat política i  militar de la ciutat durant el setge de 1714?

La història ens explica que Rafael Casanova va ser ferit  l’11 de setembre, durant un  dur contraatac defensant la ciutat de Barcelona. Els primers estudiosos  que el van investigar i van redactar la seva biografia -- Josep Rafael  Carreras i Bulbena l'any 1912  i Josep M. Casassas l'any 1931-- així ho  van suposar.

El 1912 Carreras i Bulbena va publicar la primera biografia que es coneix sobre Rafael Casanova, on explica:

“se’l  traslladà al Colegi de la Mercé, hon li fou curada la ferida,  romanguent allí segur en cas d’assalt, complertament abscondit i lliure  de les tropes assetjants. Per evitar la persecució se’l feu passar per  mort, i així consta en lo llibre d’entrades del Hospital General de  Santa Creu, data d 11 de setembre”.

A la següent,  el 1931, Josep M. Casassas diu:

“Tement  els seus amics i familiars que l’enemic .... prendria revenja....feren  passar-lo per mort, i així és que com a tal consta en el llibre  d’entrades de l’Hospital de la Santa Creu, amb data 11 de setembre de  1714”.

Ja l’any 1996 tornem a trobar repetida la idea, amb alguna variació, a Rafel Casanova, de Ramon Tarter i Fonts:

“Ara  bé, la por de probables represàlies --no oblidem que Casanova era,  juntament amb Villarroel, la màxima autoritat de Barcelona-- féu que, per  tal de protegir-lo fins a poder traslladar-lo en un lloc més segur, fos  inscrit per un metge amic en el registre de defuncions de l’Hospital de  la Santa Creu.

Ara bé, fins a quin punt era certa, aquesta  informació? No deixa de ser curiós que si la voluntat dels amics i  familiars era fer-lo passar per mort, donessin unes dades errònies sobre  el conseller, ja que aquest no es deia Rafel Casanovas, sinó Rafael  Casanova, ni havia nascut a Vilafranca ni es va casar amb una tal  Esperança. No és més fàcil pensar que va ser una casualitat, i que en  aquells dies, que van entrar tants ferits a l’Hospital, va entrar una  altra persona amb un nom molt similar al seu?

Sigui com sigui,  l’anècdota ha quedat per a la posteritat, i si és errònia, és una errada  que ja té cent anys d’història, fet que li dóna una certa entitat.

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents