Aquest 1de juliol la Joana Raspall ha complert 100 anys i volem fer-li un petit homenatge per la seva estimació a les biblioteques i el seu pas, breu però intens, per la professió.

Joana Raspall va néixer el 1913 a Barcelona, però aviat es traslladà a Sant Feliu del Llobregat. Des de ben jove s’interessà per la cultura, els llibres i la lectura, i els anys 20 i 30 ja escrivia a diverses revistes, com l’ Eco del Llobregat i Claror.

Des de la revista Claror, butlletí de l’Escola de Declamació Miquel Rojas, els anys 30 començaren a demanar una biblioteca popular, com ja tenien a altres poblacions catalanes. La revista tenia un apartat on cada mes insistien sobre el tema, recordant que encara no tenien biblioteca; van crear una Comissió Pro-biblioteca infantil, com recorda Joana a Memoro: el banc de la memòria:

 ― “Trobava que aquí els nanos no llegien per gust…. Vaig demanar una biblioteca infantil per aquí a Sant Feliu i vaig engrescar unes quantes amigues, i vam fer una  campanya per a la biblioteca infantil.”

La campanya va donar resultat, però no en el sentit que la Joana i les seves amigues volien, perquè la biblioteca, que s’inaugurà el gener de 1933, no era una biblioteca popular de la Generalitat, sinó de la Xarxa de la Caixa de Pensions. Amb tot, van estar molt contentes i des de la revista animaven la població a fer-ne ús.

Un any més tard l’Ajuntament va presentar un projecte de Biblioteca-Jardí, per prendre part del concurs convocat per la Generalitat.

Al mateix temps la jove Joana investigava què s’havia de fer per tenir una biblioteca a la seva ciutat. Li van recomanar que ho preguntés a Jordi Rubió que, com a director del Servei de biblioteques populars de la Generalitat i de l’Escola de bibliotecàries, era la persona més adient per aconsellar-la. Rubió així ho féu, a més d’animar-la a estudiar a l’Escola. Ella recorda la conversa així:

 ―“Sóc de Sant Feliu. Què hem de fer per tenir una biblioteca?”

 ― “Què han de fer? Doncs han de fer molta cosa... Miri, hi ha una escola de bibliotecàries, algú que vingui a l’escola i es vagi a formar allà”.

Dit i fet. El 1935 Joana Raspall va fer l’examen per ingressar a l’Escola. El darrer any de la carrera les estudiants feien tres setmanes de pràctiques a les biblioteques i la Joana el mes de maig va anar a Vilafranca. Era costum que en marxar escrivissin alguna cosa al dietari de la biblioteca, i la jove poeta així ho féu, deixant un poema titulat “Biblioteca en repòs”. 

Durant l’estiu va continuar treballant-hi, substituint la bibliotecària titular, i a l’octubre va ser nomenada bibliotecària auxiliar de la biblioteca de Vilafranca. Allà va passar els darrers mesos de la guerra. Amb l’exèrcit a punt  d’entrar a la població van aconseguir un transport per traslladar els llibres cap a Barcelona, com explica ella mateixa en una entrevista a la revista Lletres:

 ― “Els soldats ens oferien un camió, i jo els vaig dir: «quina llàstima, he sentit dir que estan cremant tot el que és en català de les biblioteques; si ens poguéssim endur  alguns llibres...». Ens van dir que carreguéssim el camió i que l’endemà passarien a buscar-nos, i que nosaltres aniríem a la cabina, calentones... era gener... Vam estar  tota la tarda omplint-lo amb el que ens va semblar millor. A la nit va arribar la Brigada Líster, l’última de l’exèrcit, i van entrar a la biblioteca esbotzant-ho tot. Al matí hi  havia tot de soldats a dintre, dormint amb el cap sobre llibres... Vam esperar els nostres des de les nou del matí. Nosaltres amb el matalasset, i una capa, i una mica de  menjar, i anaven passant les hores... Ja ens pensàvem que no vindrien quan es van presentar, a les set de la tarda, que ja era fosc. «Sou a punt? Salteu!», ens diuen, i  arrenca el camió amb set o vuit més d’espatllats, penjant de la grua, i  vinga, carretera amunt. La cosa es va posar greu, perquè els camions en fila semblaven un  comboi i ens van venir a bombardejar quan pujàvem per l’Ordal, on vam haver de parar i sortir dels camions. Les «paves» van acabar bombardejant lluny. Però lluny és  molt a prop, perquè aquell soroll... Ens vam espantar molt. Vam arribar a Barcelona en plena nit, tot fosc, només es veien algunes animetes de llum blava pels carrers.  Ens van deixar al carrer Hospital, al costat de la Biblioteca de Catalunya, en una placeta que hi havia, un lloc de policia on no ens van voler guardar els llibres. Així que  vam haver de quedar-nos al camió dormint a estones fins que es va fer de dia...”

Quan l’exèrcit de Franco va entrar a Barcelona i rodalies es van tancar les biblioteques fins a nou avís. Abans d’obrir-les de nou van haver de passar un procés per adaptar-se a la nova situació; personal i col·leccions van ser depurats. La Joana explica al mateix Memoro:

 ― “Vaig acabar la carrera de bibliotecària i aleshores es va acabar la guerra. Quan em van dir que les biblioteques no es tancaven, que es tancava el servei català de les  biblioteques, em vaig enfadar, no vaig voler, perquè no hi ha d’haver diferències entre un idioma i un altre… bé, doncs no en seré, de bibliotecària”

Amb això s’acabà la seva activitat com a bibliotecària, però no el seu amor pels llibres i la lectura, que ha continuat viu fins avui mateix, que la Joana fa 100 anys. Per molts anys!

Marga Losantos
Servei d’Accés i Obtenció de Documents