"Exposición bibliográfica Prat de la Riba, 1967"
Enguany commemorem els 100 anys de la mort d’Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona (1907-1917) i primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914). Advocat, periodista i polític, home de poques paraules però tenaç i infatigable com el descriuen aquells que el van conèixer. Va fundar l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’any 1907 i va impulsar la creació de la Biblioteca de Catalunya.
Des de la presidència de la Mancomunitat va dur a terme una ingent labor en matèria de comunicacions, ampliant la xarxa de carreteres i camins, telèfons i telègrafs. En l’àmbit de l’ensenyament, va crear el Consell d’Investigació Pedagògica i les escoles elementals de Treball, d’Art Dramàtic i de Bibliotecàries, entre moltes altres institucions pròpies d’un sistema educatiu especialitzat. Tota aquesta tasca, impossible de sintetitzar en poques paraules, va ser compilada per la Mancomunitat en els dos volums de L’Obra realitzada, que es va publicar entre els anys 1919 i 1923.
Cinquanta anys després de la seva mort, el 1967, la Diputación Provincial va voler retre el seu particular homenatge a Enric Prat de la Riba. En paraules de J.M. Muller i d’Abadal, president de la Diputació de Barcelona entre els anys 1967 i 1973, "[Enric Prat de la Riba] abogó siempre por lo que estamos ahora consiguiendo: un Estado fuerte, creador y dinámico, bajo el cual puedan sentirse libres y en paz todos los españoles”.[1]
Dit i fet. El 19 de juny de 1967, el Servicio de Prensa de la Diputació va fer pública la commemoració de l’efemèride anunciant “la celebración de diversos actos en preparación. Entre ellos destacarán una exposición referida a la obra y personalidad del presidente Prat de la Riba, la acuñación de una medalla y la edición de varias publicaciones”[2]
Portada del Diario de Barcelona, 2 d'agost de 1967
El dia 1 d’agost de 1967, coincidint amb la data de la seva mort, van començar els actes d’homenatge. A les 10 del matí es va celebrar una missa a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat amb la presència del president de la Diputació, de la filla d’Enric Prat de la Riba, Montserrat Prat de Herrando, del secretari de l’Orfeó Català, Miquel Saperas, i del secretari de l’IEC, Ramon Aramon, entre molts altres. A les 19h es van reprendre els actes amb la inauguració de l’”Exposición bibliográfica Prat de la Riba” i amb la celebració d’una sessió acadèmica a l’antiga Sala dels Tapissos, actual Sala Prat de la Riba de l’IEC, amb els parlaments de Guillermo Díaz-Plaja, aleshores director de l’INLE i membre de la Real Academia Española, i de J.M. Muller d’Abadal.
J.M. Muller i d’Abadal i altres membres de la Diputació visitant l’exposició. San Jorge, 1967, núms. 67-68, p. 115
L’exposició “constaba de numerosas vitrinas, en las que se expusieron documentos de la época de la creación de la Biblioteca de Cataluña, de otras instituciones de la Diputación y de la Mancomunidad, obras del ilustre hombre público, biografías del mismo [...]”[3]
A banda dels llibres que pertanyien a la Biblioteca, la mostra va comptar amb les aportacions del llibreter Joan Marca, que va prestar 21 documents, entre ells La Nacionalitat catalana (1906), Per la llengua catalana (La Revista, 1918) i el Missatge dels catalans a S.M. Jordi I, rei dels Helens (1897), i de la vídua, Josepa Dachs, amb el préstec de set manuscrits originals de discursos, articles i manifestos de Prat de la Riba, entre els quals hi havia les Notes del discurs per la inauguració de la Biblioteca de Catalunya. També hi va col·laborar el Museu Arqueològic, que va prestar 10 medalles de la BC i del Servei d’Investigacions Arqueològiques de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, creada el 1915 per Enric Prat de la Riba.[4]
Relació de les peces prestades per la família Prat de la Riba. Top.: Arx. Adm. c. 72/3
L’exposició va ser de curta durada, tan és així que la revista Destino se’n va fer ressò en un article publicat el 12 d’agost: “Una exposición que bate todas las marcas [...]. Todas la marcas de corta duración, naturalmente, porque no ha pasado del día de la inauguración”.[5]
En efecte, la mostra es va inaugurar el dia 1 d’agost i el dia següent, per manca de personal, es va tancar al públic. El 19 del mateix mes, Destino publicava la carta d’un jove estudiant que s’havia adreçat a la Biblioteca el dia 2 amb la intenció de visitar l’exposició. Per sorpresa seva, el cartell de l’exposició ja havia estat retirat i, com ell mateix deia: “me dijeron que ya estaba cerrada (eran las doce del mediodía), y que no la abrirían más. Insisití diciendo que los periódicos decían que duraba del 1 al 5 de agosto, entonces me contestaron que no la podían abrir. Un señor que estaba también allí dijo que la habían cerrado por falta de público”. [6]
La resposta de Felip Mateu Llopis, director de la BC, tot alegant manca d’ordenances en plena època de vacances, no es va fer esperar:
Carta de F. Mateu Llopis a la redacció de Destino, 31 d’agost de 1967. Top.: Arx. Adm. c. 32/17
L’Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales de l’any 1968, però, no va fer cap tipus de referència a l’exposició, celebrada a la mateixa Biblioteca, dins les seccions Conferencias, Exposiciones i Actos varios año 1967.[7]
Sigui quin sigui el motiu pel qual l’exposició va tancar al públic abans del previst, podem afirmar que Enric Prat de la Riba va ser una figura de consens fins i tot l’any 1967. Diferents punts de vista, enfocaments tergiversats o no, tots ells lloen la seva obra:
Un movimiento cultural [en relació a la fundació de l’IEC], fruto de la Renaixença pero fuertemente impulsado por un hombre tenaz y activo, inteligente y honrado como don Enrique Prat de la Riba. (Tele/expres, 21 juny 1967)
[Prat] Gobernó con sabiduría, pero antes y paralelamente supo despertar en el pueblo catalán el sentido de su propia personalidad [...] con la mesura de un hombre que conjuga admirablemente sus ideas y convicciones políticas con el auténtico sentido de la realidad circundate. (La Vanguardia Española, 1 agost 1967, p. 19)
Comprender el gran espíritu de generosidad que alentaba en el fondo de su alma y que le inducía a intentar el enderezamiento de España [...] tomando como base los ejemplos que le ofrecía la historia y el carácter de Cataluña”. (Diario de Barcelona, 2 agost 1967, p. 19)
Iris Torregrossa
Servei d'Accés i Obtenció de Documents
1 MULLER I D’ABADAL, JOSEP M. Diputación Provincial de Barcelona : discurso pronunciado por su presidente, José M.ª de Muller y Abadal en el homenaje tributado en memoria de Enrique Prat de la Riba con motivo del cincuentenario de su muerte : Barcelona, 1º de agosto de 1967. p. 14
2 Tele/expres, 19 juny 1967, p. 3
3 Biblioteconomía : boletín de la Escuela de Bibliotecarias de Barcelona. Barcelona, 1967, núms. 65-66
4 Biblioteca de Catalunya. Arxiu administratiu c. 32/17, c. 72/3
5 Destino, 12 agost 1967, p. 12
6 Destino, 19 agost 1967, p. 3
7 Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. 1966-1967. Barcelona, 1968. p. 12-14
Comentaris