Es tracta de la teva història. No la perdis!

Logo Unesco WDAVH

Logo Unesco WDAVH

La publicació del blog d’avui s’ha fet coincidir amb la celebració anual del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual amb un doble objectiu: informar i alertar de la situació de perill dels nostres arxius sonors i audiovisuals, i prendre consciència del rendiment que es pot obtenir de la transformació dels actius tangibles (documents) en actius intangibles (informació) gràcies a la recerca i la investigació.

A la Biblioteca de Catalunya, l’objectiu de facilitar l'accés als fons documentals patrimonials s’assoleix de diverses maneres: des de la consulta al clàssic catàleg, fins a la realització d’exposicions, la difusió d’esdeveniments a través de les xarxes socials (Facebook, Twitter, Pinterest, Flickr i un canal propi de Youtube) o la participació en cursos, jornades, conferències, simposis o grups de treball. També facilita eines de gestió de la informació, com Delicious o, des del catàleg, l’accés a l’aplicació Mendeley, el gestor de referències bibliogràfiques, webs o .pdf. Resumint: la Biblioteca treballa “de dins cap enfora”.

Fins aquí, identifiquem la nostra història sonora i assumim l’imperatiu legal de no perdre-la.

Ara bé: ens hem aturat a analitzar quin efecte té l'ús de la col·lecció? Com influeix el treball intern de la Biblioteca en l’àmbit de la investigació i de la recerca? Com de lluny o com de prop ens trobem de cobrir les necessitats d’informació de la comunitat científica? Poden les biblioteques i els arxius de preservació d'àudio i audiovisuals interactuar amb els usuaris per promoure la recerca en aquest camp?

L’experiència de la Unitat de Sonors i Audiovisuals de la Biblioteca de Catalunya té un recorregut relativament curt en la promoció d’aquest contacte entre professionals de la informació sonora i usuaris investigadors. Però s’ha beneficiat enormement d’aquest contacte gràcies a dos factors: la cerca d’altres professionals que realitzen tasques afins i la divulgació de determinats fons singulars.

Un exemple del primer factor ha estat la promoció de places de conveni en pràctiques. A través d’una xerrada, ara farà deu anys, a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, es va fer una crida per fer les pràctiques amb conservació de béns patrimonials sonors. Una de les alumnes va dedicar el seu treball de fi de carrera a descriure la seva experiència de tres mesos de pràctiques. “Unicum”, portaveu de les experiències de l’Escola i dels professionals del sector, en va publicar un resum en el seu número del 2015.

Revista Unicum, núm. 14 (2015), p. 129 a 146

Revista Unicum, núm. 14 (2015), p. 129 a 146

 

El retorn que la Biblioteca en va obtenir fou comptar amb una professional formada en una especialitat que no és curricular. Al cap de poc temps, aquesta professional, ja llicenciada, va guanyar un concurs per al servei de neteja d’un fons sonor específic de la Biblioteca. Conèixer la seva metodologia ens va permetre iniciar una sèrie de protocols escrits, validats per la seva experiència com a conservadora.   

Del segon factor -la divulgació de fons singulars- cal citar dos tipus de recerca:

a)    La recerca que reutilitza els fons, transformant-los o no.

Exemple 1: cilindres de cera que contenen improvisacions del compositor i pianista Isaac Albéniz (1860-1909).

Reutilitzacions dels cilindres d’Albéniz

 

. 1976. Transferits 2 dels cilindres originals a cinta, i després editats en vinil per per l’International Piano Archives.

. 1991. Reeditats en CD 1991 per la VAI, afegint-hi la digitalització d’un tercer cilindre restaurat.

. 2004 Remasterització de La Mà de Guido el 2004

. 2011 Recreació analògica en un piano Steinway per la companyia Zenph

 

Exemple 2: col·lecció de discos de 78 rpm 2000 años de Música, dirigida per Curt Sachs

Curt Sachs, 2000 Años de Música

Curt Sachs, 2000 Años de Música

El discògraf Martin Elste, que coordina la compilació del “Lindström Project” des del Gesellschaft für Historische Tonträger, està preparant una comparativa de les edicions d’aquesta obra magna (el primer intent  comercial de resumir la història de la música en discos) comptant amb l’únic exemplar que s’ha localitzat complet de l’edició castellana en una institució pública: la BC.  

Exemple 3: Reedició d’alguns màsters de la discogràfica Concèntric, conservats a la BC.

Caràtules dels 4 CDs Pop a la catalana editats fins ara

Caràtules dels 4 CDs Pop a la catalana editats fins ara

Aquesta reedició no tan sols comporta comentaris en llibrets interns, fets amb perspectiva històrica per un expert en el pop català dels anys 60 (Òscar Dalmau), sinó que també s’ha promogut un treball de màrqueting per situar-los al mercat internacional.

El retorn obtingut en els tres exemples anteriors és una aportació al coneixement del valor històric, tècnic  i auditiu de la  col·lecció.

b)    La recerca que analitza els fons i els inscriu en un context científic.

Exemple 1: tesi doctoral sobre les diverses versions de la integral d’Iberia d’Isaac Albéniz, realitzada per l’investigador mexicà Alfonso Pérez Sánchez.

Pérez Sánchez, Alfonso (2014) El legado sonoro de Iberia de Isaac Albéniz : la grabación integral : un estudio de caso. [Tesis Doctoral] [http://eprints.ucm.es/21838/]

Pérez Sánchez, Alfonso (2014) El legado sonoro de Iberia de Isaac Albéniz : la grabación integral : un estudio de caso. [Tesis Doctoral] [http://eprints.ucm.es/21838/]

El retorn: l’obtenció d’una metodologia de recerca transversal a partir de fonts primàries i secundàries de documents sonors. Establiment de pautes comparatives en la investigació discogràfica.

Exemple 2: tesi doctoral sobre les diverses versions d’”El Puerto”, del primer quadern de la Iberia  d’Isaac Albéniz, de la investigadora Lourdes Rebollo, també mexicana.

Rebollo García, María de Lourdes (2015). Iberia de Isaac Albéniz: Estudio de sus interpretaciones a través de “El Puerto” en los registros sonoros. Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d'Art i Musicologia. [http://hdl.handle.net/10803/315468]

Rebollo García, María de Lourdes (2015). Iberia de Isaac Albéniz: Estudio de sus interpretaciones a través de “El Puerto” en los registros sonoros. Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d'Art i Musicologia. [http://hdl.handle.net/10803/315468]

L’exhaustivitat d’aquest treball va més enllà de l’anàlisi formal de l’obra. S’endinsa en una radiografia de tots els aspectes interpretatius partint de mostres d’àudio, majoritàriament extretes d’interpretacions de rotlles de pianola d’artista.

El retorn: un coneixement  amplíssim de la història del rotlle de pianola i, en particular,  de la producció, la difusió i l’ús a Catalunya d’aquest sistema de recreació musical usant un piano preparat. La Biblioteca de Catalunya té la seva autora com a una de les assessores principals en temes de marques i fabricants de rotlles de pianola.

Exemple 3: tesi sobre l’anàlisi iconogràfica, feta des de la perspectiva de gènere, de les cobertes de discos de 78 rpm, principalment a la BNF, però també en biblioteques espanyoles, com la BNE o la BC. Dut a terme per la professora valenciana Julia Navarro Coll.

Navarro Coll, J. (2016). Análisis iconográfico desde una perspectiva de género de las fundas de disco de la Bibliothèque nationale de France desde 1900 hasta 1940 [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. [http://hdl.handle.net/10251/60157]

Navarro Coll, J. (2016). Análisis iconográfico desde una perspectiva de género de las fundas de disco de la Bibliothèque nationale de France desde 1900 hasta 1940 [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. [http://hdl.handle.net/10251/60157]

El retorn: la confirmació de les bones pràctiques de la BC en la conservació de les fonts secundàries d’informació. Des del 1981, els àlbums amb característiques singulars s’han conservat separats del seu contingut. Actualment s’està dissenyant una descripció d’aquests àlbums com a recull, perquè constin al catàleg i es puguin recuperar individualment.

Exemple 4: tesi doctoral sobre els aspectes pedagògics i el llegat pianístic del compositor Enric Granados, presentada per la pianista catalana Carolina Estrada Bascuñana. Autor d’un mètode per aprendre l’ús dels pedals en el piano, Granados va enregistrar rotlles de pianola i algun disc abans de morir en un vaixell atacat per un torpede alemany a la IGM,  el 1916. Els rotlles de pianola també han estat presents a la base de l’estudi, basat en les col·leccions de la BC, del Museu de la Música de Barcelona i d’una col·lecció privada a Sydney (Austràlia).  

El retorn: disposar de l’autora com a col·laboradora de la Biblioteca. Enguany, dins la celebració de l’Any Granados, la Biblioteca de Catalunya, el Museu de la Música de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans duran a terme una iniciativa de l’autora, que acabarà convertida en un simposi Granados al desembre del 2016.

I fins aquí, una selecció de les històries viscudes pels documents de la BC en mans d’usuaris investigadors, que ja formen part dels repositoris digitals.  No els perdem!

 

Margarida Ullate i Estanyol
Unitat de Sonors i Audiovisuals 

Comentaris