El creixement de la col·lecció de la Biblioteca de Catalunya
Les biblioteques nacionals són institucions que tenen com a finalitat construir col·leccions que donin testimoni de la producció bibliogràfica i documental dels seus països. A Catalunya, la llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya estableix:
“La missió de la Biblioteca de Catalunya és recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l'àmbit lingüístic català, vetllar per la conservació i la difusió del patrimoni bibliogràfic i mantenir la condició de centre de consulta i recerca científica de caràcter universal.”
A la BC s’entén la bibliografia catalana en un sentit ampli, com tot allò que es publica a Catalunya (en totes les llengües, sobre qualsevol matèria i de qualsevol autor) i el que s’edita sobre Catalunya o té autoria catalana, publicat a qualsevol lloc del món en qualsevol llengua. La voluntat de la BC és de disposar almenys de dos exemplars de les obres de bibliografia catalana i d’un de la bibliografia no catalana, sense comptar aquells exemplars amb particularitats especials (signats pels autors, amb anotacions manuscrites, amb ex-libris, etc).
Assolir la missió esmentada suposa disposar d’una legislació adequada que contribueixi a fer créixer el fons bibliogràfic i documental amb la producció pròpia del país, i activar mecanismes d’identificació i adquisició de la col·lecció de referència i suport a la recerca que aplegui les obres fonamentals del coneixement, de la bibliografia que es publica fora de Catalunya i dels fons documentals singulars d’originals vinculats amb la creació i la cultura catalana.
La Biblioteca de Catalunya té tres vies principals d’incorporació de fons: el dipòsit legal, la compra i subscripció i les donacions.
La legislació sobre el dipòsit legal fixa que la Biblioteca ha de rebre un nombre d’exemplars de tot el que publiquen els editors i productors amb seu a Catalunya, ja sigui en suport tangible com nascut a la xarxa, i de qualsevol tipologia: llibres, revistes, partitures, discs, vídeos, mapes, làmines, postals, cartells, etc. Per aquesta via la Biblioteca rep anualment al voltant de 60.000 documents (dels quals un 40% són números de revistes i diaris) per valor estimat d’uns 600.000 euros. L’existència del dipòsit legal permet a les biblioteques nacionals recollir la producció bibliogràfica dels seus països i garantir-ne l’accés permanent. La nova llei del dipòsit legal, d’àmbit estatal, aprovada el 2011, estableix que els editors/productors de les altres CCAA que publiquin en català també lliuraran un exemplar d’aquestes edicions a la Biblioteca de Catalunya.
Actualment la compra de fons i les subscripcions es concreta principalment en mantenir actualitzades:
- les col·leccions de monografies de qualitat de caràcter generalista i especialitzat, des del Handbook of Oriental Studies a la Biblioteca Abat Oliba o Els Nostres clàssics
- les col·leccions especials (Cervantina, Bergnes de las Casas, etc)
- les subscripcions a revistes en paper i en línia, llibres electrònics i bases de dades, unes contractades individualment per la Biblioteca de Catalunya; les altres, en contractacions consorciades amb el CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya). Revistes com ara Els Marges, Revista de Catalunya, o els paquets Oxford Journals Online, JSTOR, Sage, ProjectMuse, en són alguns exemples.
La Biblioteca dedica a aquestes subscripcions i adquisicions al voltant de 100.000 euros anuals. Anys enrere una part important de la compra de documents en paper es destinava a les obres de referència (diccionaris, enciclopèdies, catàlegs, bibliografies, etc); ja fa temps que aquestes obres es troben disponibles i actualitzades a la xarxa, de manera que ara se subscriuen conjuntament amb altres productes.
Un aspecte important de l’apartat de compres, que des del 2012 ha quedat sota mínims amb la disminució progressiva del pressupost de la BC, és l’adquisició de peces i fons singulars a subhastes i particulars. Amb tot, cada any una petita part del pressupost propi (a l’entorn d’uns 45.000 euros) s’ha pogut dedicar a aquesta finalitat, i així han pogut ingressar a la biblioteca alguns fons com ara la col·lecció de manuscrits de Josep M. de Sagarra de traduccions de Shakespeare, correspondència familiar del doctor Trueta i una mostra significativa del fons gràfic de Joan Barbarà, entre d’altres.
Un capítol específic i més extens mereixen les donacions, tant aquelles que procedeixen dels mateixos artistes i creadors o dels seus hereus, com les donacions de conjunts de documents o documents solts propietat de particulars o d’entitats.
Els fons personals d’escriptors, músics, intèrprets, gravadors, dibuixants, o les biblioteques, hemeroteques i discoteques de creadors i col·leccionistes suposen per a la BC un creixement de la col·lecció en qualitat i quantitat, amb un plus de singularitat patrimonial.
Diversos documents dels fons de Cristòfor Taltabull, Robert Gerhard, Montserrat Abelló i Josep Obiols
Els fons personals contenen sovint els originals (textos, dibuixos o partitures manuscrites), correspondència, quaderns d’apunts, fotografies, maquetes, esborranys, tot plegat un material únic i irrepetible que permet estudiar els creadors, la seva trajectòria i el seu entorn de relacions personals i professionals. De vegades, a més la documentació, els donatius inclouen les biblioteques personals i de suport a la seva tasca, en molts casos amb anotacions als llibres, les quals constitueixen una font rellevant per il·lustrar els interessos i opinions dels seus posseïdors. En definitiva, matèria primera per a la recerca que, sumada a l’obra publicada, completa la trajectòria vital i professional dels noms propis de la nostra cultura.
Exemplar de 1605 del Quixot que forma part de la Col·lecció Cervantina
La generositat dels donants i la consciència patrimonial ha estat present des dels primers anys de la Biblioteca; entre 1910 i 1915 la Biblioteca rebia la Col·lecció de fullets històrico-polítics i la Col·lecció Cervantina del bibliòfil Isidre Bonsoms, i a la dècada següent ingressava el fons Issac Albèniz, per voluntat de la vídua del compositor. Tres casos significatius i il·lustratius, a tall d’exemple.
Podem afirmar que els darrers anys els donatius han crescut fins a representar el gruix de les entrades de documents de la Biblioteca de Catalunya, tant en quantitat com en valor econòmic estimat. El valor del conjunt de donatius oscil·la anualment en funció del nombre que n’ingressen, però de mitjana se situa en una estimació d’aproximadament 1.500.000 euros.
Si repassem els donatius més rellevants dels últims cinc anys (2011-2015), queda palesa la diversitat i qualitat dels fons arribats:
Escriptors
Josep M. Benet i Jornet, Maria Barbal, Tomàs Garcés, Joan Agut, Josep M. Boix i Selva, Joaquim Carbó, Josep M. Ainaud de Lasarte, Armand Matias Guiu, Jordi Pere Cerdà i Montserrat Abelló.
Música i intèrprets
Conxita Badia, Joaquim Homs, Josep Valls, David Padrós, Eduard Toldrà, Gonzalo Tintorer, Joan Guinjoan, Miquel Querol, Agustí Cohí Grau, Alejandro Civilotti, Joan Fosas Carreras, Joan Saura, Jordi Cervelló, Josep M. Mestres-Quadreny, Josep Cercòs, Miquel Pujol, Josep Garcia Gago, Ramon Salsas i Josep Soler.
Dibuixants, il·lustradors i dissenyadors
Roser Capdevila, Lluïsa Jover, Àngel Puigmiquel, Estudi Villuendas-Gómez, Ramon Ribas i Pere Creus, Carme Solé Vendrell, Francesc Riart, Nicanor Vázquez, Josep Barquet i Josep Obiols.
Editorials
Edicions de La Magrana, Gustavo Gili, els segells editorials Edicions 62 i Empúries (Grup 62), i Plaza & Janés i Grijalbo (Penguin Random House).
Matrius i estampes
Miquel Vilà, Joan Barbarà, Jaume Pla, Antoni Vila Arrufat, Jordi Sánchez i Rosa Mirambell.
A tots aquests cal afegir la fonoteca Porter, el conjunt de bobines obertes de Ricard Gomis-Inés Bertran, una col·lecció de cartells polítics, d'art, turisme i viatges; una singular col·lecció de discos de cartró perforat i un reproductor ARISTON; els fons fotogràfics de Carme Puértolas o Cintet Rifà; i les biblioteques de Josep Maria Castellet i Joan Ramon Masoliver, entre d’altres.
Finalment, per tancar aquest apartat de donatius, cal destacar especialment el Llegat Jordi Rubió i Balaguer -arribat el 2014, coincidint amb el centenari de l’obertura de la BC al públic- format pels arxius personals i una biblioteca de més de 20.000 volums construïda al llarg dels anys per tres generacions d’una família d’intel·lectuals de la vida cultural catalana: Joaquim Rubió i Ors, Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer, qui fou el primer director de la Biblioteca de Catalunya.
Exemplar de la biblioteca Rubió dedicat per Joan Coromines
Esperem que aquest breu apunt al blog de la BC serveixi de reconeixement i d’agraïment a tots els donants (persones i institucions) que, amb la seva acció han contribuït, al llarg de la història de la BC, a fer possible la recuperació i preservació de la memòria col·lectiva de Catalunya.
Eugènia Serra
Directora
Comentaris