Enguany s’acompleix el 40è aniversari de la creació del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC).

El catàleg s’inicià l’any 1983 com un dels projectes pioners del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Orgànicament depenia de la Secció del Patrimoni Bibliogràfic, al capdavant de la qual hi havia la Maria Porter i Moix, filla del conegut llibreter Josep Porter. La Maria Porter, per raons de l'ofici del seu pare amb qui col·laborava, era una gran coneixedora del món del llibre en totes les seves vessants (de la bibliografia, de la bibliofília, de les biblioteques, del comerç, etc.) i, per tant, la persona idònia per aquest càrrec. A més, la Secció comptava amb dos tècnics bibliotecaris que, amb el anys en van ser quatre, i personal administratiu.

Des del primer moment, la política bibliotecària del nou govern català es va orientar en la creació d’estructures que permetessin vertebrar el sistema bibliotecari. El CCPBC fou un dels pilars i se li atorgà la missió de recollir, descriure i difondre el patrimoni bibliogràfic històric de Catalunya. El catàleg s’obria a tot tipus d’entitats tant públiques com privades i abraçava tot el territori català.

El CCPBC va ser un projecte avançat en el temps i es va haver d’inspirar en projectes similars d’àmbit europeu i va col·laborar en la traducció i adaptació de la normativa internacional (ISBD(A), Empremta, CATMARC, etc.) Es van establir unes bases tècniques sòlides, per tal de ser un referent al nostre país i també a l’estranger, prioritzant les descripcions bibliogràfiques a nivell complet fetes amb l’exemplar en mà, per donar fiabilitat i autoritat als registres bibliogràfics.

S’inicià amb monografies dels segles XV al XVIII i l’any 1988 es va ampliar a fons del segle XIX.

El projecte pilot es va dur a terme amb la catalogació del fons de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i va culminar amb la publicació del seu catàleg l’any 1986. S’iniciava així una col·lecció que havia d’aplegar els fons patrimonials de les biblioteques catalanes i difondre el patrimoni bibliogràfic a la societat.

Darrere d’aquest projecte exitós en van venir d’altres. Es van catalogar els fons antics de les biblioteques públiques de Ripoll (1989) i d’Olot (1991) i es van publicar els seus respectius catàlegs, que van ser els últims de la col·lecció.

La integració de noves biblioteques ha estat contínua i diversa d’aleshores ençà. Des de biblioteques eclesiàstiques diocesanes, monàstiques, parroquials i d’ordes religiosos, passant per biblioteques públiques, d’universitats, d’arxius, de museus, de reials acadèmies, de fundacions i tota mena d’entitats, posant especial èmfasi en donar visibilitat a les col·leccions poc conegudes, ja sigui pel seu volum reduït o bé per la seva situació d’aïllament respecte dels centres bibliotecaris del país.

Atesa la dispersió dels fons, sovint la catalogació s’ha hagut de dur a terme a la seu del CCPBC, primer al Palau Moja i després a la Biblioteca de Catalunya (BC).

El 1991 se signà un conveni amb el Ministerio de Cultura per a col·laborar en l’elaboració del Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español. Aquest conveni, que es va anar renovant durant gairebé 20 anys, va fer possible la presència dels fons catalans al catàleg estatal i va representar un canvi substancial en la manera de treballar i en l’augment exponencial de registres bibliogràfics. La catalogació directa i el nivell complet de descripció, dos dels punts forts del CCPBC, es van haver de compaginar amb la conversió de catàlegs manuals i amb descripcions més breus.

El conveni es va materialitzar en forma de beques de formació. El 1992 s’incorporà el primer equip de becaris -16 catalogadors-, amb els quals es va treballar en la integració de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, de la Biblioteca Episcopal de Vic, de l’Abadia de Poblet, del Seminari Pontifici de Tarragona, de les biblioteques públiques provincials de Lleida i Tarragona, entre altres.

A la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, atesa l’envergadura del fons, s’hi van destinar becaris durant 18 anys consecutius (del 1992 al 2010).

El CCPBC ha jugat un paper important en la formació de catalogadors en llibre antic i podríem dir que ha anat creant escola en una matèria força absent a les facultats catalanes.

Aquesta constitueix la primera etapa de la trajectòria del CCPBC i es perllonga fins al 1994, any en que és traspassat a la Biblioteca de Catalunya, en aplicació de la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya de 1993.

Malgrat que amb el traspàs es van perdre llocs de treball, el canvi va suposar un guany qualitatiu que situava el CCPBC en el si de la primera institució bibliotecària del país. Des d’aleshores ha pogut comptar amb el suport d’altres seccions de la BC, així com del seu ampli fons patrimonial i la seva valuosa biblioteca de referència.

Tres anys més tard, el CCPBC es feia visible a la societat a través del primer WWW de la BC.

El 2007, la BC va signar un acord amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya per integrar el catàleg del patrimoni en el CCUC -Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes- amb l’objectiu de reunir en una única base de dades la major part dels fons històrics i de recerca de Catalunya. El CCPBC és des d’aleshores el portal del patrimoni bibliogràfic català.

Amb aquest acord, que inicia la tercera i actual etapa del CCPBC, la BC assumeix la tutela de les biblioteques que se situen fora de l’àmbit del CCUC, perquè hi puguin incloure els seus fons. Actualment són 47 biblioteques, identificades amb el codi de localització genèric Altres Fons Patrimonials. 

Des de l’any 2007 al 2010 el sistema per incloure fons al CCPBC va ser per via de subvencions. El passat 2022 es van recuperar i enguany s’han tornat a convocar, amb gran èxit de concurrència. De 8 entitats subvencionades el 2022 s’ha passat a 14 en l’edició d’aquest 2023. Aquest mètode representa un gran impuls en el volum i grau de difusió del catàleg.

L’any 2019 s’adopten les normes RDA i s’aprofita aquest fet per a consensuar unes Pautes per a monografies impreses antigues dins l’àmbit del CCUC. Paral·lelament, s’amplia dins el catàleg la consideració de document patrimonial a la resta de suports bibliogràfics (publicacions periòdiques, manuscrits, música impresa, material gràfic, sonor, videogràfic, etc.).

Així doncs, el que va néixer com un catàleg independent restringit a monografies impreses antigues, ha anat ampliant en aquests 40 anys de vida el seu abast, tant cronològic com de tipologies documentals.

El CCPBC ha contribuït directament en la catalogació dels fons d’una vuitantena d’entitats de les aproximadament 110 biblioteques amb fons patrimonials presents en el CCUC. D’aquestes 80 entitats, un 60,25 % són del grup d’Altres Fons Patrimonials, és a dir, que hi són sota la tutela de la BC.

A continuació s’exposen algunes dades del CCPBC (a 15 de maig de 2023):

La procedència de les biblioteques també ha estat molt diversa pel que fa a la territorialitat, que abraça des de les terres de l’Ebre a les comarques pirinenques, passant per la Catalunya central i les comarques costaneres.

En aquests 40 anys d’existència hem observat un augment de la sensibilització cap el fet patrimonial i cada vegada més entitats s’interessen per tenir els seus fons identificats i catalogats. En aquest context, el CCPBC ha posat especial èmfasi per promoure la col·laboració amb les entitats i el territori, la professionalització de la catalogació patrimonial i la visibilització de les col·leccions. S’ha assolit amb escreix la missió i els objectius atorgats l’any 1983, però encara queda feina per fer. Cal continuar les tasques d’identificar el patrimoni que resta ocult i ampliar el coneixement de les col·leccions conegudes a la societat contemporània.

Núria Fullà
Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC)