Enguany se celebra el 175è aniversari del naixement de Dolors Monserdà. En aquests temps de plena expansió del moviment feminista al món, cal destacar la figura d’aquesta escriptora que, ja a les darreries del segle XIX i principis del XX, dedicà part de la seva tasca a la reivindicació dels drets i de la igualtat de la dona.

Dolors Monserdà, escriptora prolífica, conreà diversos gèneres literaris: assaig, novel·la, poesia, teatre i també va escriure articles en diaris i revistes (La Veu de Catalunya, Or iGrana i La Renaixença, entre d’altres). Participà amb assiduïtat als Jocs Florals, en què fou premiada diverses vegades i va ser la primera dona que els presidí, l’any 1909. En aquest escrit ens centrarem en el vessant feminista d’aquesta autora, que fou una de les precursores en aquest camp a Catalunya.

Monserdà va viure uns temps molt convulsos a Barcelona: gran augment de població, explotació laboral, revoltes socials, la Setmana Tràgica... En aquest marc, l’autora va esdevenir una gran activista a favor dels drets socials i més concretament dels de la dona obrera. La seva mare era cosidora i, atès que en aquell moment les dones d’aquest ofici estaven sobreexplotades, ella dirigí gran part de la seva activitat en la seva defensa. En aquest terreny, a part de dedicar-hi l’obra literària, va impulsar el Patronat d’Obreres de l’Agulla, a Barcelona, amb la finalitat de donar feina a les cosidores i facilitar-los material per a la costura i la formació. Aquesta institució funcionava com a cooperativa i oferia informació, borsa de treball i assistència mèdica gratuïta. Així ho va explicar a la Conferència donada a les cosidores inscrites al Patronat pera les obreres de l'agulla al inaugurar la primera temporada de treball, lo dia 17 de juliol de (1910).

D’altra banda, també va col·laborar amb la Lliga de Compradores, agrupació creada l’any 1912, amb l’objectiu que les obreres poguessin adquirir el material de treball a bon preu.

Més endavant, a Maria Glòria: novel·la de costums barcelonines (1917), exposaria les dures condicions laborals de la dona treballadora i que encara perduren en alguns països , com ara amb las maquiladoras a Mèxic.

Les seves novel·les estan bàsicament centrades en vides de dones de diversos estatus socials de l’època. Podem dir, a més, que hi queden ben retratats els costums i les maneres de viure de finals del segle XIX i principis del XX.

La primera obra de narrativa que publicà va ser La Montserrat: novel·la de costums del nostre temps, l’any 1893.

Posteriorment, en van sortir a la llum d’altres com ara: La Família Asparó (1900), La Quitèria (1906) i Buscant una ànima (publicació pòstuma, 1920).

Tanmateix, la novel·la que li va donar més èxit va ser La fabricanta (1904), on retrata l’esforç d’una dona obrera que, gràcies a la seva iniciativa creant un negoci, aconsegueix ascendir en l’escala social. Aquesta obra obtingué un gran èxit de vendes.

Monserdà també va conrear el relat curt. En són una mostra: Del món (1908), Els rellogats, els captaires i els vells (1917) i No sempre la culpa és d’ella (1917).

El camp de l’assaig també va servir a l’autora per defensar els drets de les dones. En aquests es reivindicava la seva educació, protecció, així com la millora de les condicions laborals. Cal destacar: El feminisme a Catalunya (1907), Estudi feminista (1909), Conferencia sobre l'acció catòlica social femenina donada en l'Acció Social Popular de Barcelona lo dia 16 de mars de 1910 i La influència de l'home en el camp de les obres femenines : conferència (1919). 

Cal tenir en compte, però, que el feminisme de Dolors Monserdà s’emmarcava sempre en un context religiós i conservador, sense pretendre canviar l’ordre establert i sense oblidar la veritable funció femenina: ser dona i mare, mantenint la preeminència del paper de l’home en la societat.

En aquesta època, Dolors Monserdà no va ser l’única a defensar els drets de les dones, així com la importància de la seva educació. La relació amb altres coetànies la va ajudar a compartir aquests ideals. Així, va col·laborar a la revista Feminal, amb Carme Karr, que n’era la directora. També la va influir l’amistat amb la poetessa i escriptora Josepa Massanés, de qui va publicar una biografia, Biografia de na Ma. Josepa Massanés [1915?]. Amb Francesca Bonnemaison va compartir els ideals sobre l’educació i els drets de la dona. I, finalment, cal esmentar Caterina Albert, amb qui va mantenir una important relació epistolar.

Victòria Casals i Pilar González
Secció de Col·leccions Generals