Fa unes setmanes us vam oferir una mostra de llibres plurilingües a l’Espai 0 de la Biblioteca de Catalunya amb el propòsit de fer evident la diversitat lingüística existent a les nostres col·leccions.

Segur que molts de vosaltres ja sospitàveu que al fons de la BC s’hi podien trobar llibres en alemany, anglès, castellà, francès, italià, portuguès, és a dir, en les grans llengües europees. Però que la BC també tingués documents en armeni, bambara o tagal potser va ser tota una sorpresa.

És cert que, si consultem el catàleg en línia, l’opció de “cerca avançada” només et permet fer cerques per vint-i-set llengües. En canvi, des del mòdul de catalogació —la consulta es pot derivar al Servei d’Informació Bibliogràfica— l’etiqueta de llengua recull cent vuitanta-dues llengües diferents: nacionals, majoritàries, minoritzades, mortes, construïdes, en perill d’extinció, amb diferents alfabets...

Però, per què aquests documents són a la Biblioteca Nacional de Catalunya?

Una part important perquè formen part de la bibliografia catalana. Cal recordar que fins fa més o menys cinc anys l’impressor era el responsable de constituir el dipòsit legal. Moltes editorials de fora de Catalunya imprimien els seus documents aquí i això explicaria l’entrada de documents en afrikaans, bretó, finès, ioruba o neerlandès. Des que al segle XVI es van instal·lar a la nostra ciutat els primers impressors alemanys, la impremta a Catalunya va adquirir una gran rellevància.

Ara que la responsabilitat la té l’editor ingressen així mateix llibres en llengües com el mapudungu, el maia o el romaní. Són edicions fetes per la Casa Amèrica de Catalunya, per la Secretaria d’Acció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya o en col·laboració amb Linguapax i Unescocat, per posar algun exemple. En aquest grup també hauríem d’incloure la guia en neerlandès del Monestir de Montserrat, publicat per l’Abadia.

Igualment la BC, amb la missió de recollir la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l'àmbit lingüístic català, ha intentat reunir obres d’autors catalans publicades arreu del món. I gràcies a això podem consultar la traducció a l’albanès de Jo confesso de Jaume Cabré o la versió letona de La pell freda.

Una altra arribada important d’aquest tipus de documents són els donatius, com el que ens acaben de fer avui: la traducció a l’hongarès de dues obres de Jesús Moncada i Mercè Rodoreda que ens ha lliurat el seu traductor.

De la mateixa manera, n’hi ha que provenen de personalitats —seria el cas de la Biblioteca del President Pujol o el Fons de l’Agència Literària Carme Balcells— que, en el desenvolupament de les seves tasques professionals, han adquirit i donat a la biblioteca obres en asturià, xinès, eslovac o gal·lès. O els dels músics Josep Font Palmarola i Joaquim Pena, amb partitures en coreà i polonès.

Algunes col·leccions especials de la BC —com la Bergnes de las Casas o la Cervantina— moltes vegades són també responsables d’enriquir el fons multilingüe amb Quixots en japonès o en txec o cal·ligrafies àrabs i hebrees.

Don Quijote de la Mancha. V Praze: Nákladem, 1866-1868

Don Kihote. Tokyo: Iwanami Shounen Bunko, 2004

Segons la UNESCO, de les prop de sis mil llengües que es parlen al món, més de la meitat estan en perill d'extinció. Ara que ha fet vint anys que a Barcelona es va aprovar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, val la pena recordar que la BC vetlla per la conservació i la difusió del patrimoni, en aquest cas, lingüístic.

Marta Riera
Servei d’Accés i Obtenció de Documents