L’any 1910, Joan Bruguera Teixidó fundà l’editorial Bruguera, inicialment amb el nom d’El Gato Negro, apostant des del principi per la literatura popular, d’aparició regular i preu assequible. Fins el 1938 es publicaren milers de títols, entre novel·les de fulletó (especialment), clàssics de la literatura universal, llibres d’acudits, còmics o narracions infantils. S’editaren tot tipus de gèneres: llibres d’aventures, policíacs, d’humor, bèl·lics, històrics, de misteri, etc. però també calcomanies, cromos i retallables. El 1921 aparegué la revista Pulgarcito, la publicació periòdica més popular d’entre els molts títols que l’editorial publicà fins el 1939. En català, aparegué, el 1924, Sigronet, dirigida per Emili Graells.
El 1940, Pantaleón i Francisco Bruguera, fills del fundador, mort el 1933, decidiren canviar el nom de l’editorial pel cognom de la família. Les restriccions de paper, una rígida censura i el tracte de favor cap a revistes infantils franquistes complicaren l’inici d’aquesta nova etapa.
+ informacióFons Bruguera a la Biblioteca Jaume Fuster
Fons documental a l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia
Catàlegs d'editors i llibreters de la col·lecció Bergnes de las Casas (Biblioteca de Catalunya)
Catàlegs d'editors de Catalunya (Biblioteca de Catalunya)
Més informació i documentació sobre l’obra produïda
Guiral, Antoni. 100 años de Bruguera: de El Gato Negro a Ediciones B. Barcelona [etc.]: Ediciones B, Grupo Zeta, DL 2010.
Llanas, Manuel. L’edició a Catalunya. Segle XX (fins a 1939). Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2005.
Llanas, Manuel. L’edició a Catalunya. Segle XX (1939-1975). Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2005.
L’any 1910, Joan Bruguera Teixidó fundà l’editorial Bruguera, inicialment amb el nom d’El Gato Negro, apostant des del principi per la literatura popular, d’aparició regular i preu assequible. Fins el 1938 es publicaren milers de títols, entre novel·les de fulletó (especialment), clàssics de la literatura universal, llibres d’acudits, còmics o narracions infantils. S’editaren tot tipus de gèneres: llibres d’aventures, policíacs, d’humor, bèl·lics, històrics, de misteri, etc. però també calcomanies, cromos i retallables. El 1921 aparegué la revista Pulgarcito, la publicació periòdica més popular d’entre els molts títols que l’editorial publicà fins el 1939. En català, aparegué, el 1924, Sigronet, dirigida per Emili Graells.
El 1940, Pantaleón i Francisco Bruguera, fills del fundador, mort el 1933, decidiren canviar el nom de l’editorial pel cognom de la família. Les restriccions de paper, una rígida censura i el tracte de favor cap a revistes infantils franquistes complicaren l’inici d’aquesta nova etapa.
El 1947 s’inicià la publicació, ara de forma regular, d’un nou Pulgarcito, com també altres revistes de còmic d’humor (El DDT), col·leccions de novel·les populars (Corín Tellado amb novel·la rosa o Marcial Lafuente Estefanía amb novel·les de l’Oest, d’entre les més populars), i còmics d’aventures (El Capitán Trueno, El cachorro). Altres col·leccions emblemàtiques foren les de Zipi y Zape y Mortadelo y Filemón.
A mitjan anys cinquanta, l’editorial experimentà un fort creixement i, amb el temps, es transformà en una multinacional de l’edició, amb presència en diversos països d’Amèrica Llatina. A la segona meitat dels anys cinquanta, triomfaren tant la col·lecció de literatura popular Bolsilibros com Joyas literarias amb clàssics de la literatura universal (Charles Dickens, Victor Hugo o Herman Melville) i best-sellers de l’època (Éxodo de Leon Uris fou un gran èxit de vendes). Els anys seixanta, s’obrí una línia de publicacions en català.
Als anys setanta, continuà l’expansió multiplicant la producció de revistes tot i que amb un creixement perillós que, per causes internes i externes, acabà amb l’empresa en suspensió de pagaments el 1982, i en el tancament definitiu el 1986. Aquell mateix any, el Grupo Zeta adquirí tot el fons de Bruguera i el transformà en Edicions B, entrant, així, en el negoci de la literatura, l’assaig i el còmic.
El 2006, es rellançà com un petit segell editorial dins d’Ediciones B, sota la direcció d’Anna Maria Moix, per desaparèixer definitivament el 2010.
Altres logotips de l'editorial.
Centenars d’autors de tots els temps foren publicats en les diferents col·leccions de l’editorial, tant clàssics de la literatura universal com autors contemporanis, publicats tots ells, principalment, en les diferents col·leccions de butxaca. També foren nombrosos els guionistes que elaboraven els textos de les publicacions periòdiques.
Al llarg de la vida de l’editorial, desenes i desenes de revistes il·lustrades popularitzaren multitud de personatges sorgits de la mà de nombrosos guionistes i dibuixants, alguns dels quals conformaren el que s’anomenà Escola Bruguera.