5.4.9 Màquines sense cabrestant i velocitats no lineals
5.4.9.1 Alguns magnetòfons de bobina oberta de la primera generació es van dissenyar per funcionar sense control del cabrestant i rodet, i per tant la seva velocitat de transport augmenta progressivament amb el bobinatge de la cinta sobre el rodet col·lector. Si aquestes cintes es reprodueixen a una velocitat estàndard (constant) el senyal resultant disminueix en freqüència a mesura que la cinta es reprodueix; per tant, per a reproduir la cinta correctament la velocitat de reproducció hauria de canviar de la mateixa manera que ho va fer la velocitat d’enregistrament. Alguns dels magnetòfons de reproducció més recents, com els fabricats per Nagra o Lyrec, han incorporat un ajustament de velocitat controlat per un voltatge extern que permet a l'operador dissenyar un circuit simple amb una corba de control que coincideix amb la velocitat original. Algunes de les màquines de reproducció de darrera generació, com la sèrie A800 de Studer, disposen d’un control per microprocessador que permetia la manipulació programable de la velocitat, i altres com el Frida Lyrec permetien la manipulació de la velocitat a través de MIDI. Però cal desconfiar que l'augment de velocitat sigui lineal: els primers magnetòfons sense cabrestant eren de baix cost, i la velocitat variava en funció del pes en la bobina o rodet, de manera que l'augment de velocitat és sovint menor al principi o al final de la cinta, quan una o altra de les bobines és plena, i el gràfic resultant de la variació de velocitat queda lluny de ser lineal.
____________________________