Título: Poesies, de Casas i Amigó. "Sepulcres blancs", de Brossa
Género: Article
Referencia bibliográfica: O.C. Vol. II pàg. 116
Fecha de publicación: 04-01-1900
Tema: poesia, decadentisme, tristesa, mort, vitalisme, Renaixença, teatre, Ibsen, feminisme, Casas Amigó, Jaume Brossa, Ibsen
Resumen: Comentari a dos llibres. El primer, de Casas y Amigó, poeta que va morir jove als 28 anys, i que va fer una poesia decadentista, obsessionada per la mort, i en la qual Maragall reconeix delicadesa i qualitat musical del vers esporàdicament. Però la desautoritza des del seu criteri vitalista: "Toda poesia debe fortalecer: las de Casas solo fortalecen si acaso para morir; y lo cierto es que antes de morir hay que vivir: y no vivir muriendo. Esta vida es un tránsito para todos los hombres: pero este tránsito no puede ser un vuelo de ángel sino para algunos escogidos". Pel que fa a l'obra de Brossa, la qualifica de "drama-libro", teatre d'idees ibsenià i feminista i blasma la seva immoralitat però en el fons el que no accepta són els seus motius extra-artístics.