De tothom és conegut Josep Trueta com un dels grans metges del segle XX. Cirurgià, ortopedista, traumatòleg i també investigador en diversos camps de la medicina com ara la doble circulació renal, investigació per la qual va ser proposat pel Premi Nobel de Medicina tot i que, segurament per motius polítics, no li van atorgar. I és que va ser un metge i persona insubornable. Sí que va rebre el grau de Doctor Honoris Causa en ciència per la Universitat d’Oxford, el 1943, fet que ens mostra la seva rellevància en la medicina mundial durant la primera meitat del s. XX. De tot plegat en tenim constància als fons de la Biblioteca de Catalunya: cartes i telegrames de metges com ara Calogero Casuccio, G. Stringa, Antoni Trias, Severo Ochoa, de científics com Joan Oró, i d’altres de curioses com un telegrama de suport de la família Domecq, de Jerez de la Frontera.

Però alhora fou un gran humanista i catalanista. En els anys de màxima activitat com a metge, és a dir, alhora que desenvolupava la seva activitat mèdica i investigadora, va escriure The Spirit of Catalonia (1941) on va voler donar a conèixer al món (principalment al món anglosaxó), Catalunya i la seva cultura, la seva història, la seva realitat. La Biblioteca de Catalunya conserva diferents edicions de l’obra i també disposa, a la Secció de Manuscrits, de l’original manuscrit amb esmenes de la mà del  mateix Josep Trueta. També hi ha articles i ressenyes de l`època, retalls de premsa (Sunday Times, The Times, Bulletin of Spanish Studies), i un bon i interessant recull de fulls amb notes manuscrites del mateix Josep Trueta relacionats amb la preparació del llibre.

I també al mateix temps participà en la constitució a Londres del Consell Nacional de Catalunya (creat inicialment el 1939). Josep Trueta fou un dels principals impulsors de la seva continuació i nova constitució a Londres, junt amb Carles Pi i Sunyer, Josep M. Batista i Roca, Ramon Perera i Fermí Vergés. La tasca política del CNC va ser clau en la continuació de l’activitat política catalana durant l’exili. En tenim bona mostra a la correspondència de Josep Trueta on podem veure un gran nombre de cartes i documents: correspondència amb la “Basque Delegation” (Manuel de Irujo, J.I. Lizaso, J.A. de Aguirre), Bonaventura Gassol, Josep Tarradellas, J. M. Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer i altres, així com escrits diversos de caire polític. Cal també fer esment de la participació de J. Trueta en algunes de les emissions que es van fer en català a la BBC entre els anys 1947 i 1957. Aquestes emissions van ser impulsades per Josep Manyé i també hi van participar Pau Casals, Carles Pi i Sunyer, i altres personalitats.

Paral·lelament tenia temps per altres tasques en les que alhora s’involucrava i participava activament. Cal destacar diferents documents sobre els refugiats catalans al sud de França (El Barcarès, Sant Cebrià i Argelers de la Marenda). En particular trobem una llista de més de 150 pàgines amb una relació de persones recloses en aquests camps de refugiats del sud de França, amb indicació de les seves professions. També s’hi inclouen algunes notes i retalls de premsa relacionats.

En el fons J. Trueta hi ha altres reculls de diferents activitats al marge de la medicina activa. Per exemple un conjunt d’escrits, notes i esborranys diversos sobre història, sobre Juan Luis Vives, sobre trobadors, sobre Catalunya, etc. També un recull sobre els bombardejos a la població civil. I alhora algun text sobre la història de l’antic Wingfield-Morris Orthopaedic Hospital. Aquest antic Hospital “Wingfield Wingfield Convalescent Centre” va rebre als anys 20 una forta donació econòmica de William Morris (William Richard Morris). William Morris va ser un gran emprenedor que de jove va començar arreglant bicicletes, poc després motocicletes i després automòbils i amb els anys va fundar la Morris Motors, també Morris Garage (MG). Gran part de la seva fortuna la donava a causes socials com ara escoles i beneficència, essent una de les més importants la donació de milers de lliures a aquest antic hospital Wingfield. Amb aquesta donació G.R. Girdlestone, metge-ortopedista i cirurgià de referència de l’època, junt amb l’ajut de J. Trueta, va reorganitzar l’antic Wingfield Hospital convertint-lo en el Nuffielf Orthopaedic Centre, hospital el qual encara avui en dia funciona. William Morris va esdevenir Sir William Morris i després Lord Nuffield. És curiós com avui en dia si veiem circular un cotxe MG podem “pensar” en la llunyania, en aquell noi emprenedor que tant va fer per ajudar econòmicament la medicina anglesa de la primera meitat del s. XX. i que va fer una bona amistat amb J. Trueta i amb G.R. Girdlestone. A la correspondència de J. Trueta hi ha gran nombre de cartes amb G.R. Girdlestone.

En un altre ordre de coses al fons de J. Trueta també s'hi troben documents curiosos com ara una carta-manifest del 3 d'abril de 1714 dels parlamentaris anglesos en la qual demanaven al rei d'Anglaterra que fossin defensats els drets del catalans.

O bé un manuscrit anònim de la segona meitat del s. XVI que porta per títol: "Nota de eligir para alargar la vida". És una recepta que... potser s’haurien de mirar els científics d’avui en dia?

J. Trueta fou un gran esportista aficionat a l’atletisme, a la natació, el futbol i sobretot l'esgrima, que fou el seu esport preferit. D’infant i jove els va practicar tots. Però alhora tenia una altra gran passió, la pintura, a la que s’hi volia dedicar més professionalment. Els seus principals biògrafs, com ara Antonina Rodrigo, creuen que la seva destresa com a cirurgià va venir donada per les seves habilitats prèvies en l’esgrima i la pintura. Ja d’adult i des d’un punt de vista mèdic acostumava a comentar que una bona forma de fer “esport” era caminar sempre de pressa, com si anéssim a buscar l’autobús anant justos de temps. O pujar els esglaons de les escales de dos en dos, com feia en les pròpies escales del pati de la Santa Creu de la Biblioteca de Catalunya, quan hi va treballar fent de metge de guàrdia.

Una altra curiositat és que mai va deixar de seguir el seu equip preferit, el Barça, del que era, segons comentaris de les seves pròpies filles, un gran apassionat i cada cop que visitava Barcelona feia els possibles per anar al camp, tot interessant-se pels seus jugadors, entrenadors, fitxatges...

J. Trueta va estar molts cops a la Biblioteca de Catalunya, com a metge (fins i tot va tractar Antoni Gaudí) quan treballava per la mútua de l’antic Hospital General de Catalunya i més endavant, en la seva tornada a Barcelona, com a lector. La mostra del Josep Trueta lector la tenim quan veiem les seves paperetes de comanda, que tants anys hem fet servir tots plegats.

Joan Falcó
Secció de Manuscrits

 Més informació:

- Fons Josep Trueta a la BC 

- La Biblioteca de Josep Trueta al catàleg de la BC

- En l’esperit de Josep Trueta. Un científic a la Biblioteca de Catalunya (2007). Exposició a l’Espai Zero de la BC, novembre de 2007

- “Però és Catalunya que compta sobretot!” Josep Manyé. BBC. Londres, per Mercè Comas, article al Blog de la BC

- Biblioteca de Catalunya (2023) Biblioteca de Catalunya: una caixa de sorpreses [Podcast] 36.Els papers del doctor Trueta. Recuperat el 12/07/2023 https://www.bnc.cat/Podcast-de-la-BC/36.-Els-papers-del-doctor-Trueta

- Josep Trueta. The Spirit of Catalonia. London: Oxford University Press, 1946 (Tru-8-338)

- Rodrigo, Antonina. Doctor Trueta: héroe anónimo de dos guerras.Espluges de Llobregat: Plazas & Janés, 1977. (1999-8-7970)