Un moment de la roda de premsa de presentació de la prosa de Maragall a la seu de l'Arxiu
L’Arxiu Maragall ha acollit la roda de premsa de presentació de la prosa completa de Joan Maragall, editada per Edicions 62, a cura de Lluís Quintana i Ignasi Moreta. Es tracta de tres volums, que apleguen articles, gasetilles, discursos i altres textos, alguns d’ells inèdits, que posen a l’abast del lector el pensament de Maragall que més va influir en la societat de la seva època.
La nova edició de les obres completes de Maragall és una iniciativa de l’Arxiu Maragall, en la qual ha treballat un equip d’especialistes encapçalat per Lluís Quintana amb la col·laboració d’Ignasi Moreta i Francesco Ardolino. El projecte va començar el 2020, amb l’edició del volum de poesia i teatre, continua ara amb la publicació de la prosa i es completarà el 2025 amb les traduccions que va fer de diferents autors i els índexs.
No inclou la correspondència, que està digitalitzada i es pot consultar en obert al Fons personal de Joan Maragall de la Biblioteca de Catalunya.
Maragall, periodista i creador d'opinió
La prosa completa recupera el vessant periodístic de Maragall, a qui, en paraules dels curadors de l’edició, “avui percebem sobretot com a poeta, però que en el seu temps era més conegut pels seus articles, que van tenir una gran influència”. L’editor Jordi Cornudella ha recordat que Maragall va ser, segurament, el primer escriptor català amb un gruix important de lectors que van fer que les seves opinions tinguessin una gran rellevància al país. “Sense ell hauria sigut molt complicat explicar el canvi de segle”, ha recordat, i ha afegit que molts dels articles recollits poden arribar a sorprendre per la vigència que tenen.
Ignasi Moreta també ha destacat que Maragall tracta temes “absolutament contemporanis”, amb “un discurs molt modern” que “entenem segurament millor nosaltres que els seus coetanis”.
La nova edició de la prosa té la voluntat, segons ha explicat Lluís Quintana, de ser el màxim de respectuosa amb el text, l’autor i el lector. Ofereix un aparat crític per fer conèixer les variants de cada text i notes aclaridores de referències culturals i de context, però cap proposta interpretativa, ja que la interpretació “és una tasca del lector i no pas del curador”.
Tant Moreta com Quintana han remarcat que aquesta obra és un treball d’equip, que s’ha dut a terme “amb la col·laboració estretíssima de la Biblioteca de Catalunya”, dipositària de l’Arxiu Maragall.