Exposició Mercè Llimona

  Sumari

Àmbit I. Neix una il·lustradora
Àmbit II. Temps de guerra
Àmbit III. L’oasi
Àmbit IV. Llibres de bibliòfil, gravats i ex-libris
Àmbit V. Renéixer
Àmbit VI. Les estacions de l’any
Àmbit VII. La tradició
Àmbit VIII. El record

Àmbit I. Neix una il·lustradora

Mercè Llimona s’inicià com a professional de la il·lustració precoçment, quan encara era estudiant a l’Escola de Llotja i dibuixava del natural al taller del seu oncle, Josep Llimona. En aquest àmbit mostrem la seva obra primerenca: la il·lustració de contes tradicionals aplegats per Valeri Serra i Boldú a Rondalles Populars. Les primeres il·lustracions foren realitzades el 1930 per al conte «La dona que no volia rentar els plats», del volum 2, i per a «Les santetes», del volum 4. La primera coberta la realitzà per a Els estudiants de Cervera (1932).
 
Ja en l’obra inicial s’aprecien característiques que esdevindran permanents: encert en l’ambientació, bona proporció i composició de les figures -de cànon alt seguint l’estilització prerafaelita que admira. Es palesa el coneixement dels dibuixants clàssics catalans i, sobretot, de la il·lustració francesa. Particularment visible és la influència de Pinchon -línia clara, simplicitat de les figures, infantilització dels personatges- i de Georges Delaw -l’humor i el dibuix lliure de tota càrrega acadèmica i la magnífica expressió del moviment.
 
D’aquesta mateixa època és la historieta il·lustrada Tic–Tac. El text manuscrit, el dibuix esquemàtic i la solució joiosa de la humanització dels animals ens confirma l’encert de l’inici artístic.

Àmbit II. Temps de guerra

Els viatges que realitzà i les col·laboracions en revistes infantils foren essencials per a l’estil llimonià. L’inici de la Guerra Civil Espanyola la trobà de professora auxiliar de dibuix, manualitats i labors de l’Escola Blanquerna de Barcelona, plaça que ocupava des de 1932. A començament de gener de 1937, marxà a París, on féu estada fins al mes maig, quan s’instal·là a Sant Sebastià (Guipúscoa), encara que la seva intenció era retornar a París. Des de Sant Sebastià marxà a Berlín, el setembre de 1937, ciutat on residí fins al final del mes de novembre. L’esplendor cultural de París i Berlín li obriren horitzons, li donaren a conèixer la il·lustració més avançada i la confirmaren en el seu projecte de crear llibres innovadors i bells per als infants. 

 
A Sant Sebastià col·laborà a Pelayos, portaveu del moviment infantil i juvenil requetè, a partir del número 30, de 18 juliol de 1937. Mostrem l’original per a la coberta del número 68, de 10 d’abril de 1938, per a celebrar el Diumenge de Rams, que forma part del fons de la Biblioteca de Catalunya. Tot i que majoritàriament il·lustrava cobertes, també hi publicà una historieta escrita i dibuixada per ella: «Las travesuras de Puk», on fa la primera aparició un personatge que aviat esdevindrà Chupete, l’infantó protagonista dels seus llibres.
 
També col·laborà a Chicos a partir del número 43, de 29 de desembre de 1938. Hi publicà una historieta de gran èxit popular: «El muñeco de papel», que desenvolupà en la seva forma definitiva a Mis Chicas, suplement femení de Chicos.
 
Participà a l’Exposición Internacional de Arte Sacro que se celebrà a Vitòria, de maig a agost de 1939, amb una catequesi per a infants que dissenyà i muntà com una cambra de jocs, que tingué un gran èxit i que li obrí un nou camp professional en el qual excel·lí: la decoració d’estances infantils.

Àmbit III. L’oasi

Acabada la guerra, tornà a Barcelona i col·laborà amb Editorial Joventut, on començà a publicar a partir de 1940. A Blancanieves y los enanitos i a El libro de las fábulas -tot i que ja hi és confirmat el seu estil d’il·lustració- és on més es palesa la influència d’Artur Rackham, el dibuixant que preferí des de petita i que motivà la seva vocació d’il·lustradora.
 
El més interessant, però, és l’obra que realitzà com a autora total, és a dir, com a il·lustradora, escriptora, i, fins i tot, es pot dir que incidia en l’edició, ja que creava formats originals. Féu uns llibres bells de cap a peus, ben dissenyats, des de la coberta al més humil culdellàntia. Tanmateix, no són uns llibres decorativistes, sinó que transmeten la realitat infantil; llibres de tapes fortes, a tot color, en què la imatge hi senyoreja. Els protagonistes són Chiquitín, Chupete, Marta o els petits que apareixen a Mi Ángel de la Guarda, una troballa de tendresa i fantasia. Per a ells crea entorns confortables sense ostentació, nets, polits i endreçats. Espais serens, amb molts elements per a mirar, per a induir l’infant que té el llibre a contemplar, a buscar els detalls, propers i plaents.
 
Una ploma finíssima configura les formes, crea l’ombrejat amb tècnica particular. Als dibuixos de colors es palesa la perícia en el matís de tons poc contrastats, delicats, de gran transparència. L’estil Llimona hi és pletòric i acabat, al cim de la seva obra, una obra que ha construït un oasi de pau i de confort per als petits lectors, un acte d’amor i de respecte.

Àmbit IV. Llibres de bibliòfil, gravats i ex-libris 

En aquest apartat, presentem dos llibres de bibliòfil que Mercè Llimona il·lustrà dins del moviment de recuperació de la bibliofília i de l’ex-libris que tingué lloc als anys quaranta i cinquanta. També hi ha alguns exemples de la seva perícia en el gravat, i de les diverses tècniques que practicà. 
 
La col·lecció de la Biblioteca de Catalunya posseeix dissenys inicials i esbossos, proves d’estat i la impressió final, cosa que permet veure el procés creatiu del gravat de Llimona des de l’inici fins al final.  
 
També presentem una mostra d’alguns dels ex-libris que realitzà, afecció que la portà a formar part de l’Associació d’Exlibristes de Barcelona.

Àmbit V. Renéixer

Als primers anys cinquanta, se li declarà una malaltia reumàtica que a la llarga li dificultà continuar treballant. En aquest espai s’exposen obres d’aquest període –com la col·laboració a la revista L’Infantil, o la il·lustració de La noia de Cadaqués i altres històries-, així com la recuperació de l’artista per al món de la il·lustració, a partir de 1976, amb Ha nascut un infant i altres llibres que el seguiren. 

 
Després d’un parèntesi forçat per les circumstàncies, en tot el conjunt s’aprecia una renovació, fruit de la voluntat d’actualització i indagació de noves formes expressives, tot i que continua essent fidel a l’estil personal que l’havia caracteritzada.
 
El 1982, escrigué i il·lustrà Bon dia! Gràcies! Si us plau!, un volum per a ensenyar cortesia als més menuts, una mostra de com la seva obra també inclou elements formatius. La col·lecció de la Biblioteca de Catalunya conserva els esbossos de totes les pàgines del llibre, amb el text manuscrit per l’autora, situat ja on ha d’anar la taca d’impremta.

Àmbit VI. Les estacions de l’any

Els llibres que il·lustrà per a Random House de Nova York foren la projecció internacional més important de Mercè Llimona, tot i que no l’única. The Seasons with Strawberry Shortcake, el primer dels títols, fou el motor per a la creació de llibres propis a l’entorn d’una nena, Bibí, i el canvi de vida i activitats que comporta el pas de les estacions de l’any. Tots aquests llibres, així com en els cartells que féu per a la casa Martí Casanovas sobre el mateix tema, ens permeten apreciar la importància de la natura i els seus canvis com a font d’inspiració, contemplació i recreació. L’esforç que s’hi realitza en el matís del color, el treball dels valors i les gradacions, els fons, les ambientacions i els paisatges, les textures dels arbres, els brancatges i les fulles, són els aspectes més destacables de les obres d’aquest període. 

 
L’esbós d’una doble pàgina central de Bibí i l’estiu permet apreciar la grandesa del concepte d’il·lustració de Llimona, la voluntat d’ocupar tot el pla de pàgina, i encara sortir i sobrepassar els marges destinats a la il·lustració. La composició és realitzada amb un cert picat –recurs freqüent en la seva obra-, el qual permet incloure més personatges dins d’un ambient i més detalls.

Àmbit VII. La tradició

La recreació de contes clàssics i tradicionals per retornar-los el sabor originari fou la seva darrera ofrena als infants. Particularment s’interessà per aquells que havien estat més tergiversats pel cinema o la televisió. El 1980, amb En Perot l'escabellat, iniciava la reinterpretació dels llibres que havia estimat de petita.
 
De tots aquests contes en mostrem el llibre o bé originals o esbossos que palesen el treball acurat i vigorós de l’artista. Particularment, mostrem dos originals i els esbossos d’Els tres óssos per fer notar el treball reflexiu de Llimona, les variacions que efectua abans de donar per definitiu el dibuix. Els originals d’El malalt imaginari mostren una paleta que s’ha anat apagant, tot i l’ús calculat de colors intensos de contrast. Les tintes en color siena endolceixen el dibuix, un recurs que cada vegada empra més. Les teles estampades continuen abundant, fet que palesa que manté el gust per la decoració i el detallisme, tot i que les formes s’hagin fet més fluïdes.
 
Malgrat que els llibres d’aquest apartat són realitzats als darrers anys de la seva vida i amb moltes dificultats per a dibuixar a causa de la malaltia, no ens trobem davant d’una obra de decadència, sinó d’un dibuix madur, summament refinat i sensitiu, fruit de molts anys d’ofici. En aquest dibuix cada vegada més estilitzat i esvaït, la paleta s’ha suavitzat, i predominen els colors pàl·lids en ocres, grisos, roses i blaus. Ha establert uns contorns cada vegada més difusos en els quals les figures es fonen amb l’entorn, d’un ambient càlid i suau. Continua el gust pel detall, ple d’informació, d’elements descriptius, de fantasia, no documentals, que fan la delícia dels infants perquè recreen ambients complets, meravellosos i veritables.

Àmbit VIII. El record

Mercè Llimona utilitzava els records per a crear uns llibres en els quals es reprodueixen els jocs i les cançons d’ella i dels seus germans. També, les vivències amb els fills, els llocs on havien viscut o estiuejat. Les darreres obres que publica són dos llibres de memòries il·lustrats per ella mateixa: No m'oblidis. Diari d'una col·legiala i Han passat els anys i més apunts.
 
Hi empra material escrit fins i tot quaranta anys abans i l’evocació produïda per fotografies antigues. Aquelles imatges, cada vegada més borroses, cada vegada més plenes de persones que ja no hi són i que aviat ningú no reconeixeria, són el fil conductor dels escrits personals. La manera com presenta el passat és atractiva per als més petits des Del temps de l'àvia. Per a Mercè, la vivència personal és prou important per a ser compartida amb els altres. En il·lustració i en literatura, assaboreix els objectes que arriben a ser protagonistes de capítols sencers. És un gust per l'estètica d'aquests objectes, però també per allò que representen d'un estil de vida de l’antigor que, dia rere dia, s'esvaeix. Així, la seva literatura i la seva il·lustració tenen un gran poder evocador.