Com aquells rius que de sobte desapareixen embeguts per la terra i tornen a fluir quilòmetres més avall, el moviment exlibrístic català fa la viu-viu, subjacent, fins que circumstàncies imprevisibles hi susciten una bona florida.
Aquests bons moments s'han esglaonat al llarg del segle XX. Si ja cap al tombant de segle, la revista "Luz" (1897-1898) mostrava la influència precoç dels pre-rafaelites, és als primers anys del segle passat que la "Revista Ibérica de Exlibris" (1903-1906) confirma la rica aportació de figures com A. de Riquer, R. Casals i Vernis, J. Triadó, J. Renart, etc. Quinze anys després van sortir dos números de la revista "Pro Ex-Libris" (1921-1922), que donen fe puntual de l'activitat d'artistes i de col·leccionistes com L. Garcia Falgàs, R. Borrell, J. Baucis, els Montsalvatge, etc.
Pel febrer del 1950 neix l'Asociación de Exlibristas de Barcelona, i el seu òrgan corporatiu, la "Circular" (1950-1970), apareix el darrer semestre d'aquell any. En els seus membres, especialment els directius, recau el mèrit d'obtenir els permisos per celebrar a Barcelona, el 1958, un dels congressos internacionals iniciats el 1953, i de convertir-lo en un èxit: congrés innovador en molts aspectes, va aprovar per unanimitat unes sigles internacionals ideades per Jaume Pla (batejades amb el nom de Sigles Barcelona) per designar les tècniques d'execució dels ex-libris, que encara avui dia són usades; el concurs internacional d'ex-libris que havien convocat també va resultar lluït: 60 concursants i 180 obres presentades.
El 1989 esclaten dues revistes: "Ex-libris. Quaderns d'Investigació Exlibrística" (1989-1993) i "Ex-libris. Portaveu de l'Associació Catalana d'Exlibristes" (1989), discreta però encara activa.
Amb aquesta exposició, els exlibristes actuals volem rendir homenatge als que ens han precedit, a fi d'encarar l'esdevenidor amb optimisme. La paraula, però, la tenen els futurs exlibristes.
Maria Carme Illa i Munné (comissària de l’exposició)