Acte acadèmic d’homenatge i lliçó de jubilació del catedràtic Jesús Alturo
El catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jesús Alturo ha impartit la seva lliçó de jubilació com a professor universitari a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), en un acte acadèmic que ha comptat amb l’assistència de més d’un centenar de persones.
L’acte acadèmic, impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya, l’ha presidit el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal. Hi han participat el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Javier Lafuente; la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Maria Teresa Cabré; la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra; el canonge arxiver de Barcelona, Josep M. Martí i Bonet, i l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives.
En el transcurs de l’acte, el poeta Jordi Llavina ha llegit tres sonets que ha compost en homenatge al paleògraf, i ha presentat el llibre Jesús Alturo i Perucho, filòleg, paleògraf, historiador de la cultura: breu biobibliografia, del qual ha escrit l’epíleg.
El volum, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, és obra de Tània Alaix, membre del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB, i Amadeu Pons, director de l’Escola de Llibreria.
Ultima lectio i nova revelació
El professor Alturo ha desgranat en la seva ultima lectio, «Llegit en cartes molt velles», els resultats de la recerca que ha dut a terme recentment al voltant de la figura d’un personatge de l’alta cultura medieval catalana: el gramàtic Guibert.
Fruit d’aquesta investigació, el professor conclou que Guibert va ser l’autor de poemes i textos en prosa assignats fins ara a l’Abat Oliba, de qui era un extret col·laborador.
Les particularitats gramaticals, lèxiques i estilístiques presents en els quatre textos originals de caràcter jurídic signats per Guibert que es conserven i l’estudi d’una vintena de documents en què hi apareix mencionat han permès a Jesús Alturo traçar la important empremta cultural que va deixar al territori i atribuir-li l’autoria d’escrits llatins que restaven anònims o havien estat assignats a altres autors.
Entre aquests escrits, hi hauria el Poema fúnebre del comte Ramon Borrell de Barcelona, atribuït a l’Abat Oliba. També seria obra de Guibert la resposta de la catedral de Vic a l’encíclica anunciadora de la mort d’Oliba per part dels monjos de Ripoll, del qual es desconeixia l’autor. I hauria participat en la redacció de les constitucions de Pau i Treva que es van establir contra la violència exercida pels nobles feudals contra els pagesos i que l’Abat Oliba va introduir als bisbats i comtats catalans.
Jesús Alturo ha anunciat que aquests descobriments veuran la llum aviat en un llibre.