RIU SERRA: més enllà de l'escultura
Fecha inicio: 27/02/2025 Fecha final: 02/04/2025
Lugar: Espai Zero
Horario: De dilluns a divendres, de 9 a 20 h. Dissabtes, de 10 a 14 h.
Comisariado: Maria Sadurní i Salomé Cerezuela, Unitat Gràfica de la BC
L’activitat artística és ben sovint en un autor polifacètica, resultat de diverses expressions, i amb una disciplina preeminent. Per a Julià Riu Serra (Molins de Rei, 1921 - Barcelona, 2006), conegut com a RIUSERRA, aquesta activitat fou l’escultura. Des del principi de la seva trajectòria, vers el 1945, també es dedicà al dibuix i, de forma més discontínua, al gravat, especialment la xilografia. Com a il·lustrador, tingué un breu episodi en la dècada de 1950 i una etapa més intensa a partir de 1980.
Format a l’Escola Massana de Barcelona (1937-1945), on exerciria de professor d’escultura (1963-1985), començà a exposar a partir de 1950, i el 1952 obtingué una beca a París del Cercle Maillol de l’Institut Francès. De retorn a Catalunya, desenvolupà una obra molt personal, discretament discrepant i al marge dels corrents imperants, dels circuits comercials i dels dictats de la crítica.
Treballà sempre dins la figuració com a llenguatge obert, però allunyat del realisme mimètic. Les seves primeres realitzacions, d’estil tardonoucentista, amb primitivisme expressiu i referències mitològiques, evolucionaren després de l’estada parisenca cap a una temàtica social amb una linealitat sintètica, influït pel corrent humanístic de postguerra.
A partir dels anys seixanta, es focalitzà en escenes il·lusòries i reflexions sobre la condició humana, amb personatges expressius i un traç potent i decidit.
S’inicià amb el metall, que aviat substituí per la xilografia, on la fusta li oferia un major gaudi escultòric. Alhora, li permetia efectuar personalment el tiratge, cercant el màxim d’autonomia i control en tots els passos dels processos executius.
En la il·lustració, acompanyà des dels anys 80, amb la signatura Flum (riu en català antic), els relats de la seva esposa Maria Rosa Barrera al diari Avui, les revistes Cavall Fort i Tretzevents, així com en diverses narracions infantils i un poemari.
Pel que fa a l’escultura, és present en espais públics de Barcelona (l’Estela de Pius XII a l’avinguda de la Diagonal, la Guineu del parc de la Guineueta, el Rellotge de sol a Montjuïc i els relleus —ara retirats— dels Serveis Funeraris al carrer de Sancho de Ávila), Queralt (Berga), l’Hospitalet de Llobregat, Lleida i Molins de Rei. Els seus treballs es conserven a la Biblioteca de Catalunya, el MNAC, l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i els museus de l’Hospitalet, Montserrat, Molins de Rei, Can Mario - Fundació Vila Casas (Palafrugell), Sabadell, Valls, Pau Casals (El Vendrell), Vinseum (Vilafranca del Penedès) i Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú).
En suma, la seva producció exemplifica la pluralitat de propostes expressives coexistents en el panorama català després de la superació del noucentisme i que conduïren a les segones avantguardes figuratives, que ell explorà amb força creativa i radical convicció. En el camp del gravat i de la xilografia catalana del segle XX, la seva obra representa una aportació breu, però potent i destacable.
Eduard Riu-Barrera