L'últim Centelles

Fecha inicio: 01/03/2010 Fecha final: 06/04/2010

Lugar: Espai Zero de la BC

Horario: De dilluns a divendres, de 9 a 20 h, i dissabtes de 9 a 14 h

Enmig de la polèmica sobre l'arxiu fotogràfic Centelles, el Dr. Ricard Vinyes decideix donar a la Biblioteca de Catalunya un fotomuntatge fet pel fotògraf l'any 1983 >> amb motiu de l'homenatge dedicat a Karl Marx durant la Festa de Treball, l’esdeveniment político-festiu més important dels anys vuitanta a Catalunya, en el qual durant tres dies se celebraven debats, recitals multitudinaris, mostres gastronòmiques preparades per les agrupacions comunistes, exposicions i actuacions.

L’encàrrec, fet pel mateix historiador a Centelles, consistia a exposar en un dels llenguatges fotogràfics de la propaganda dels anys trenta –el fotomuntatge– alguns rostres del marxisme i del comunisme catalans: des del simple agitador –Valdés– fins a l’organitzador de la nova economia en plena revolució –Ruiz Ponsetí–, o del lideratge polític nacional –Comorera–, fins a la tradició sindical –Vidiella. Agustí Centelles va acceptar de bon grat aquella proposta; al capdavall, ell formava part d’aquesta tradició que analit-zava, denunciava i actuava per canviar la desigualtat imperant al seu país i al món. Aquest va ser l’objectiu essencial del fotoperiodisme de l’època.

Un acte de benvinguda a la nova peça és aquesta mostra que relaciona el marc polític dels anys trenta, l'evolució del reportatge gràfic i l'avenç tecnològic. La comercialització de la Leica va donar mobilitat i rapidesa als reporters, que buscaven informar d'una manera propera i realista. Els diaris i les revistes van introduir la fotografia com un element indispensable de la notícia.

La selecció és d’una quarantena de peces: llibres, diaris i fotografies que es conserven a la BC, on ha quedat enregistrat el testimoni d'una generació de fotoperiodistes. El fotomuntatge >>, particular per la seva història, per les dimensions i per la tècnica emprada, passarà a engrandir el fons fotogràfic de la BC, que supera les 100.000 unitats.

Audiovisual de l'exposició

Descàrrega el tríptic de l'exposició

Text del donant Ricard Vinyes

"La meva coneixença amb Centelles va ser gràcies a la família Aymamí, la qual jo buscava perquè seguia el rastre del periodista Aymamí i Baudina, que interessava a la meva tesi de doctorat, i per tant dec estar parlant de 1977-80. Em van acollir molt bé, i parlant de la feina de periodista va sortir el nom de Centelles, de qui mai havia sentit parlar. Es van oferir a presentar-me’l, i em sembla recordar que van organitzar un dinar a no sé quin lloc, i ens vam conèixer; i com que jo tenia unes ganes immenses d’escoltar, i ell de parlar, ens vam entendre de pressa, i més que això. De tant en tant, anàvem a passejar i parlàvem de tot, del passat i del present. I com si res, es va establir una bona complicitat, ell era del Partit Socialista Unificat de Catalunya, i jo també, i això va ajudar encara més. Per a mi, anar al seu estudi va ser una experiència emotiva molt gran, perquè m’anava ensenyant els rostres dels noms que jo havia vist al peu d’articles, documents, manifestos...; les cares d’homes i dones de qui només sabia el nom sense tenir-ne cap imatge. Per a ell, que un noi conegués els noms d’aquella gent que acompanyaven la seva pròpia joventut, i els valorés, i els considerés el seu patrimoni, era també una sorpresa i n’estava content. I així van prosseguir els contactes.

Va ser per aquesta petita confiança que, essent jo membre del Consell de Redacció de “Nous Horitzons”, amb motiu d’haver de preparar una petita exposició per a la Festa de Treball –no recordo de quin any, però potser va ser del 79 o 80– li vaig preguntar si podria fer un fotomuntatge que expressés la tradició del marxisme català –podríem dir-ne “catalano-marxisme”, prenent el símil de “l’austromarxisme”–. Va dir que sí, i s’hi va posar a treballar amb entusiasme. Jo anava de tant en tant a la botiga a fer la selecció de noms i rostres, i ell anava fent proves. Efectivament, el resultat va ser una gran imatge amb Carles Marx al centre i els marxistes dels anys trenta fent-li costat (o demanant protecció, vés a saber), amb aquell deix difuminat que Centelles sabia fer. El fotomuntatge va ser exposat a la Festa de Treball i va causar sorpresa perquè ningú no s’ho esperava, i jo estava ben content perquè havia “inspirat la creació d’un Centelles”. Va passar la Festa i no en vaig saber res més, fins que un dia, passat molt de temps, a la botiga em va dir que l’havia trobat cargolat pel carrer Ciutat (seu del Comitè Central del PSUC) i, emprenyat, se l’havia endut. “El vols?”. Vaig dir que sí, i d’aquesta manera va passar a les meves mans. Poc després jo vaig anar a viure a Matadepera i ens vam deixar de veure, ja saps com van aquestes coses".