L'exlibrisme a Catalunya al voltant de 1900
Fecha inicio: 25/04/2014 Fecha final: 24/05/2014
Lugar: Espai Zero
Horario: De dilluns a divendres, de 9 a 20 h. Dissabtes, de 9 a 14 h
Comisariado:
Aitor Quiney
SEPIC. Taller de restauració.
Fins a mitjan segle XIX els ex-libris se cenyien estrictament a la funció primigènia de l’objecte en sí: marcar la propietat dels llibres. La data de 1880, quan apareix l’obra de Lord de Tabley, Guide to the Study of book-plates, dóna pas a un canvi conceptual de l’ex-libris, que ja no tindrà com a funció única i essencial la identificació del posseïdor d’una biblioteca, sinó l’intercanvi.
A partir d’ací, l’ex-libris no només havia d’assenyalar la marca de propietat, sinó que havia de ser representatiu del posseïdor, la qual cosa obrí un camp infinit d’expressió figurativa, en torn a un simbolisme referent al propietari. Aquest fet va propiciar ràpidament la simbiosi entre els artistes i els bibliòfils, i la propagació de l’exlibrisme va ser molt ràpida, fins al punt que van començar a sorgir associacions d’exlibristes en la majoria dels països d’Europa i d’Amèrica, com per exemple: Ex libris Society (Londres, 1891); Exlibris Verein (Berlín, 1891); Les Archives de la Société française des colectionneurs d'ex-libris et de reliures artistiques (París, 1893) o l’Asociación de Exlibristas Ibéricos(Barcelona, 1902). L’aparició a Catalunya l’any 1903 de la Revista Ibérica de Exlibris (1903-1906) –òrgan de l’Asociación de Exlibristas Ibéricos-, suposà el naixement d’una edat d’or a la península per a l’exlibrisme i, malgrat la seva ràpida desaparició —va durar quatre anys—, formulà les bases per a la investigació i per a la creació d’un nou moviment exlibrista a nivell mundial. Els artistes més representatius d’aquest moment foren l’Alexandre de Riquer, Josep Triadó i Joaquim Renart.