Gaietà Buïgas Monravà (1851-1919)

Fecha inicio: 01/08/2011 Fecha final: 02/10/2011

Lugar: Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya

Horario: De dilluns a divendres, de 9 a 20 h, i dissabtes de 9 a 14 h

Comisariado: Concepció Isern
(Cartoteca. Unitat Gràfica)
Montserrat Abelló i Rosa Ventura
(Unitat Gràfica)

La revalorització de l’arquitectura modernista va obligar a treure de l’oblit molts arquitectes catalans. Aquests arquitectes modernistes es van formar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona on recolliren una barreja d’idees arabitzants, neogòtiques, eclèctiques, etc. Es va constituir una característica comuna a tots els arquitectes catalans entre 1878 i 1924. Un clar exemple d’aquesta capacitat de domini d’estils diversos fou Gaietà Buïgas Monravà.

Gaietà Buïgas Monravà, arquitecte nascut a Barcelona el 21 de juliol de 1851, fill d’una família barcelonina acomodada. Fou militar entre el 1873 i 1877 i va arribar a coronel d’enginyers de l’exèrcit carlista.

Va acabar la carrera d’arquitectura el 1879, rep influències del medievalisme d’Elies Rogent, el racionalisme de Viollet-le-Duc, l’arabicisme introduit per Fortuny i utilitzat per Gaudí i Domènech i Montaner i que deriva amb el modernisme ; tots ells mestres o companys en aquells temps.

Podríem parlar de tres fases a la seva carrera arquitectònica:

• La 1a. fase des que acaba la carrera fins que marxa cap a Buenos Aires, fou arquitecte municipal o assessor als ajuntaments de Masnou, Alella, Barberà del Vallès, Sant Genís de Vilassar, Cardona, Tortosa i Sitges. Construcció de molts xalets a Cerdanyola (1879-1902).
• La 2ª. fase va estar a Buenos Aires i Montevideo. Es desconeixen les raons del perquè va marxar a Amèrica (1903-1913).
• La 3a. i última fase és el seu retorn a Barcelona fins a la seva mort el 7 de novembre de 1919 (1913-1919).

El 1881 va guanyar el concurs per al projecte del monument de Cristòfor Colom a Barcelona i el 1886 en començà la construcció al portal de la Pau. El monument de 60 metres d’alçada és de ferro colat, decorat amb grans grups escultòrics, i coronat, per una figura del descobridor, de bronze, obra de Rafael Atché. Joan Torras i Guardila, arquitecte, va fer la bastida de ferro per la construcció del monument. Fou inaugurat amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 de la qual Buïgas construí també la Secció Marítima.