Crític Gasch
Fecha inicio: 23/11/2018 Fecha final: 31/01/2019
Lugar: Sala d'Exposicions
Horario: De dimarts a divendres, d'11h a 15h i de 17h a 20h. Dissabtes, de 10h a 14h
Comisariado:
Anna Gudayol, secció de Manuscrits
Jaume Clarà, secció de Col·leccions generals
Web de l'exposició Vídeos de l'exposició
Sebastià Gasch i Carreras (Barcelona, 1897-1980) va ser fill únic i orfe de pare des dels cinc anys d’edat. Es va educar a l’escola Jean Brunet, d’on va sortir amb un perfecte domini del francès i una notable afició per la literatura francesa.
Després d’abandonar la seva inclinació inicial per la pintura, va decidir dedicar-se a la crítica. El seu primer article, publicat el 1925 a La Gazeta de les Arts, tractaria sobre Miró i la pintura d’avantguarda i significaria el seu llançament com a crític professional dedicat especialment a les noves avantguardes. El Manifest Groc, que va signar amb Salvador Dalí i Lluís Montanyà el 1928, n’és un text emblemàtic que el convertiria en el gran publicista dels nous corrents artístics. Com a tal, va col·laborar amb les revistes culturals més importants de Catalunya però també de la resta d’Espanya i de l’estranger.
Aviat, però, va ampliar els seus horitzons amb nous gèneres considerats més populars, com el circ, la dansa, el music-hall o el cinema. Els articles que va publicar a Mirador, La Publicitat, L’Opinió, Meridià... sobre els locals nocturns, els graffiti de les parets, o els personatges pintorescos de la ciutat, alternats amb les seves crítiques d’art habituals, el van convertir en el principal cronista de la vida de Barcelona i de la societat dels anys trenta.
La Guerra Civil, l’exili a París i el retorn a Barcelona el 1942, van marcar la segona part de la seva vida. Les col·laboracions a la revista Destino li van fer recuperar aviat el prestigi que havia tingut abans de la guerra i va establir noves relacions d’amistat amb els principals artistes del moment, entre els quals hi figuren ballarins, cantaores i gent de circ.
L’exposició mostra una selecció dels documents que va donar la família de Sebastià Gasch a la Biblioteca de Catalunya: multitud d’articles periodístics, cartes rebudes, programes d’exposicions, de circ, de flamenc, de dansa i d’espectacles de tota mena, anotacions manuscrites i fotografies, que exemplifiquen la varietat d’interessos i de relacions d’un periodista que va saber retratar amb les seves crítiques la societat del seu temps.