Joan Perucho i els seus amics
Fecha inicio: 16/12/2020 Fecha final: 15/01/2021
Lugar: Espai Zero
Horario: De dilluns a divendres, de 10 h a 14 h i de 15 h a 19 h, i dissabtes 19 de desembre i 9 de gener de 2021, de 10 h a 14 h
Comisariado: Julià Guillamon, escriptor i periodista, i comissari de l'Any Joan Perucho
1 - La primera generació de postguerra: la revista Alerta - Documents
2 - Els inicis com a poeta - Documents
3 - De la poesia a la prosa - Documents
4 - El boom dels anys seixanta - Documents
5 - El reconeixement dels darrers anys - Documents
6 - Algunes novetats de l'Any Perucho a la Biblioteca - Documents
La trajectòria de Joan Perucho (Barcelona 1920-2003) com a poeta, novel·lista, crític d’art i amic d’artistes, gastrònom, bibliòfil i col·leccionista, permet fer un recorregut únic per la cultura catalana del segle XX.
Perucho va formar part de la primera generació de postguerra. A la Universitat de Barcelona del 1939 va coincidir amb el periodista Nèstor Luján, el músic Manuel Valls, el pintor i caricaturista Josep M. de Martín i el crític literari Antoni Vilanova, que van ser els seus grans amics.
Al mateix temps, es va introduir en els ambients catalanistes, de la mà del poeta Josep Palau i Fabre, i va ser col·laborador de la revista clandestina Ariel. Va ser l’escollit dels dos grans poetes del moment. Carles Riba va escriure el pròleg d’Aurora per vosaltres (1951), mentre que Perucho va escriure el pròleg de Les cançons d’Ariadna (1949) de Salvador Espriu.
Perucho no comprenia la literatura deslligada del món de la imatge, de l’art. En els seus primers llibres de poemes, dels anys quaranta i cinquanta, va convidar a col·laborar, amb dibuixos i gravats, els artistes Ramon Rogent, Albert Ràfols Casamada, Maria Girona, Paco Todó, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats.
Als anys seixanta va entrar a col·laborar setmanalment a la revista Destino com a crític d’art. Escrivia des de la complicitat i l’amistat amb els artistes, amb la sensibilitat d’un poeta. Joan Miró, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Josep M. Subirachs, Salvador Aulèstia, Francesc Artigau, Antoni Padrós, van ser pintors i escultors molt propers en aquesta etapa.
El disseny gràfic, la fotografia, el còmic tenien un lloc destacat en la secció de Perucho a Destino. Perucho tenia una cura especial en el disseny dels seus llibres, que encarregava als dissenyadors Pla Narbona o Joan Pedragosa. Quan el 1968 es va posar al capdavant de l’editorial Tàber, va convertir-la en un referent del disseny pop. El professor Antoni Comas, i els joves escriptors Baltasar Porcel, Terenci Moix i Pere Gimferrer eren els seus còmplices literaris.
Als anys vuitanta, Perucho enfila la darrera etapa de la seva obra, reconegut i aplaudit per tothom. El 1988, la seva novel·la més coneguda, Les històries naturals (1960), apareix en anglès, traduïda per David Rosenthal i, com fitxes de dòmino, van caient traduccions a moltes llengües: del grec al xinès. El 1992 Harold Bloom la va incloure al Cànon Occidental.
Comissariada per Julià Guillamon, aquesta exposició reconstrueix, amb documents i llibres de la Biblioteca de Catalunya, la relació de Joan Perucho amb els seus amics, quan se celebren els cent anys del naixement.