Els catalans i la Constitució de 1812
Auca de la Constitució de 1812
Fecha inicio: 08/03/2012 Fecha final: 10/04/2012
Lugar: Espai Zero
Horario: De dilluns a divendres, de 9 a 20h i dissabtes, de 9 a 14h
Comisariado: Jordi Roca Vernet i Reis Fontanals
La Constitució de 1812 promulgada el 19 de març a la ciutat de Cadis i coneguda com “La Pepa” fou la primera norma constitucional espanyola basada en els principis de sobirania popular, d’igualtat civil, de divisió de poders i de llibertat d’impremta. Tots ells conformaren el seu caràcter modern i transgressor.
La Constitució va tenir diverses lectures que van permetre conciliar la modernitat i la tradició però suscità unes expectatives gegantines impossibles d'assolir. Per una banda, els il·lustrats van creure que era el punt d’arribada d’un procés de reforma iniciat dècades abans, per l'altra els primers liberals la van considerar com el punt de partida d'un règim de llibertats i drets pels ciutadans.
A Catalunya, la Constitució de 1812 va comportar l'establiment d’un òrgan de representació del Principat, la Diputació provincial de Catalunya, reconegut per la monarquia, quelcom que no succeïa des de la fi de la Guerra de Successió. Però alhora va ser interpretada com un horitzó polític d’esperança quan va establir la felicitat dels ciutadans com un dels seus objectius. La lectura revolucionària de la Constitució despertà l'admiració dels moviments radicals, republicans i democràtics d’arreu d'Europa i Amèrica. Les revolucions europees de la dècada de 1820 van convertir-la en un símbol de llibertat internacional.
Si els diputats catalans (Ramon Llàtzer de Dou, Antoni de Capmany, Josep Vega i de Sentmenat, etc.) que assistiren a les Corts de Cadis representaren els projectes reformistes de la Il·lustració catalana, hi hagué una generació més jove, més liberal i romàntica que assumí la tasca d’implementar la nova legislació liberal a Catalunya des de la Diputació provincial.