La imatge d’Isaac Albéniz del plafó fou copsada per un fagotista en la seva particel·la. Qui sap si la realitzà mentre el propi Albéniz dirigia l’òpera Henry Clifford al Gran Teatre del Liceu l’any 1895. Un traç senzill però inequívoc perfilà la fesomia i parença d’un dels nostres compositors més internacionals.
El gran improvisador de la seva vida i la seva música ens deixà un llegat ric i valuós. Després dels dos primers grans fons de música, els de Joan Carreras Dagas i Felip Pedrell, arribà a la Biblioteca de Catalunya el fons d’Isaac Albéniz de mà de Rosina Jordana, vídua del compositor, que aportà aires nous i contemporaneïtat als fons musicals. Era l’any 1927.
La mostra vol oferir Albéniz complet, de la A a la Z, amb documents del fons personal però també amb adquisicions posteriors. No cal dir que el fons albenicià s’incrementa any rere any. Correspondència i biblioteca permeten fer un apunt de la persona i el seu entorn, on destaquen compositors com Dukas, Falla,Fauré, d’Indy, Malats, Morera o Pedrell i pintors com Rusiñol o Sert, entre altres. Partitures i enregistraments són testimonis de la seva obra, amb documents tan extraordinaris com el fragment de l’obra Azulejos, que deixà inacabada i continuà el seu amic i company Enric Granados, o les improvisacions al piano pel mateix Albéniz en cilindres de cera.
És una selecció de l’Albéniz que cercà constantment créixer en la creació musical i no abandonà mai el seu esperit de superació. Significatius són els pensaments que féu arribar a Pedrell des de la seva estada a Londres:
«Yo por mi parte puedo decirte que me siento en plena transfor-mación artística y como quiera que no hay mayor crítica para un artista concienzudo que la [que] se hace á si propio, puedo asegurarte que si bien no he llegado al pináculo, no desespero alcanzarlo, siempre que persevere en el trabajo como lo hago actualmente (por entendido que todo esto se refiere a la cuestión pianera, de lo demás...........................................» [propi del seu caràcter jocós, aquests punts suspensius eren molt més llargs a la carta].
Un sincer i excel·lent autoretrat.
Descàrrega el tríptic de l'exposició