Els inicis, 1917 i anys 20.
L’any 1892 la Diputació de Barcelona adquirí el fons del bibliòfil i compositor Joan Carreras Dagas i el diposità al Museu d’Art Decoratiu i Arqueològic. El musicòleg i compositor Felip Pedrell catalogà aquest fons, treball que donà com a resultat el catàleg publicat entre els anys 1908 i 1909. El 1912 es decidí dipositar aquesta col·lecció a la Biblioteca de Catalunya. El 1917, Pedrell va donar la seva col·lecció privada a la Biblioteca de Catalunya, amb la condició que s’hi creés un departament de música. El musicòleg Higini Anglès continuà la tasca feta per Pedrell després de la seva mort. El 1921 aparegué la primera publicació del Departament de Música. El 1927 ingressà el llegat Isaac Albéniz.
Anys 30 i 40.
Entre els anys 1934 i 1938 Robert Gerhard treballà com a bibliotecari de la Secció.
Abans d’esclatar la guerra, l’abril del 1936, tingué lloc a Barcelona el Congrés Internacional de Musicologia, organitzat per Higini Anglès, i el Festival de Música Contemporània, organitzat pel mateix Gerhard.
El Departament de Música s’anà configurant com un centre dinamitzador del món musical i un punt obligat de consulta per als musicòlegs. El mateix any ingressà una part de l’arxiu de la Catedral de Barcelona per protegir-lo dels efectes de la guerra.
El 1941 la vídua de Joaquim Pena, crític, musicòleg i fundador de l’Associació Wagneriana, féu donació del seu arxiu i biblioteca. Del 1941 també cal destacar l’exposició La música española desde la edad media hasta nuestros días, commemorativa del centenari del naixement de F. Pedrell.
Entre els anys 50 i els 70.
Mitjançant l’intercanvi de les publicacions de música amb altres institucions i biblioteques d’arreu del món es van poder incorporar als fons de la biblioteca obres de gran valor, possiblement impensables d’adquirir pel seu cost. Eren anys de pressupostos minsos i escassos
Als anys seixanta i setanta entraren els fons dels músics Josep Sancho Marraco –que comprenia també els arxius Marraco Xauxas i Marraco Ferrer-, Cristòfor Taltabull, Manuel Burgès, Amadeu Vives, Josep Ma. Roma, Frederic Muset, Salvador Raurich i Antoni Massana, entre altres.
Anys 80 i 90.
A finals del 1988 començà a arribar el dipòsit legal de la música impresa a Catalunya però fins el 1991 no es normalitzà la seva recepció. Joana Crespí, responsable de la Secció, impulsà i contribuí a l’aplicació de les normatives internacionals per a la música impresa i per als manuscrits musicals. La Secció tingué presència destacable en la International Association Music Libraries (IAML) i la seva branca espanyola Asociación Española de Documentación Musical (AEDOM). A finals dels 80 arribà el fons de Josep Soler i Sardà, el primer compositor contemporàni -a banda de F. Pedrell- en fer donació en vida de la seva obra.
La dècada dels 90 també es destacà pel nombre d’arxius personals: el de Jaume Bachs, Marcos Redondo, Conxita Badia, Manuel Blancafort, Xavier Gols, Josep M. Ruera, Nadal Puig, Josep Font Palmerola, Jaume Pahissa, M. Teresa Pelegrí, Frederic Mompou, Josep Barberà i Humbert, Emili Salut i Payà, Joaquim Cassadó, Josep M. Lamaña, Enric Ribó i Pura Gómez, Maria Ester-Sala, Tórtola Valencia, Gonçal Tintorer, entre altres.
Els 2000.
Són anys d’impuls a la catalogació de partitures i descripció d’arxius personals. S’adquireixen els fons d’Anna Ricci, i Rafael Guardia, entre altres. El 2005 s’incorpora a la Secció de Música el Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya. Instal·lat fins aleshores a la casa de Josep Bartomeu, el Jardí dels Tarongers, suposa una aportació important a l’incloure fons com els de Josep Subirà, Enric Granados, Joan i Ricard Lamote de Grignon, Enric Morera, entre altres.
Les darreres adquisicions han estat els fons de Joan Borràs de Palau, Xavier Benguerel, la família de músics Sala -Salvador Sala i Pons i els seus fills Antoni i Salvador Sala i Julià, i Lola Sala i Pons-, Eugeni Soler, Josep Vilardell, Manuel Valls i Gorina i donatius com el de Bernardo Torrandell, fill d’Antoni Torrandell.
El futur...
Les col·leccions de música de la Secció estan formades per diferents tipologies de documents: partitures manuscrites, impreses i en suport digital, bibliografia musical especialitzada, llibrets d’òpera, publicacions periòdiques, col·lecció de fotografies i microfilms de manuscrits musicals catalans que es troben en altres institucions europees, així com els arxius personals de músics, musicòlegs i intèrprets amb els corresponents epistolaris, programes de mà, cartells, articles i retalls de premsa, diplomes honorífics i fotografies. Els documents sonors i audiovisuals es gestionen a la Fonoteca de la Biblioteca de Catalunya.
Esperem que els propers anys els nostres fons -patrimoni de tots- siguin encara més coneguts, més investigats... i sobretot, més interpretats.
