La Biblioteca Aguiló i la constitució de la Biblioteca Nacional de Catalunya (1907) “Remembra lo passat, ordona lo present, proveheix al esdevenidor”

Superlibros de la Biblioteca Aguiló

Autores: Reis Fontanals (Arxiu)

L’adquisició de la Biblioteca Aguiló fou un fet d’enorme transcendència per a la formació de la Biblioteca de Catalunya. Quan el poeta, erudit i bibliògraf Marià Aguiló i Fuster va morir el 1897, havia reunit a casa seva un conjunt de més de 4.000 llibres que es considerava la millor biblioteca privada de Barcelona. Entre els seus tresors, cinc cançoners, un d’ells l’original dels germans Masdovelles (s. XV), una seixantena de valuosos manuscrits, magnífiques edicions, com el Flos sanctorum català, la Vita Christi d’Isabel de Villena, la bella col·lecció única del Cartoixà, traducció de Roiç de Corella; un Paris e Viana únic, els únics plecs coneguts del Tirant lo Blanc de 1497 a Barcelona, i “una innombrable sèrie d’altres incunables i impresos anteriors a 1600 d’extrema curiositat”.

Josep Pijoan ho sabia i amb les seves “repetides instàncies” i “seguides amonestacions” va aconseguir que l’hereu, Àngel Aguiló, accedís a vendre la valuosa biblioteca paterna.

Volver