Viatge a la lluna de Xavier Montsalvatge i Josep Maria Espinàs

El 1990, gairebé coincidint amb el tancament del seu local "La Cova del Drac", HAC S.A, l'empresa propietària del segell Concèntric, va fer donació de les matrius originals d'aquests enregistraments i d'una còpia de la producció editada al Departament de Cultura de la Generalitat, que al seu torn els va dipositar a la Fonoteca de la Biblioteca de Catalunya, on es troben actualment. Una part d'aquest fons (concretament, les matrius de 96 discos) han estats cedits amb els drets d'explotació. La resta del fons és conservat sense aquests drets, que foren venuts per l'empresa a tercers. Així com la documentació sonora va arribar a la Fonoteca de la Biblioteca de Catalunya, la documentació administrativa de l'empresa es va dipositar a l'Arxiu Nacional de Catalunya, on es conserva perfectament classificada i gràcies a la qual hem pogut recuperar una mica de la història d'aquest esforç cultural

Escolteu la Cara A - Viatge a la lluna

Escolteu la Cara B - Rondalla de les àvies

El disc que hem triat com a Tresor, d'entre els molts possibles, respon perfectament a la imatge del producte que hem descrit: Josep Maria Espinàs, un dels Setze Jutges, escriu el text d'una història destinada als infants, amb música de Xavier Montsalvatge, possiblement el compositor català contemporani més conegut. Per a interpretar l'obra, es compta amb un jove Antoni Ros Marbà --molt compromès amb la iniciativa-- a la direcció de l'Orquestra Ciutat de Barcelona. El disc té una segona part que inclou cinc cançons d'Emile Jaques-Dalcroze, el gran pedagog de la música suís, adaptades també per Espinàs i interpretades pel Cor L'Albada, secció del Cor Madrigal fundat per Manuel Cabero. La intenció educativa de la primera obra és clara, ja que s'aprofita una història per a presentar els instruments de l'orquestra, una mica a la manera de "Pere i el llop" de Sergei Prokofiev o de la "Guia d'orquestra per a joves", de Benjamin Britten.

No és només en el contingut que Concèntric busca oferir qualitat. L'embolcall, que és el que al capdavall crida l'atenció del consumidor sobre l'objecte, és tan important per a la seva identificació amb el producte cultural com ho pot ser el que després s'hi escoltarà. En aquest sentit, la coberta o "bossa" és molt representativa, no tant d'una època (sortosament, en Cesc encara ens fa pensar i somriure des de molts mitjans de comunicació escrita), sinó d'un concepte determinat del que havia de ser un disc marca Concèntric, i que en aquest cas permet a les criatures identificar una portada amb els dibuixos apareguts a la revista infantil "Cavall Fort".

L'estat de conservació d'aquest exemplar és excel·lent, ja que correspon al que va arribar en donació de la discogràfica, i pràcticament no s'ha fet sonar mai. A la Fonoteca disposem d'un altre exemplar, procedent del Dipòsit Legal de l'any de la seva edició, 1969.

Arxiu Concèntric. Documentació diversa

Tot i que la documentació administrativa de Concèntric va passar en el seu moment a l’Arxiu Nacional de Catalunya, la Direcció General del Patrimoni Cultural va considerar que altra documentació diversa, a més de la producció discogràfica de l’empresa, passés també a la Fonoteca de la Biblioteca de Catalunya. La llavors directora, Mercè Rubió, va creure oportú que aquesta part documental passés a la vegada a la Secció de Música on va quedar dipositada.

Per tal d’aportar més informació sobre aquesta discogràfica que la Fonoteca presenta, hem triat un programa de mà de les dues audicions del Viatge a la lluna --11 i 20 de maig de 1966-- que varen donar-se dins del cicle d’audicions dedicat als infants. Aquestes audicions les organitzava Joventuts Musicals de Barcelona; la vuitena, dedicada a l’estudi de l’orquestra simfònica, va programar, conjuntament amb Wagner i Mendelssohn, l’obra de Monsalvatge-Espinàs com a cloenda. El director de cor va ser Oriol Martorell i el de l’orquestra, la Municipal de Barcelona, la mateixa que va enregistrar el disc tres anys després, Rafael Ferrer, amb Espinàs com a narrador. Les audicions es feren successivament al Palau Nacional de Montjuïc i al Palau de la Música, de Barcelona. Acompanya al programa el text i les il·lustracions de Cesc.

El segon document és la partitura L’esperança, de Josep Maria Espinàs, també cantautor, un dels fundadors d’Els Setze Jutges i qui va batejar-lo amb el nom. L’esperança és un dels quaranta títols del disc Homenatge musical als "Setze Jutges" que Concèntric va editar el 1965 en versió de Francesc Burrull com arranjador. En aquesta època no eren setze els components sinó tretze; hi mancaven Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach, que varen incorporar-se entre 1966-67.

Els Setze Jutges va ser el grup que, juntament amb Raimon, inicià el moviment de la Nova Cançó. De clares arrels d'influència francesa, a l’estil de Brassens o Brel, va tenir una repercussió lingüística, política, ètica i, fins i tot, estètica a partir de la seva fundació l’any 1956. Els seus components són els autors de les cançons que canten, tant de la lletra com de la música, sovint s’acompanyen ells mateixos també amb la guitarra. De vegades, però, posen música a textos d’alguns poetes, com Salvat-Papasseit, Pere Quart o Salvador Espriu i també interpreten cançons estrangeres traduïdes al català.

Considerem que Concèntric va jugar un paper important en la promoció i difusió del grup i del moviment.

Joana Crespi 
Secció de Música 

Citació bibliogràfica

Montsalvatge, Xavier. Espinàs, Josep M.
Viatge a la lluna / Veu: Josep M. Espinàs ; Orquestra Ciutat de Barcelona ; Director: Antoni Ros Marbà 
Barcelona: Concèntric, DL 1969 (5708 STL)
El Cor l'Albada del Cor Madrigal interpreta les cançons d'Émile Jaques-Dalcroze, adaptades per J.M. Espinàs i acompanyades al piano per Maria Canela
TOP.: 69-LP 5 

Enllaços relacionats

La Nova Cançó a la BC