Lletres curioses de la bonaventura que digué una gitana a Carlos Tercer quant partí de Viena a Espanya
Autores: Joana Escobedo (Unitat Bibliogràfica)
Presentem avui un imprès dels inclosos en la tipologia que anomenem plecs solts: les Lletres curioses de la bonaventura que digué una gitana a Carlos Tercer quant partí de Viena a Espanya - Barcelona: Francisco Guasch, 1707- (sign.: F. Bon. 5663). És un document d’objectiu i voluntat polítics que cercava l’enaltiment de la figura de l’arxiduc Carles d’Àustria en la Guerra de Successió, que enfrontava, rere la mort de Carles II (1661-1700) sense successió, els dos pretendents a la Corona, Felip d’Anjou i l’arxiduc Carles d’Àustria. A l’entorn de períodes bèl·lics es desenvolupava tota una literatura, que abastava des de textos en prosa, de caràcter noticier o juridicolegislatiu, a textos en vers escrits i difosos per enardir l’opinió pública, textos propagandístics, publicistes. La llengua emprada solia ser el castellà o el català. Venien a ser un mitjà de control social, que havia de crear un estat d’opinió acordant amb la ideologia d’un poder que aspirava a ser dominant. El discurs es diversificava. Emprava com a forma la carta, bonaventures, pronòstics i profecies, el catecisme de la doctrina cristiana..., fins i tot recorria a l’estructura formal del goig o a la representació teatral.
En aquest cas, es tracta d’un plec solt rimat, sense il·lustrar –el títol va precedit simplement d’una creu-, publicat, segons que s’hi diu, amb llicència, de 2 fulls sense numerar, de mida 4rt., amb reclams, que inclou al fol. 2r. un altre text, en versos castellans, els Elogios a la Albufera, célebre por llevarse la atención de la magestad excelsa del señor Carlos Tercero... un romanç esdrúixol d’afectació cultista.
A fi d’arribar a un gran públic i d’assolir la popularitat, el plec ha triat una forma tradicional com a canal de comunicació: la cançó. La cançó era un mitjà de difusió eficaç en un moment en què gran part de la població era il·letrada. Alhora col·loca el plec a pont entre la poesia de transmissió oral i altres formes de publicística en vers, inclosa la manuscrita. També ha buscat una estructura textual coneguda: el pronòstic. L’escenari on es desenvolupa la narració és Viena. S’hi explica, en cobles de sis versos pentasíl·labs més dos de refrany, de rima consonant en -às en els versos 6è i 8è, la bonaventura que, a través de les ratlles de la mà, va dir una gitana a l’Arxiduc quan va partir de Viena per venir a Espanya.
Donau-me eixa mà
de color de rosa,
que adivinar vull
lo que clar se nota:
Vols lo que a tu toca,
y ho conseguiràs:
Adéu, archiduch,
fins que rey seràs.
Eixa ralla llarga
que tens a mà dreta
senyal és manifest
de guerra sangrenta;
Adéu, archiduch,
fins que rey seràs.
Segun ma perícia,
conech per les ralles
seràs perseguit
en moltes campanyes;
mes en les batalles
triünfant eixiràs:
Adéu, archiduch,
fins que rey seràs.
(vv. 10-32)
El text recull les paraules de la gitana, que s’adreça a l’Arxiduc tot alternant els pronoms de segona persona vós i tu. La gitana li vaticina, com s’ha vist en els versos anteriorment reproduïts i com es veurà en els següents, guerres i persecucions, i diverses situacions funestes a l’interior del país.
Os veureu sitiat
dintre una plaça
ab gran multitut
de la gent de França;
y tota sa dança
desbarataràs:
Adéu, archiduch,
fins que rey seràs.
Alguns butiflers
faran a montanya
y per los poblats
posaran cizanya
dient que en ta companya
la cisma portaràs:
Adéu, archiduch,
fins que rey seràs.
Sareu judicat
de infel y heretge
de alguns butiflers
que no tenen tretse;
ab ton gran exemple los desenganyaràs;
Adéu, archiduch,
fins que rey seràs.
(vv. 105-128)
Tot traçant una panorámica del món polític, li prediu quines terres li seran fidels
Catalunya y València,
lo Regne de Aragó,
tots pendran les armes
per a ton favor;
y ab gran amor
tu los premiaràs:
Adéu, archiduch,
fins que rey seràs. (vv. 33-40) …
Lo duch de Saboya
serà en ta favor
y a tota la França
causarà temor,
y son gran valor
permaneixerà:
Adéu, archiduch,
fins que rey seràs.
Veuràs Portugal
ab sos portuguesos
com traurà la espasa
contra los francesos;
farà grans excessos
que te admiraràs:
Adéu, archiduch,
fins que rey seràs.
Olanda y Inglaterra
ab sa gran armada
correran la bola
per la mar salada;
segura la terra,
marina tindràs:
Adéu, archiduch,
fins que rey seràs. (vv. 58-80)
i quines hostils
Castella y Navarra
te seran rebels,
mes los viscaïns
estaran molt quiets;
càstich per a d'ells
esta acció serà:
Adéu, archiduch,
fins que rey seràs.
L'aconsella sobre la política que ha de seguir amb els dissidents
Si vols acertar-o
pendràs mos consells:
desterra de Espanya
tots los malcontents,
y, dels butiflers,
ningú en deixaràs:
Adéu, archiduch,
fins que rey seràs.
(vv. 129-136) (vv. 41-48)
amb el poble...
Seràs lliberal
ab gran pietat,
donareu al pobre
molta caritat;
sa necessitat
la remediaràs:
Adéu, archiduch,
fins que rey seràs. (vv. 137-144)
Li pronosticarà, finalment, la proclamació com a rei
Anireu a Espanya
CARLOS molt amat,
en la sua cort
sereu coronat;
per rey aclamat
allí quedaràs:
Adéu, archiduch,
fins que rey seràs.
Pendràs possessió
de la monarquia
que pertany a tu
per la recta línea,
y cense moïna
la governaràs:
Adéu, archiduch,
fins que rey seràs. (vv. 145-160)
i la formació d’una família
Una gran princesa
serà vostra esposa,
que serà més linda
que mateixa rosa,
y de ta consòrcia
successió tindràs:
Adéu, archiduch,
fins que rey seràs. (vv. 61-168)
La lectura de les ratlles de la mà no pot sinó recomanar el viatge cap a Espanya:
Feu vostre viatge,
o CARLOS TERCER!,
que sou de tota Espanya
lo rey verdader;
gràcies lo primer
a Déu li faràs:
Adéu, archiduch,
fins que rey seràs. (vv. 169-176)
Els fets que s'expliquen, doncs, en el text són retrospectius, anteriors a la data de publicació del plec, el 1707. Se situen a la primera etapa del decurs dels fets. El text havia perdut el caràcter estrictament noticier per assolir altres objectius, l’apologètic potser, sempre amb voluntat estètica. Com es recordarà, l’Arxiduc fou proclamat Carles III el 12 d’agost del 1703 a Viena. Més tard, les Corts de Barcelona (desembre de 1705-març 1706) el reconeixerien com a rei de Catalunya-Aragó.
Aquest text forma part de tota una literatura que accentua la importància que el plec té en la seva singularitat. Mostra d’aquesta literatura l’ofereix la reproducció de les portades d’altres plecs temàticament similars custodiats a la Biblioteca. En especial, voldríem destacar que les Lletres curioses... tenen un paral.lelisme formal amb un altre plec, que afavoreix també la causa austriacista, conservat en una edició del mateix any, La bonaventura que digué la gitana imaginària al duch de Anjou al partirse de París per lo Regnat de Espanya. La tornada de cadascun d'ells és prou significativa pel que fa a la seva intencionalitat.
A
adéu, archiduch,
fins que rey seràs
s'oposa
adéu, duch de Anjou,
fins que tornaràs. [a París]
La Biblioteca de Catalunya té entre els seus fons, a més d’una rica col·lecció de literatura de canya i cordill, una extensa col·lecció de fullets historicopolítics d’ampli abast cronològic i tipològic.
Citació bibliogràfica
Lletres curioses de la bonaventura que digue vna gitana à Carlos Tercer quant parti de Viena à Espanya
En Barcelona : por Francisco Guasch ..., 1707
[4] p. : 4º ; 20 cm. Text a 2 columnes
Inclou: "Elogios a la albufera celebre, por llevarse la atencion de ... Carlos Tercero ..."
TOP: F.Bon. 5663