L’estudi de l’obra d’Hergé, el pare de Tintín, ha generat els darrers vint-i-cinc anys un volum considerable de treballs i estudis, especialment en l’àmbit francòfon. A casa nostra no han estat petits els esforços per analitzar la importància d’un dels artistes clau dels mitjans de comunicació de massa del segle XX que continua mantenint una extraordinària vigència en el nou segle.

Tintín va néixer a Bèlgica el 1929, però va arribar una mica tard al país, gairebé trenta anys després. Ara bé, abans de l’edició regular dels àlbums per part de l’editorial Joventut, es van produir unes singulars fites; fins ara es considerava que la primera publicació de l’obra d’Hergé a la península s’havia produït a Portugal l’any 1936, amb la publicació de Les aventures de Tintín a la revista O papagaio. Un any després, el 1937, es va publicar la primera obra d’Hergé en castellà a El pionero, una petita revista que era editada pels escoltes bascos i on es va publicar un lliurament de les trapelleries de Quick et Flupke, l’altra gran obra d’Hergé. Van haver de passar uns anys fins que, ja en castellà, van aparèixer els àlbums editats l’any 1952 per Casterman  -El secreto del Unicornio i El tesoro de Rackham el Rojo-. Posteriorment, les revistes 3 amigos y Blanco y negro –a partir de 1957- van reprendre la publicació d’uns quants títols de la col·lecció. Aquesta prehistòria de l’edició de l’obra d’Hergé a casa nostra es va cloure quan l’any 1958 Juventud publicava El cetro de Ottokar i començava a editar de forma regular els àlbums; ja en català, l’any 1964 sortia al mercat Les joies de la Castafiore.

Aquesta cronologia ha quedat modificada a partir d’una troballa singular de l’estudiós Philippe Godin, qui va localitzar uns dibuixos d’Hergé inèdits en la versió francesa de la Revista Internazionale del cinema educadore una publicació editada des del Sindicato Istruzione Cinematografica, un organisme fundat per Mussolini però que veia la llum en diversos idiomes sota l’empara de la Societat de Nacions.

A partir d’aquesta dada, una recerca en la que va ser part important el paper de la Roser Pintó, cap de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya, ens va permetre localitzar ens els arxius de la institució la gairebé desconeguda versió en castellà de la revista i, en el número 9, corresponent a l’octubre de 1930, les il·lustracions d’Hergé. 

Pertanyen a un projecte de guió signat per Xavier Carton de Wiart i Maurice van der Moesen que desenvolupava una nova adaptació cinematogràfica de la llegenda de Genoveva de Brabant. Per aquells anys, Hergé duia a terme una important tasca com a il·lustrador de textos literaris i segurament va col·laborar en aquest projecte pensant en una possible edició il·lustrada de la narració. En tot cas, són quatre magnífiques composicions de caire realista que mostren el talent d’un jove dibuixant que llavors tenia poc més de vint anys. 

La importància de la troballa és més que significativa ja que, malgrat que la revista va ser editada a Roma i va tenir una distribució molt especialitzada, allunyada dels circuits específicament comercials, deixa clar que la primera publicació d’Hergé que va arribar a la península va ser en castellà i es pot definitivament datar l’any 1930, sis anys abans del que es pensava. 

Joan Manuel Soldevilla Albertí