El fons personal d’Enric Granados s’incorporà a la Biblioteca de Catalunya el 2005 procedent del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya. Dos anys més tard, ingressava el seu piano, procedent també de la Casa Bartomeu-Jardí dels Tarongers, a Pedralbes.

Evidentment, l’arribada del piano complementava el fons Granados però també va representar la recuperació d’un piano de gran cua per a la Biblioteca de Catalunya. Feia anys, n’havia custodiat un que es trobava a l’Auditori de la Biblioteca, l’actual Sala de Reserva. Amb el canvi d’adscripció administrativa i al passar a dependre de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona recobrà l’antic piano.      

Els documents confirmen que, com molts altres compositors i pianistes, Enric Granados disposà de més d’un piano. El que ens ocupa i que actualment presideix la Sala de Llevant és un piano gran cua Pleyel.

Ignaz Joseph Pleyel (1757-1831), compositor, editor i constructor de pianos fundà la fàbrica de pianos el 1807. Aquests pianos destacaren pel seu refinament i la seva notable qualitat i delicadesa, i assoliren gran prestigi durant el segle XIX i mitjans del segle XX. Alguns dels compositors i pianistes que gaudiren dels pianos Pleyel foren Frédéric Chopin, Franz Liszt, Claude Debussy, Camille Saint-Saëns, Maurice Ravel, Alfred Cortot, Manuel de Falla o Ígor Stravinski.

Granados havia estrenat el primer quadern de la suite per a piano Goyescas al Palau de la Música Catalana a Barcelona el 1911, i el segon quadern el va estrenar a la “Salle Pleyel” a París el 1914. El piano fou un regal de la casa Pleyel al compositor i pianista amb motiu dels seus concerts a la sala parisenca i la gran acollida que obtingué.

Aquest instrument restà sota la custòdia del compositor i posteriorment passà a la família Granados que, al final, el diposità, juntament amb les partitures, al Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya el 1983. Fou al voltant d’aquest any que el piano es reparà amb criteris moderns.

Abans que s’incorporés a la Biblioteca, es va aprofitar per realitzar-li una nova intervenció. Els treballs de restauració consistiren bàsicament en posar-lo a punt i deixar-lo en òptimes condicions per tal de poder ser tocat: afinació, ajust de la mecànica i reparació de potes i rodes.

Es va comprovar que en el seu interior hi havia dues anotacions manuscrites i signades clarament amb posterioritat a les dates que hi apareixen. Una de les anotacions es troba en el claviller i diu el següent: "Avec admiration,  Enrique Granados , Y. Pleyel, 5 avril 1911". Tot i que està signat per Y. Pleyel, l’autoria és dubtosa. L’altre, és a l’arpa del piano i correspon a una signatura, aquesta sí, autògrafa de la filla del compositor: “Natàlia Granados, París, 9 de novembre de 1911”.

La presentació del piano Pleyel de Granados tingué lloc a la Sala de Llevant –el mateix espai que l’acull actualment- l’1 d’abril de 2008. L’acte “Homenatge a Granados” consistí amb un concert a càrrec de Manuel García Morante, al piano, i Yrene Martínez Roca, soprano, amb peces de la publicació Obra completa per a veu i piano d’Enric Granados, de la qual se'n presentava la 2a edició, revisada i augmentada, coeditada per l’editorial Tritó i la Biblioteca de Catalunya.

La Biblioteca de Catalunya vetlla per un ús equilibrat del piano per tal de preservar-lo adequadament; ni massa ni massa poc. Aquesta voluntat i pràctica hauran d’afermar-se en especial enguany i el següent perquè ens trobem immersos en l’Any Granados.

Enric Granados va néixer a Lleida el 27 de juliol de 1867 i morí al canal de la Mànega el 24 de març de 1916, durant la Primera Guerra Mundial, en ser torpedinat per l’armada alemanya el vaixell on anava. Així doncs, el centenari de la seva mort el 2016 i el 150è aniversari del seu naixement el 2017 ompliran de música i estudis granadins molts espais, i no tan sols els musicals.

Avui, 24 de març, donem el tret de sortida a l’Enric Granados que coneixem i compartim amb vosaltres.

Rosa Montalt

Secció de Música de la BC