On es conserven les Homilies d'Organyà?
Quin és el text literari més antic que es conserva en llengua catalana? Aquesta pregunta que us pot sortir en un concurs cultural de ràdio o televisió, i que és la típica pregunta d’examen del nivell C de català, sovint genera una altra pregunta, que potser us faria guanyar el premi o el certificat: I on es troba, aquest document? Les Homilies d'Organyà es conserven a la Biblioteca de Catalunya, on van ingressar l’any 1913.
Què són i com són les Homilies d'Organyà?
Les Homilies d’Organyà conservades són sis sermons complets, més dos d’incomplets, escrits sobre pergamí i relligats en un quadernet de vuit folis de 17,5 cm d’alçada x 12,5 cm d’amplada. Es tracta d’un còdex fragmentari que deuria fer part d’un conjunt de sermons suposadament més extens.
Segons els experts, aquests sermons van ser escrits molt probablement a principis del s. XIII per tal que els canonges de la col·legiata de Santa Maria d’Organyà els prediquessin durant el temps de Quaresma. Són sermons breus i de to culte, adreçats als preveres que, amb els seus recursos oratoris, els servien de base per fer l’homilia.
Es considera el text literari conegut més antic que es conserva escrit en català. A la Biblioteca de Catalunya es conserven - també d’Organyà - altres textos més antics i no menys importants, com els Greuges d’en Guitart Isarn senyor de Caboet, que data de finals del s. XI
Si voleu veure quin aspecte tenen les Homilies d’Organyà, podeu consultar la versió digitalitzada del manuscrit, a la Memòria Digital de Catalunya.
Homilies d'Organyà, Biblioteca de Catalunya, Ms.289
Com van arribar les Homilies d'Organyà a la Biblioteca de Catalunya?
El manuscrit va ser descobert l’any 1905 per l’historiador i erudit Joaquim Miret i Sans, a l’arxiu parroquial de Santa Maria d’Organyà, a l’Alt Urgell, on portava dipositat uns quants segles. El mateix Miret en va fer la primera transcripció i edició.
En un primer moment, la Junta Municipal de Museus i Belles Arts - de l’Ajuntament de Barcelona - va adquirir el manuscrit per vuitanta-cinc pessetes, l’any 1907, a proposta de Miret. D’allà va passar al Museu del Parc de la Ciutadella. Més endavant, ja creat l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya va oferir una permuta al Museu del Parc, que comprenia un conjunt d’objectes personals de Jacint Verdaguer, a canvi de les Homilies d’Organyà. Va ser així com va ingressar el còdex amb el número 289 del registre de manuscrits, l’any 1913, per tal d’incrementar el fons de la Secció de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya. Quan al 1914 la biblioteca va obrir portes, es va fer una exposició amb els tresors bibliogràfics a la Sala Blava, on es van mostrar les homilies.
El seu estat de conservació actual és força bo, tenint en compte el seu periple i la seva antiguitat.
Les Homilies d'Organyà: el top ten del patrimoni bibliogràfic català a la Biblioteca de Catalunya
Les Homilies d’Organyà han estat i són molt estudiades. Podem trobar un bon nombre d’edicions íntegres, tant científiques com divulgatives, i una abundant bibliografia del manuscrit.
La Biblioteca de Catalunya, com a biblioteca nacional, té l’honor, el goig i el deure de conservar les Homilies d’Organyà per a les generacions futures. Aquest document cabdal del patrimoni català acompanya la resta de la col·lecció bibliogràfica, per ser objecte de recerca i investigació.
A les visites guiades que realitzem a la Biblioteca de Catalunya, sovint es mostra el facsímil del manuscrit, que està de lliure accés a la sala de reserva. Hem pogut comprovar que molta gent desconeix que el sermonari es troba entre els nostres fons. I quantes cares de sorpresa en descobrir les seves dimensions! D’aquí la raó d’aquest apunt.
Bibliografia:
Homilies d'Organyà: edició facsímil del manuscrit núm. 289 de la Biblioteca de Catalunya. Barcelona: Fundació Revista de Catalunya, 1989
Homilies d'Organyà: facsímil del manuscrit. Barcelona: Barcino, 2001
Homilies d'Organyà. Barcelona: Millennium Liber, DL 2010
Lourdes Martín
Servei d’Accés i Obtenció de Documents
Comentarios