Si heu recorregut la sala de lectura de la biblioteca, és possible que us hagi cridat l’atenció, al final de tot, sota l’escala de fusta, una porta amb una curiosa inscripció a sobre. Algú pot pensar que és una llinda antiga, de l’Hospital de la Santa Creu. En realitat representa l’escut de Sardenya, són sos bator moros —els quatre moros en sard— i es va realitzar els anys 60 del segle XX, per acollir la «Casa Sarda», amb el seu fons bibliogràfic sobre Sardenya.

Segons podem llegir als diaris de l’època, el gener de 1961 una representació d’entitats i corporacions de l’illa de Sardenya van venir a Barcelona per estudiar com millorar i ampliar les relacions entre Sardenya i Catalunya. L’objectiu era intensificar les relacions econòmiques i culturals, millorant les comunicacions aèries i marítimes, fomentant els contactes culturals i els estudis de la història comuna, entre altres coses. L’Oficina de Turisme de Sardenya, una de les entitats visitants, va proposar l’establiment d’una Casa Sarda a Barcelona, i el president de la Diputació els va oferir instal·lar-la al que havia estat l’Hospital de la Santa Creu, seu de la Biblioteca de Catalunya des de 1939.

Tot i que no sabem el grau d’acompliment d’aquests objectius, sí que podem dir que l’establiment de la Casa Sarda va tirar endavant, i el març de 1962 va tornar a venir una delegació de Sardenya per conèixer l’estat de les obres de l’espai on s’ubicaria la Casa, i parlar de la inauguració. No tenim més notícia de la inauguració, però el maig de 1964 va sortir una oferta de feina que demanava el següent: 

“La Casa Sarda, instalada en el patio de la Cruz de esta biblioteca, necesita una bibliotecaria que catalogue y vacíe las revistas que posee, trabajo que deberá realizarse con la mayor urgencia posible.”^[1] 

En aquells moments, la sala on està ubicada la porta d’accés encara no estava oberta al públic. L’entrada a la Casa Sarda es feia per l’antiga porta de l’arxiu de l’Hospital, a l’escala que puja des del pati. No va ser fins el 1969 que es va obrir l’accés per la sala de llevant, convertida ja en sala de lectura de la biblioteca, com explica la bibliotecària Carme Rossell:

“Al fons [de la nau N.E.] hi ha una petita porta, oberta el 1969, que comunica amb la Sala Sarda, local que anteriorment sols tenia entrada pel jardí central, o de la Creu. El mobiliari d’aquesta sala va ser cedit a la Biblioteca per l’”Ente Sardo de Turismo”, i els llibres i revistes per la Universitat de Cagliari. Aquest fons bibliogràfic sard, o referent a Sardenya, constitueix una col·lecció monogràfica especialment interessant per aquelles persones que estudien el període de la nostra història vinculat a aquella illa".^[2]

Entre els anys 1962 i 1969 es va instal·lar el mobiliari d’estil regional sard que es pot veure a la imatge anterior, cedit per l'Ente Sardo de Turismo, i va arribar el fons bibliogràfic que donava la Universitat de Cagliari, integrat per uns dos-cents títols de llibres i revistes, entre els que podem trobar la publicació periòdica Studi sardi, editada per l’Istituto per gli studi sardi, i publicacions que donaven a conèixer l’illa, la seva cultura, història, geografia, etc.  Aquest fons s'identificava amb les sigles S.S. davant la signatura topogràfica. 

No sabem del cert el temps que va estar en funcionament la Sala Sarda al final de la sala de llevant, ni l'ús que se'n feia, perquè en l'anuari de la biblioteca les mencions són escadusseres. Posteriorment el seu fons es va incorporar al dipòsit general de la biblioteca, mantenint la signatura topogràfica que l'identificava. Actualment aquestes sigles han desaparegut del catàleg, però encara les podem trobar al fitxer manual i a l'etiqueta dels llibres, i sobretot, podem seguir consultant aquesta bibliografia especialitzada. 

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

1. BC. Arxiu administratiu. Caixa 35. Secretaria/2

2. Rosell, Carme. "La Biblioteca de Catalunya". Miscellanea Barcinonensia, abril 1973, p. 148