Deu ser veritat que la posició dels astres en el moment del naixement condiciona el nostre caràcter? És una ciència l’astrologia? O és una superstició?  Sigui com sigui, el cert és que des de temps remots i al llarg de la història, l’astrologia ha estat objecte d’estudi i interès en alguns casos, o de rebuig i prohibició en d’altres. 

L’home primitiu adorava els astres i estudiava la seva influència en el destí, l’agricultura, el clima, la salut, i en altres aspectes de la vida. Ja abans de l’era cristiana se’n coneixen les primeres manifestacions a Mesopotàmia, Egipte, la Xina.  Posteriorment, en trobem rastres en la civilització maia que, amb el seu calendari, encara està exercint una notable influència arreu del món.

L’astrologia arriba a Grècia cap al segle V, i és practicada per filòsofs com ara Pitàgores o Plató i, posteriorment, s’estén per la resta d’occident. És molt utilitzada a l’època medieval, i fins al segle XVI es considera una ciència molt unida a l’astronomia, també associada a la religió i a altres creences.

Centrant-nos en els Països Catalans, ja en trobem alguns testimonis al segle X amb Sunifred Llobet, de Barcelona, que tradueix una obra d’astrologia de l’àrab al llatí i, al segle XI, amb Oliba, monjo de Ripoll, que és un gran coneixedor de l’astrologia i l’astronomia.

És important el paper dels jueus, que conreaven l’astrologia per a les seves pràctiques del Talmud i la càbala, en la propagació d’aquesta matèria. A Catalunya, podem destacar Abraham Bar Hiyya (S. XI), i Abraham ben Meïr Ibn Ezra (s. XII-XIII).

Malgrat els detractors i els errors en els pronòstics, al segle XIV l’astrologia va anar arrelant en els costums públics i fins i tot els reis en protegien l’estudi. Així, Pere III de Catalunya i Aragó tenia al seu servei els astròlegs Dalmau Planes i Pere Gilbert Tractat d'astrologia o sciencia de les esteles i Bartomeu de Tresbéns Tractat d'astrologia; el rei Joan I i la seva muller, Elionor de Sicília, foren molt aficionats a l’astrologia. També la biblioteca de Martí I l'humà contenia una cinquantena de llibres d'aquest tema.

Fins al segle XVI són nombrosos i destacats els estudiosos de l’astrologia als Països Catalans: Arnau de Vilanova, Anselm Turmeda, Enric de Villena i de Castella, Bernat de Granollacs, Joan Alemany, Jeroni Torrella, Jeroni Girava, Jeroni Cortés... També Ramon Llull la conreà, tot i que ho volgué fer des del punt de vista del pensament cristià.

Al segle XVI, Copèrnic capgira les teories sobre el cosmos en la seva obra De revolutionibus orbium caelestium (1543). A partir d’aquest moment l’astrologia perd el prestigi que havia tingut fins llavors i s’estudia separadament de l’astronomia.

Així, posteriorment al segle XVI, entre l’oposició de l’església i el descrèdit en la matèria, ja no trobem grans estudiosos de l’astrologia. Tanmateix no desapareix del tot, ja que es continuen elaborant calendaris, llunaris i altres documents en què se segueix fent èmfasi en la importància de la situació dels astres per a determinades activitats. Ho podem veure en els exemples que es mostren a continuació.

Encara avui dia, al segle XXI, l’astrologia segueix present i és practicada en alguns sectors de la nostra societat. I encara més en la data que s’acosta, el 21 de desembre de 2012, no podem obviar l’enrenou que ha provocat la profecia dels maies. S’acosta la fi del món? S'encetarà una nova era?

Qui vulgui estar més informat sobre aquest tema pot cercar a través del catàleg per les matèries següents: Astrologia, Zodíac, Horòscops, Lluna – influència en l’home” ... Per localitzar obres antigues es pot seleccionar "Fons antic" i també cercar per la matèria: Astrologia – obres anteriors al 1800.

Victòria Casals
Servei d'Accés i Obtenció de Documents