Aquest any 2025 es commemoren els 125 anys del traspàs prematur del compositor Francesc Laporta i Mercader (Barcelona, 1857- Rubí, 1900) i, encara, gran part de la seva obra musical és desconeguda. Tan sols va viure quaranta-tres anys fins que una malaltia se l'emportà només iniciat el segle XX, el 25 d'agost de 1900. Aquesta circumstància, juntament amb el costum de transferir els noms d’avis a fills i nets, no ajuda gaire a esclarir els vincles entre els «Francesc Laporta» i els «Jaume Pahissa». Per tant, és difícil establir el nivell d’influència que van exercir els dos Laporta (pare i fill) sobre el jove compositor Jaume.

La relació familiar entre els Laporta i els Pahissa comença amb el matrimoni de Jaume Pahissa (de Sant Feliu de Llobregat) i Rosa Laporta (de Sants), pares del pintor Jaume Pahissa Laporta (1846-1928). En Jaume i la Rosa van morir abans del previst i el jove Jaume, que aleshores comptava amb 12 anys, va ser acollit pel seu oncle Francesc Laporta, germà de la Rosa i organista de Santa Maria de Sants. D’aquí que es pugui deduir que en Jaume convisqués un temps amb els fills d’aquest, Jacint i Francesc Laporta Mercader. Malgrat els esforços de Francesc Laporta en formar musicalment al seu nebot, en Jaume es dedicaria a la pintura tal i com va fer el seu fill Francesc. L’interès musical passaria a la següent generació amb el nostre músic Jaume Pahissa i Jo (1880-1969), qui amb prop de 8 anys, reprendria l’ofici musical. Posant en ordre la genealogia, sembla més provable que en Jaume rebés les primeres lliçons del cosí del seu pare, el jove Francesc Laporta i Mercader. Encara s’ha d’indagar més en les dades genealògiques i biogràfiques per poder convertir aquesta hipòtesi en certesa. De moment aquest embolic biogràfic dins les nissagues Laporta i Pahissa dona peu a promoure l’interès per la música del compositor Francesc Laporta i Mercader, sobre qui parlarem en aquest article.

Francesc Laporta i Mercader va néixer a la vila de Sants pocs anys abans que aquest nucli urbà s'integrés al de Barcelona. Fill de l’organista de Santa Maria de Sants, va fer les seves primeres passes musicals en aquest indret com a deixeble del seu pare per substituir-lo més tard en el càrrec. Continuà la seva formació al Conservatori del Liceu amb Josep Rodríguez Ferrer (piano) i Josep Rodoreda i Marià Obiols (composició). El seu esperit curiós i reflexiu, el va dur a compaginar els estudis musicals amb la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Cal esmentar que indubtablement alguna influència exercí el germà gran de Francesc, Jacint Laporta (1854-1938), metge, poeta, escriptor i crític, que va pertànyer a un cercle influent i decisiu pel que fa al foment de la cultura catalana, presidí l’Orfeó de Sants i col·laborà activament amb les revistes La Llar, Revista literària i La Ilustració Catalana.

Amb la revisió recent del fons del compositor custodiat a la Biblioteca de Catalunya, s’ha fet palesa l’activitat intensa i plural del músic. La seva professió es va desenvolupar en contacte amb diversos ambients musicals consolidats i els que s’anaven creant; espais tan diferents com esglésies, cafè concerts o institucions educatives. El fons està conformat per manuscrits d’obres compostes per Francesc Laporta i Mercader, arranjaments d’obres d’altres músics i edicions de composicions pròpies i d’altres autors.

Jacint Laporta va fer donació d’un primer conjunt de partitures originals i la biblioteca personal del compositor a la Biblioteca de Catalunya (BC) l’any 1935 (tot i que es va registrar el 1945). La resta de documents, cinquanta-vuit fascicles de música religiosa i instrumental, es registrà el 1960 com a part del Fons Joan Carreras i Dagas. Francesc Laporta i Joan Carreras i Dagas van coincidir treballant a l’Escola de Cecs, fet que ajudaria a explicar la procedència d’aquest segon lliurament del fons. En tot cas, actualment podem dir que gairebé la majoria de l’obra de creació del compositor es troba a la Secció de Música de la BC, a excepció d’algun document aïllat conservat en altres arxius musicals de Catalunya.

El repertori vocal comprèn quatre obres escèniques (tres d’elles, sarsueles en català), una trentena de peces vocals i més de vint obres corals (majoritàriament per a cor d’homes). D’aquest conjunt d’obres destaquen les cançons sobre textos del germà del compositor, Jacint Laporta, qui va influir decisivament en la promoció i difusió de la creació musical de Francesc Laporta. Algunes de les composicions corals van ser premiades per institucions rellevants com poden ser la Sociedad de la Barretina Catalana o la Secció catalanista de la Joventut Catòlica de Barcelona.

Sarsuela en un acte. Francesc Laporta (música) i Joan Freixas (llibret). BC, M 2290

Cançó de bressol. Francesc Laporta (música) i Jacint Laporta (text). BC, M 2291/9

També conté aproximadament setanta-cinc peces religioses, arran del treball quotidià com a organista de Santa Maria de Sants, professor a l’Escola de Cecs i també pel seu treball en altres institucions com la Casa de la Caritat de Barcelona i la societat coral El Porvenir de Sants. Entre els documents més destacats assenyalem dues obres primerenques, compostes probablement durant la seva etapa d’aprenentatge com a organista: Salmodia (1870), i Cuaderno de piezas para organo (1873), aquest segon, especialment rellevant per als interessats en l’estudi de la pedagogia de l’orgue.

Cuaderno de piezas para órgano. Francesc Laporta. BC, M 2303

Una millor aproximació al fons fa pensar en el Francesc Laporta intèrpret, oferint actuacions de manera habitual en cafè concerts i altres espais civils. Dins el conjunt documental es troben més de cent-vint-i-cinc arranjaments instrumentals realitzats a partir de ballables per a piano de compositors de l'època i d’obres orquestrals i operístiques de moda en aquell moment. És possible que Francesc formés part d’un grup musical estable com a arranjador i també pianista. Aquesta deducció prové dels nombrosos arranjaments i transcripcions d’obres per a quartet o quintet de corda, piano i harmònium.

Un estudi més aprofundit sobre el nostre protagonista podria confirmar si el jove Jaume Pahissa i Jo hauria estat present a les representacions públiques de les obres del Francesc Laporta Mercader o a l’estrena de la Nadala de la que va parlar Jacint en un article de «La Ilustració Catalana» de l’any 1888:

 “Las obras que en la mateixa vetllada’s feren sentir per primera vegada son: [...] La Nadala, melodia catalana del Sr. Laporta ab acompanyament de piano, armonium, y violoncello), molt ben sentida i armonisada ab la correcció y riquesa que caracterisa á aquest compositor...”

Tot i l’interès que despertà l’obra de Laporta al seu moment (com la recepció d’aquesta Nadala o els diversos premis rebuts), cap de les seves composicions va ser editada pòstumament. Les poques edicions que es troben es van fer en vida del compositor i totes elles corresponen a música ballable. Ens sembla oportú, doncs, convidar els especialistes a estudiar més sobre la persona i l’obra de Francesc Laporta i Mercader i, qui sap, la possible influència musical exercida sobre Jaume Pahissa i Jo, esperant poder gaudir aviat d’alguna representació concertística de l’obra laportiana.

Bibliografia

• Aviñoa, Xosé. Jaume Pahissa un estudio biogràfic i crític. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1996
• Aviñoa, Xosé. «Laporta i Mercader, Francesc» a Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear, vol. X. Barcelona: Grup 62, 2003
• «Certamen Clavé» a La ilustració catalana, núm. 41, any II. Barcelona:  20 d’agost de 1881

Soledad Sánchez Bueno
Secció de Música
Unitat Bibliogràfica
Biblioteca de Catalunya