Com cada any des del 2006, el 27 d’octubre la Biblioteca de Catalunya participa en la commemoració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, instaurat per la Unesco. El lema d’enguany és “Arxius en risc: protegint les identitats del món”. Amb les accions que arxius, museus i biblioteques duen a terme aquest dia, la Unesco vol cridar l’atenció per generar la consciència que, si no protegim aquest patrimoni, el perdrem molt aviat.

Segons els experts, només disposem de 10 a 15 anys per salvar el patrimoni sonor i audiovisual degut a l’obsolescència dels suports físics. Aquesta  obsolescència va lligada a la necessitat de comptar amb un reproductor del document adequat, sense el qual no el podem llegir, i que normalment no han ingressat a les institucions juntament amb els suports corresponents. A l’Estat espanyol els documents sonors comercials no van incorporar la data de la seva producció fins el 1957. Per tant, també calen instruments com les discografies o, en el seu defecte, els catàlegs discogràfics per tal de datar-los. Aquests catàlegs, en ser material efímer, tampoc no s’han conservat sistemàticament en les institucions patrimonials.

Catalunya, com a una més de les identitats del món, compta amb algunes eines per a protegir el patrimoni. La Llei 9/1993 de Patrimoni Cultural –actualment en fase de revisió-  en defineix les categories i protegeix els béns que la integren. Els documents sonors i audiovisuals hi són contemplats implícitament com a documents  “produïts en suports de caducitat inferior als cent anys”. La llei també estableix sistemes de protecció del patrimoni cultural català. Les mesures de foment i difusió, com els ajuts a l’adquisició, a la recerca, la investigació i la conservació  també en formen part. Principalment, aquestes mesures es divulguen a través de l’accés públic a l’Inventari del Patrimoni Cultural Català, dividit per àmbits:

- A l’inventari de patrimoni documental  s’hi accedeix mitjançant el portal de consulta d’Arxius en línia, i s’hi poden trobar descripcions de documents sonors no comercials.
- A l’inventari de patrimoni bibliogràfic, a través del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, que encara no inclou documents sonors ni audiovisuals però que està en vies de fer-ho^[1].
- Quant als béns mobles de caràcter museístic, entre aquests queden protegits els aparells de reproducció (vegeu el terme “fonògraf”, per exemple).
- Hi ha també un accés a patrimoni.TV [no actiu a data 19/10/2015].

Malgrat aquesta manca de definició de la llei per al patrimoni bibliogràfic sonor i audiovisual, les atribucions que tenen organismes com la Biblioteca de Catalunya, la Filmoteca o l’Arxiu Nacional, entre d’altres, fan que la protecció d’aquest patrimoni quedi mínimament garantida de tres maneres possibles.

En primer lloc, el patrimoni es protegeix quan està ”inventariat” en el propi catàleg de cada institució, alhora que en dóna publicitat. La Biblioteca de Catalunya ha establert una protecció especial per donar accés alternatiu a aquell que es troba en una situació de risc. Quan l’usuari demana consultar-lo, rep un avís:

Alguns d’aquests documents en suport alternatiu es poden consultar directament en el repositori  cooperatiu d’accés obert Memòria Digital de Catalunya, un projecte impulsat per les universitats catalanes i la Biblioteca  de Catalunya:

- Fons de Cilindres sonors
- Catàlegs discogràfics

En segon lloc, la protecció està garantida per les polítiques de preservació i digitalització. La Biblioteca de Catalunya ha prioritzat les digitalitzacions dels suports històrics del quadre adjunt, així com aquells suports no històrics que, com el DAT, han entrat en l’obsolescència per la discontinuïtat de la producció tant del suport com del seu reproductor.

En darrer lloc, la Biblioteca ha impulsat eines de preservació i accés al patrimoni digital: a nivell global, a través de l’arxivatge dels web catalans en el projecte PADICAT i, a nivell institucional, a través del repositori de preservació COFRE. Aquest darrer, de moment, en fase de proves de càrregues internes i del Dipòsit Legal nascut digital. Tots dos recursos contenen fitxers d’àudio i de vídeo.

A banda de les actuacions a nivell autonòmic, la Biblioteca de Catalunya forma part de diverses entitats nacionals i internacionals amb les quals coopera en alguns àmbits, també en el de la preservació patrimonial sonora i audiovisual.

Àmbit català

- Museu de la Música de Barcelona^[2], Fonoteca de Música Tradicional, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu Municipal de Girona, ASPE (Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Enregistrat, dissolta el 2012), Escola Superior de Música de Catalunya o l’Escola Superior de Conservació i Preservació de Béns Mobles^[3].

Àmbit estatal

- Asociación Española de Documentación Musical i la seva Comisión de Archivos Sonoros, Aportacions al catàleg cooperatiu MATRIZ, tant per a la descripció bibliogràfica dels catàlegs com amb l’enllaç a la seva digitalització dins la Memòria Digital de Catalunya.

Àmbit internacional

- International Association of Sound and Audiovisual Archives. Difusió en català de les Directrius per a la producció i preservació d’objectes d’àudio digital, o TC04, una de les recomanacions més àmpliament acceptades per la professió.

La feina feta és només una mil·lèsima part de la que encara queda per fer. Per això tornarem a commemorar el 27 d’octubre l’any vinent, i tants anys com calgui per contribuir a reduir el risc del patrimoni sonor i audiovisual del país.

Margarida Ullate
Unitat de Sonors i Audiovisuals 

 1. Una proposta de codificació dels documents sonors patrimonials actualment està pendent de ser presentada i aprovada pel Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya.

 2. Actualment hi ha en marxa un projecte de digitalització de rotlles de pianola sota la direcció de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 3. Vegeu l’article d’Adela de Bara, “La conservació i la restauració dels documents sonors : fets tangibles i intangibles” a  Unicum, núm. 14 (2015), p. 129-146. L’Adela fou alumna de l’ESCRBMC en pràctiques a la Biblioteca de Catalunya el curs 2012-213.