El Pompeu Fabra més desconegut
«Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança»
Pompeu Fabra, Setmana d’Estudis Catalans, Prada, 13 d’abril de 1947
Fotografia de Pompeu Fabra (Top.: XXIII Pedragosa BC 6)
Enguany es commemoren els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra i els 100 anys de la primera Gramàtica catalana. La Biblioteca de Catalunya s’ha volgut afegir als múltiples homenatges que es dediquen al mestre, tot dedicant-li un espai en aquest blog.
Ben sabuda és la importància de Pompeu Fabra en la normalització del català, ja que, gràcies a ell, i després d’anys de dispersió de criteris lingüístics, s’aconseguí la unificació i fixació de la llengua.
A partir dels fons de la Biblioteca de Catalunya, podem fer un recorregut per la seva trajectòria professional, des dels inicis, amb les primeres aportacions a la llengua dins la campanya lingüística del català, a la revista L’Avenç (1891), passant per les diverses gramàtiques i estudis sobre la llengua, entre els quals es poden destacar la Gramàtica catalana (1918) i les Converses filològiques, fins arribar a la publicació del Diccionari general de la llengua catalana (1932).
Fabra, Pompeu. Gramàtica catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1918
També volem recordar la seva participació en el Primer Congrés de la Llengua Catalana (1906), on es donà a conèixer i a partir del qual es publicaren les Normes ortogràfiques (1913), així com el nomenament per formar part de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual posteriorment fou president. Cal no oblidar tampoc el moment en què ocupà la càtedra de Filologia a la Universitat de Barcelona, l’any 1932.
II Congrés Internacional de la Llengua Catalana: figures de la filologia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986
Ens podríem allargar molt més exposant les publicacions de Pompeu Fabra que es van editar sobre la llengua catalana. Tanmateix, i atesa la quantitat d’estudis, portals, articles i obres d’homenatge que se li han destinat, volem dedicar una part d’aquest escrit a mostrar documents no tan coneguts de Fabra que es poden trobar a la Biblioteca, així com relacionats amb alguns aspectes menys tractats de la seva vida.
Fabra traductor
Una faceta menys coneguda de Fabra fou la de traductor. Gran coneixedor d’idiomes –publicà una Gramàtica anglesa (1924) i una Gramàtica francesa (1919) –, va dedicar part del seu temps de joventut a la traducció.
Les seves traduccions foren bàsicament d’autors nòrdics, grans exponents del teatre simbolista d’aquell moment a Europa. L’any 1893 va traduir L’Intrusa, de Maurice Maeterlinck, publicada en els números 15 i 16 de la revista L’Avenç i representada en el marc de la segona festa modernista de Sitges. Del mateix autor, va fer la versió catalana de la peça d’un acte Interior, a la revista Catalonia del març de 1898.
Maeterlinck, Maurice. “L’Intrusa”. En: Avenç. Segona època, any V, núm. 15-16 (15-31 agost 1893), p. 225-240.
A més, conjuntament amb Joaquim Casas-Carbó, va traduir Espectres, del noruec Henrik Ibsen, obra publicada inicialment en fascicles dins de la revista L’Avenç (1892).
Tot i que es parla de més traduccions de Fabra, sembla que no se n’han arribat a localitzar els textos.
Fabra i l’esport
Fabra fou un gran apassionat de l’excursionisme. Va fer excursions arreu de la geografia catalana, tot aprofitant per conèixer diferents persones i maneres de parlar. “Em penso que he recorregut Catalunya tot sol”, deia. L’octubre de 1891 es va inscriure com a soci del Centre Excursionista de Catalunya.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any I, núm 3, oct.-des., 1891
A part de l’excursionisme, també va practicar altres esports. Durant la seva estada a Bilbao (1902-1912) es va introduir en el joc de la pilota a pala, i, ja de tornada a Catalunya, en la natació i el tennis. Fabra, però, no donava importància a l’aspecte competitiu de l’esport, sinó que el considerava una part important en la formació de la persona i del seu temps d’oci.
De la mateixa manera que en l’àmbit de la llengua, Fabra destacà en el de l’activitat esportiva, ja que va ser president de l’Associació Law Tennis (l’actual Federació Catalana de Tennis) i, posteriorment, primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives (1933). En aquest camp, Fabra va aprofitar per normalitzar el lèxic de l’esport i incorporar-hi nous termes.
Santacana i Torres, Carles. Pompeu Fabra i l’esport. Barcelona: Universitat Catalana d’Estiu, 2007
Fabra i Palestra
Més enllà de l’esport, Fabra també va interessar-se en la formació dels joves. En aquest sentit ocupà el càrrec de president de l’entitat catalanista Palestra. Aquesta institució, fundada l’any 1930 per Josep M. Batista i Roca, organitzava activitats culturals (cursos d'història, literatura, art i llengua catalana), així com diferents excursions i activitats esportives amb l’objectiu d’educar la joventut en sentit global, tal i com afirmava el mestre: “la nostra finalitat és promoure un moviment de la joventut catalana amb tota l’activitat i l’empenta de la gent jove, per al propi millorament en tots els aspectes, moral, intel·lectual, social i físic, i desvetllar el seu interès per totes les causes nobles”.
Palestra: la biblioteca del català. [Barcelona: Imp. Vinyals, 1932]
Un Fabra més íntim
També és interessant el material visual de Pompeu Fabra que es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
D’una banda trobem els cartells o calendaris que contenen la imatge de Fabra, o bé, que estan relacionats amb la tasca lingüística de normalització del català. D’altra banda, esmentarem les fotografies de la seva figura, ja siguin originals o incloses en revistes o altres publicacions. Finalment, es poden remarcar els retrats dibuixats, entre els quals es troben els de David Santsalvador, actualment digitalitzats.
Santsalvador, David, 1909-1938. “Pompeu Fabra”. En: Retrats de David Santsalvador realitzats durant l'any 1932
Així mateix, resulta curiosa, sobretot ara que ens trobem en plena era digital, la documentació sonora que es conserva de Pompeu Fabra i que podem consultar a la biblioteca en diversos suports.
En format disc, Parla Pompeu Fabra (1968), on trobem una gravació d’homenatge, en què intervenen les veus de Delfí Dalmau, Joan Fuster i Josep M. Llompart i la del mateix Pompeu Fabra.
Parla Pompeu Fabra [Enregistrament sonor]: disc d'homenatge en el centenari de Pompeu Fabra. Concèntric, DL 1968
També podem parlar de cassets com ara el d’Exercicis de correcció del català (probablement de la dècada de 1930), en el qual va intervenir Mercè Rodoreda.
Una altra documentació a ressaltar són les bobines sonores que es conserven a la Biblioteca. En aquestes, hi trobem enregistraments com ara el Mètode Didacta (data desconeguda) que contenen material sobre diversos aspectes de la normalització del català, així com exercicis de correcció lingüística, amb la veu de Mercè Rodoreda, entre d’altres.
A més, es guarda la gravació “Paraules de Pompeu Fabra, president de la Unió Catalana de Federacions Esportives” (entre 1934 i 1936), que es va emetre en el programa de ràdio El quart d'hora setmanal de l'esport català, promogut per la Unió Catalana de Federacions Esportives.
Així mateix, ens podem acostar a altres facetes de Fabra a través de la seva correspondència. La Biblioteca de Catalunya disposa d’algunes cartes manuscrites de Pompeu Fabra que podem trobar en diversos fons de la secció de Manuscrits: la Col·lecció d’Autògrafs Segura i els fons personals de Jaume Massó i Torrents, Pere Coromines, Josep Trueta, Jaume Bofill i Matas, Carles Sindreu i Joan Maragall. En aquest últim es conserva, com a exemple, aquesta carta de Fabra enviada a Joan Maragall, el 30 de maig de 1911.
Carta enviada per Pompeu Fabra, any 1911
Per a la consulta d’altres obres impreses de Pompeu Fabra o que tractin de la seva persona, podeu buscar al catàleg en línia de la BC.
Victòria Casals i Pilar González
Secció de Col·leccions Generals
----------------------------------------------------------------------------
Si voleu ampliar la informació, recomanem la consulta d’alguns enllaços a Internet, elaborats per commemorar aquest 150è aniversari del naixement de Fabra:
- Portal Pompeu Fabra, una iniciativa de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans. Conté gran part de l’obra de Fabra digitalitzada:
https://www.upf.edu/web/portalpompeufabra
- L’abecé de Pompeu, elaborat per la Generalitat de Catalunya:
http://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/recursos/labece-de-pompeu-fabra/
- Onze coses que no sabies de Pompeu Fabra, extret de l’obra de la seva filla, Carola Fabra, Pompeu Fabra, el meu pare (1991):
https://www.nuvol.com/noticies/deu-coses-que-no-sabies-de-pompeu-fabra/
Comentarios
Un altre suport
Eulàlia
23/07/2018 14:55