Apunts sobre la fotografia i la reproducció de documents (I): els antecedents històrics
Els antecedents històrics és el primer dels articles que, amb el nom Apunts sobre la fotografia i la reproducció de documents, anirem publicant al blog de la Biblioteca de Catalunya.
Els antecedents històrics dels sistemes de reproducció es remunten a les tècniques precedents a la fotografia tals com la cambra fosca, les càmeres lúcides per facilitar el dibuix i el retrat pictòric i altres procediments utilitzats ja en l'època renaixentista.
Joseph Nicéphore Niépce, litògraf francès, investigà amb processos de reproducció i d’impressió per facilitar l'enregistrament d'imatges lluminoses sobre la pedra litogràfica. Fou a partir d'aquestes investigacions que inventà l'heliografia, fixant directament les imatges fotogràfiques sobre suports metàl·lics. A la seva mort, Louis Jacques Mandé Daguerre, que havia fet societat amb Niépce el 1829, va continuar els experiments fins a presentar el seu primer daguerreotip a l’Acadèmia de les Ciències de París l’any 1839.
Daguerre, Louis Jacques Mandé. Historique et description des procédés du daguerréotype et du diorama. Paris : Susse Frères, editeurs ; Lerebours, opticien de l'Observatoire, 1839. TOP: R(7)-8-115
La primera fotografia a l'estat espanyol va ser un daguerreotip fet al Pla de Palau de Barcelona el 10 de novembre de 1839. El va fer el gravador Ramon Alabern Moles per iniciativa del Dr. Felip Monlau i altres membres de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Aquest primer daguerreotip es va sortejar entre el públic assistent a l’acte per tal de finançar la compra de la càmera fotogràfica. Tot i que no sabem com era aquesta imatge, per les descripcions que disposem, sabem que a l’enquadrament hi sortien els Porxos d’en Xifré i la Llotja de Mar de Barcelona.
“España: obra pintoresca en láminas ya sacadas con el daguerrotipo …” és un dels primers llibres il·lustrats al món a partir de la tècnica del daguerreotip. L’obra va ser dirigida per Francesc Pi i Margall i publicada per la impremta de Juan Roger de Barcelona l’any 1842. Només es va publicar el volum dedicat a Catalunya i no es coneix l’existència dels daguerreotips originals, però a la Biblioteca de Catalunya s’hi conserven la majoria de les matrius d’acer que es van fer servir per a la impressió dels gravats del llibre.
Esquerra: Matriu calcogràfica. TOP MC 821. Dreta: Pi i Margall, Francesc. España: obra pintoresca en làminas... Barcelona : Imprenta de Juan Roger, 1842. TOP: 096 Pi 4º. Planxa i gravat de Ramon Alabern Moles
La fotografia en els seus inicis i durant les primeres dècades, amb excepció del retrat fotogràfic, es va utilitzar amb finalitats científiques. Una de les seves aplicacions va ser la reproducció de documents i objectes d’art.
El 1839, uns mesos més tard que Daguerre presentés la fotografia de forma oficial a París, John Benjamin Dancer, fabricant òptic anglès, va realitzar la seva primera microfotografia sobre una daguerreotip en una reducció de 160x. El suport era opac i això produïa una visibilitat deficient. Amb l’arribada del procés del col·lodió humit, desenvolupat per Frederick Scott Archer el 1851, la imatge de les microformes millora molt perquè el suport ja és de vidre. Però va ser Rene Dragon, químic i fotògraf francès, que va comercialitzar aquesta tècnica i va rebre la primera patent de la indústria del microfilm el juny de 1859.
Als EUA la microfilmació va evolucionar directament a partir de la tecnologia cinematogràfica, i els formats de pel·lícula plàstica d'aquesta indústria (35 i 16 mm) varen dominar la microfotografia durant molts anys. A Europa, es va desenvolupar, preferentment, la producció d’imatges sobre petites fulles de pel·lícula front els rotlles americans. És el que més tard es denominà microfitxa i que, normalment, té una mida de 105x148 mm. Aquest format de pel·lícula no es va introduir als EUA fins la dècada de 1960, creixent de manera molt considerable i utilitzant-se a quasi totes les biblioteques del país.
Per altra banda tenim a Chester F. Carlson, físic nord-americà, que va inventar la fotocopiadora el 1938. Els seus treballs el van portar a descobrir un material fotoconductor que es carregava d’electricitat estàtica només a les zones il·luminades. Això el va portar a la invenció de l’electrofotografia, la qual va rebre el nom comercial de xerografia que ve del grec i significa escriptura en sec.
Els centres que custodien fons documentals i obres d'art han creat, amb el decurs del temps, grans arxius d'imatges a partir de la reproducció d’originals bé sigui amb motiu de la seva difusió en exposicions, catàlegs o publicacions, per mitjà de plans o projectes específics i sistemàtics que generen còpies de seguretat i també a través de les peticions i comandes dels usuaris, públic o institucions, que sol·liciten còpies o reproduccions.
Els primers centres en utilitzar les tècniques de reproducció foren els museus d'obres d'art. A Europa, l'Stantlischmuseum de Berlin, va crear el primer laboratori de Reprografia al 1882. A partir de l'exposició de 1888, quan el Palau de Belles Arts es destina a seu museística, la fotografia ja va començar a deixar testimoni de les peces i dels esdeveniments lligats a la seva història. Tanmateix, fou arran de l'exposició de 1929 quan es començà a sistematitzar la tasca de reproducció de les obres dels museus catalans. És d’aquesta manera que es creà el Servei Fotogràfic de Museus que, posteriorment, va acabar formant part de l’actual Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
La Biblioteca de Catalunya de 1923 a 1950 guarda els clixés fotogràfics i les fotocòpies des de la Secció d’Estampes, Mapes i Gravats. A partir de 1951 es posa en marxa un servei de reproduccions al públic i l'any següent, aquest servei, s'organitza com a Secció de Reprografia. A finals dels anys cinquanta s'adquireix una microfilmadora planetària de la marca Kodak i d'aquesta manera, s'estableix un primer pas per a la microfilmació dels documents més valuosos del centre.
Microfilmadora Kodak MRD 2 de la BC amb equipament electrònic addicional incorporat el 1990
En l'actualitat, biblioteques, arxius, museus i altres institucions han creat serveis de reproducció de documents per assegurar la conservació i la difusió del seu patrimoni documental. Aquests centres han organitzat comitès i associacions per a la creació de normatives i guies que serveixin de pauta pels processos de reproducció i conservació tant dels documents originals com de les reproduccions i duplicats que realitzen els respectius serveis de reprografia.
A partir de la introducció dels sistemes informàtics i la reproducció digital, la reprografia pren encara un paper més important, sobretot en el camp de la difusió del patrimoni cultural. Es tracta de l'elaboració de grans volums d'informació creada i emmagatzemada en suports electrònics que a manera de biblioteques virtuals i a través de la xarxa s’ofereixen a un gran nombre d’usuaris.
Ricard Marco
Digitalització/Reprografia de la Biblioteca de Catalunya
Comentarios