Josep Maria Boix i Selva (Barcelona, 1914-Girona, 1996). Poeta, traductor, professor i editor literari. Germà del monjo i prior de Montserrat, Maur Maria Boix i pare de Xesco Boix, cantant de música folk. Estudià Dret i Filosofia i Lletres. Amb Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni i Joan Teixidor, entre d’altres, formà part de la Generació del 36. Autor de diversos poemaris amb influències de Joan Maragall, Josep Maria López-Picó i alguns autors lírics castellans. Traduí El paradís perdut de Milton amb reconeixement unànime de tota la crítica.
Exercí com a editor literari a l’editorial Vergara en la qual deixà una empremta molt personal al capdavant de la col·lecció Isard, creada amb la intenció d’incorporar a la llengua catalana tot un seguit d’obres representatives de tots els gèneres literaris, d’autors antics i moderns d’arreu del món com també els escriptors catalans més prestigiosos del moment. Seleccionà acuradament títols i autors i mostrà una gran sensibilitat envers les traduccions. Els traductors, molts d’ells escriptors professionals, eren destacats a la contracoberta i se’n donava el currículum. Entre els premis que rebé destaquen el Premi Carles Riba (1971) i el Premi de Poesia López Picó (1976).
La Biblioteca de Catalunya conserva el seu fons personal, que conté correspondència personal i de l’editorial, retalls de premsa i manuscrits d’autors catalans.
Fons Josep Maria Boix i Selva a la Biblioteca de Catalunya
Exposició “Boix i Selva, poeta en el Paradís?” a la Biblioteca de Catalunya