Fundada per Ramon Montaner i Vila i Francesc Simón i Font l’any 1867, fou una empresa que se situà al capdavant de la indústria editorial catalana i de l’Estat espanyol i fins a mitjan segle XX fou un referent també en l'àmbit internacional.
Les edicions, de temàtiques tan diverses com història, literatura, geografia i viatges, ciència o la mateixa Bíblia, sobresurten per la gran qualitat de la impressió i el preciosisme en les il·lustracions. La llengua de les publicacions fou sempre el castellà i estaven adreçades a un públic burgès i benestant. La seu de l’editorial fou un dels primers edificis del modernisme barceloní construït per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Aquest edifici fou declarat bé d’interès nacional en la categoria de monument històric l’any 1993. Des de 1990 s’hi troba la Fundació Antoni Tàpies.
+ informationFons Montaner y Simón a la Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya conserva documentació pertanyent a l’antiga editorial Montaner y Simón procedent de la compra d'autògrafs Borràs (cartes, contractes, factures, llibres de comptes...). Aquest fons es complementa amb el fons de catàlegs d’editors de la BC.
Fons Montaner y Simón al Museu del Disseny de Barcelona
El Museu del Disseny de Barcelona conserva documentació de caràcter administratiu i comptable corresponent al període 1847-1948.
Quant a material gràfic la BC conserva més d'un centenar de matrius xilogràfiques, algunes tallades en boix de Romania, que són una mostra excepcional del treball artístic d'aquesta empresa. També la Biblioteca Museu Víctor Balaguer conserva materials.
Matrius xilogràfiques -- Autoria catalana
Catàlegs d’editors de la col·leccio Bergnes de las Casas (Biblioteca de Catalunya)
Catàlegs d'editors de Catalunya fins 1939 (Biblioteca de Catalunya)
Fons de matrius xilogràfiques a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, Vilanova i La Geltrú
Més informació i documentació sobre l'obra produïda
Bellver, Laura. La Editorial Montaner y Simón (1868-1981): el esplendor del libro editorial ilustrado (1868-1922). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2017.
Llanas, Manuel. L'Edició a Catalunya. Segle XIX. Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2004.
Llanas, Manuel. L'Edició a Catalunya.Segle XX (fins a 1939). Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2005.
Museu del Disseny de Barcelona
Pardo Herrero, Pilar. El diccionario enciclopédico hispano-americano de Montaner y Simón: a propósito del léxico de la ciencia y de la técnica. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2013.
Fundada per Ramon Montaner i Vila i Francesc Simón i Font l’any 1867, fou una empresa que se situà al capdavant de la indústria editorial catalana i de l’Estat espanyol i fins a mitjan segle XX fou un referent també en l'àmbit internacional.
Les edicions, de temàtiques tan diverses com història, literatura, geografia i viatges, ciència o la mateixa Bíblia, sobresurten per la gran qualitat de la impressió i el preciosisme en les il·lustracions. La llengua de les publicacions fou sempre el castellà i estaven adreçades a un públic burgès i benestant. La seu de l’editorial fou un dels primers edificis del modernisme barceloní construït per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Aquest edifici fou declarat bé d’interès nacional en la categoria de monument històric l’any 1993. Des de 1990 s’hi troba la Fundació Antoni Tàpies.
Montaner y Simón fou una editorial de grans dimensions. Només a la planta baixa del carrer Aragó hi treballaven 240 operaris, s’utilitzava mig milió de quilograms de paper a l’any, tenia més de 800 corresponsals, i acords amb 14 empreses de l’Amèrica del Sud (Buenos Aires, Montevideo, Santiago de Xile, Valparaiso, Puerto Rico, l’Habana, Mèxic, San Salvador, Bogotà, Guatemala, Caracas, Lima, El Callao i, més tard, Guayaquil). El volum d’exportacions realitzades a Amèrica estava valorada en mig milió de pessetes a l’any. Durant el primer quart de segle tenia més de 250 títols en el catàleg.
Durant la dècada dels anys quaranta i cinquanta l’empresa es va dedicar a l’edició dels llibres de bibliòfil. Aquesta nova línia suposà una gran inversió, que coincidí amb els problemes d’impagament del mercat sud-americà. Arran d’aquestes dificultats, l’editorial va fer fallida i va passar a mans de l'editor José María González Porto, fundador entre altres, de la Unión Tipográfica Editorial Hispanoamericana (UTEHA). Aquest nou propietari va mantenir les línies de l’editorial seguint amb la publicació d’obres de caràcter enciclopèdic de caire més divulgatiu, diccionaris, com ara el conegut González Porto-Bompiani, manuals tècnics, llibre científic i també obres de literatura. González-Porto va morir l'any 1975, i finalment l'editorial va tancar les seves portes l’any 1981. Una gran part de la documentació va ser destruïda, llevat d’alguna part que s’ha conservat gràcies a l’acció de col·leccionistes i particulars.
L’any 1994 la Biblioteca de Catalunya va adquirir una col·lecció de matrius xilogràfiques de l’editorial, i l’any 2000 a través de la col·lecció d’autògrafs Ramón Borràs, va arribar una petita part de documentació. Juntament amb el fons de fullets i catàlegs d’editors conservats a la col·lecció de la Biblioteca Bergnes de las Casas es pot analitzar la trajectòria d’aquesta empresa.
Montaner y Simón va publicar autors de gran vàlua i reconeixement consolidat i també va comptar amb figures del moment com Apel·les Mestres que fou director artístic de l’editorial.
L’editorial, a més de seleccionar il·lustradors de primera línia, fou precursora en les noves tècniques d’impressió, i comptava amb personal altament qualificat per fer les estampacions, com per exemple Narcís Ramírez.
Montaner y Simón va crear una línia de col·leccions orientades a un lector erudit i exigent en el gust, entre les quals destaquen diferents col·leccions d'àmbits com la literatura (novel·la, poesia i teatre), la ciència, la història, les biografies, la bibliofília o el públic juvenil. A partir dels anys seixanta i setanta incorpora un caire més divulgatiu en la línia editorial de les col·leccions. Al llarg de la seva existència va publicar 38 col·leccions.
Montaner y Simón publica dues revistes: La ilustración artística i El salón de moda. Ambdues són innovadores quant als mecanismes d’impressió basats en les tècniques de galvanoplàstia i reproducció de cromolitografies per mitjans fotomecànics. A La ilustración artística s’utilitza el mètode d’autotípia ja l’any 1883, just un any després que aquest sistema hagués estat patentat per Georges Meisenbach a Munich.
La ilustración artística (1882-1916) es regalava als subscriptors de la col·lecció la Biblioteca Universal Ilustrada. Es tracta d’una revista impresa en castellà de temàtiques diverses com notícies d’actualitat, articles literaris, de moda, de costums, novetats tècniques, investigacions sobre geografia, o medicina. S’il·lustra amb sis gravats a cada número. La iconografia de la revista mostra una forta inspiració en els models de Marià Fortuny.
El salón de la moda contenia tot allò que es podia considerar d’interès per a una senyora burgesa: pautes de comportament adreçades a una mestressa de casa, com ser una bona esposa i una bona mare, capítols de novel·les, mostres de vestits i brodats, novetats d’actualitat, la moda de París i Madrid, passatemps, receptes diverses (per netejar la plata, per treure taques de la seda, etc.).
A més a més publicava nombrosos gravats acompanyats d’una breu explicació a l’inici de la revista i una làmina acolorida al final de cada número. La majoria dels autors publicaven amb pseudònims com Anarda, Siebel, K. Sabal, i altres.
La primera etapa de Montaner y Simón va deixar un llegat d’obres d’extraordinària qualitat on es percep el gust per l’estil i per l’edició.
Primera obra elaborada a la impremta de Narcís Ramírez, per encàrrec de Montaner y Simón. Té 36 làmines i porta enquadernació editorial.
Edició de grans dimensions d’una de les obres més reconegudes de la literatura universal il·lustrada per Gustave Doré.
Estampa de La Divina Comedia. Barcelona, 1871-1872
Obra destacable per les grans dimensions, el detallisme de les decoracions i les nombroses làmines il·lustrades per l’artista Gustave Doré.
Edició de l’obra mestra de la literatura castellana que destaca per la seva monumentalitat i cost econòmic. Il·lustrada pel cèlebre pintor Ricardo Balaca.
Don Quijote de la Mancha, pàg. 1, il·lustració de Ricardo Balaca
No es pot citar Montaner y Simón sense mencionar el gran projecte del Diccionario enciclopédico, que compta amb 25 volums i nombroses il·lustracions.
Diccionario enciclopédico, pàg. 1, il·lustració d'Apel·les Mestres
Obra monumental de l’historiador Modesto Lafuente, iniciada amb una primera edició de 6 volums, que esdevingueren 25 a la segona edició.
Obra que destaca pels nombrosos gravats.
Historia universal