Marià Manent i Cisa (Barcelona, 1898-1988). Poeta, prosista, traductor i crític literari. Estudià Comerç i idiomes, sobretot anglès i francès. Treballà a l’Editorial Políglota i fou director literari de l’editorial Juventud. Col·laborà en publicacions com ara La Publicitat, La veu de Catalunya, La Vanguardia o L’Avui. Inicià la seva obra poètica sota la influència noucentista i derivà cap al simbolisme i la poesia pura. Traduí poesia xinesa i diversos poetes anglesos (John Keats, Dylan Thomas, William Blake, etc.) i d’altres escriptors com Rudyard Kipling, G. K. Chesterton o Lewis Carroll.
Al llarg de la seva vida escrigué, de forma intermitent, uns dietaris personals, cabdals en la prosa catalana del segle XX. Formà part de nombroses iniciatives literàries: fundà els Amics de la Poesia, creà la Revista de poesia, dirigí els Quaderns de poesia, representà internacionalment el Centre Català de PEN Club, etc.
Entre d’altres premis i distincions rebé el Premi Lletra d’Or (1968), diversos Premi Crítica Serra d’Or i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1985).