Joan Blaeu. Atlas Mayor
Atles d'Europa sense acolorir
Autores: Concepció Isern
L’atles és una col·lecció sistemàtica de mapes que poden ser universals, nacionals, regionals. L’Atlas Mayor (ca. 1659-1672) és un atles universal, ideat per Willem Blaeu i compilat pel seu fill Joan Blaeu. L’obra original estava formada d’11 volums en llatí i contenia 594 mapes. La versió castellana, que és la que tenim a la Biblioteca de Catalunya, són 10 volums i uns 550 mapes. El títol complet era Theatrum Orbis Terrarum, sive Atlas Novus in quo Tabule et Descriptiones Omnium Regionum i està basat en una obra anterior d’Abraham Ortelius Theatrum Orbis Terrarum de 1570.
El 1629 Willem Blaeu havia ampliat els seus fons de mapes amb la compra de planxes utilitzades per Ortelius per al seu Theatrum Orbis Terrarum. Tot i que l’obra d’Ortelius contenia un escàs nombre de mapes, si s’examinen les imatges cartogràfiques d’Espanya, les diferències amb els de Blaeu són escasses, quasi imperceptibles, tant pel que fa a la seva morfologia com a l’ornamentació.
Atles d'Europa acolorit a mà
Joan Blaeu (1596-1673) destacat cartògraf holandès, fill del també cartògraf Willem Blaeu (1571-1638), es va doctorar en dret però va preferir posar-se a treballar a l’establiment cartogràfic del seu pare. Joan i el seu germà Cornelius es van fer càrrec del taller després de la mort del seu pare el 1638 i posteriorment Joan es va convertir en el cartògraf oficial de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals. Entre les diferents iniciatives que hereta Joan Blaeu quan es fa càrrec del taller del seu pare, trobem la d’aquest atles que serà la major proposta cartogràfica coneguda fins aleshores i que ens mostra no solament la Terra sinó també el mars i el cel. L’Atlas Mayor fou, sens dubte, tota una joia cartogràfica. Però un incendi catastròfic al taller, la matinada del 23 de febrer de 1672, destrueix totalment la impremta. Joan Blaeu va morir l’any següent. Després, les planxes que van sobreviure a l’incendi van passar a mans dels seus tres fills i poc després van ser adquirides per comerciants cartogràfics instal·lats a Amsterdam.
La Biblioteca de Catalunya té dos exemplars de la versió castellana, un sense acolorir i un altre acolorit a mà.