Si en un concurs ens demanessis «per vint-i-cinc pessetes, noms de setmanaris de successos», molts de nosaltres començaríem dient «El caso». Aquest famosíssim setmanari, publicat a Madrid i Almeria entre maig de 1952 i setembre de 1997, es va caracteritzar per descriure amb tot luxe de detall —i a vegades amb un to una mica escabrós— els episodis més tràgics de la postguerra espanyola.

Segons el DIEC, la paraula «succés» —ho trobem a altres llengües— pot tenir també l’accepció de «resultat bo, feliç, d’alguna cosa», fruit de la seva etimologia.

Fa un temps, però, en aquest mateix espai, us vam parlar dels desastres naturals, un bon testimoni d’altra mena de successos, gens «exitosos». Avui farem un repàs a altres tipus de «casos», també de resultats sinistres i funestos i que sovint semblen fregar l’humor negre.

Si busquem al catàleg de la Biblioteca de Catalunya, descobrim que, malauradament, de terribles successos n’hi ha hagut sempre. A la col·lecció de romanços i Fullets Bonsoms hi trobem bons exemples que mostren la morbositat d’algun cas: Verdadera relacion y curioso romance, que declara la vida y atrocidades de una valiente muger llamada Fenix la qual dió cruel muerte al mismo que matò su amante, y despues se hizo capitan de vandoleros : Dase cuenta del dichoso fin que tuvo: con lo demás que verá el curioso. Sucedio este presente año, Terrible pas sotseit devès las dêu de la nit el dia 10 de mars de 1896 en el carré de Jaume II (Bastaixos) ahou per jelosia s'homo fé trossos es cap de sa seua dona, emb una massa, de cuyas resultas morí á sas pocas horas á l'hospital, sense havé pogut parlá : 1a part o Primera parte en que se da cuenta y declara una prision , que ha hecho la Santa Inquisicion en la corte de Madrid, de tres hombres y dos mugeres por aver dado muerte à doce personas hallandose unas en sal ... como se descubrió por un cavallero maltès, que querian executar lo mismo con èl .... 

Ro 1709

Així mateix hi ha publicacions que, amb més o menys regularitat, es dediquen a descriure exclusivament aquests tipus de fets. La Cherinola: en lengua catalana significa: raunió de lladres ó rufians, Los sucesos de Barcelona o El Duende: semanario cosmopolita de sucesos emocionantes, narraciones interesantes, curiosidades y aventuras plasmen aquestes alteracions de la vida quotidiana, que moltes vegades semblen tretes de moderns reality shows.

Los Sucesos de Barcelona, año I, núm. 1, 29 de agost de 1923

Si bé els grans avenços tècnics encara no han arribat i, per tant, els transoceànics accidents aeris no s’han produït, la majoria de terribles esdeveniments no disten gaire dels que encapçalen els actuals telenotícies: accidents de tren, robatoris, assassinats, violacions, tràfic de dones, narcotràfic... La constatació que els fets extraordinaris i els seus actors no són gaire diferents dels d’avui en dia ens fan pensar que la condició humana és eterna.

Una curiositat, en canvi, és l’abast geogràfic d’aquestes publicacions. A Los sucesos mundiales podem verificar que aquest món de finals del XIX i començaments del segle passat no era tan globalitzat com l’actual. Les més importants agències ja estan creades (France-Presse, Reuters), però costa trobar notícies d’àmbit internacional

Los Sucesos mundiales, año I, núm. 2   

Los Sucesos mundiales, año I, núm. 1

Una altra font important són el diaris generals com La Publicidad, La Veu de Catalunya, El Correo catalán o el Diario de Barcelona, que també recullen les tragèdies del moment.

          La Publicidad, 1 d’octubre de 1896 

La Veu de Catalunya, 1 de juliol de 1912

Hem d’esperar uns anys per trobar un apartat dedicat només als successos en les publicacions diàries, encara que, com acabem de veure, des de ben antic se’n publiquen. El nostre desig fóra veure desaparèixer aquesta secció de la premsa per manca de contingut.

Marta Riera

SAIOD