Com ja hem dit en anteriors ocasions dins d’aquest blog, la Biblioteca de Catalunya adquirí l’any 2008 el llegat sencer del taller Brugalla, convertint-se, des d’aleshores, en la biblioteca nacional més important quant a la custòdia d’un patrimoni dedicat a l’art de l’enquadernació. A més d’una col·lecció de més de 5.000 “petits ferros” i rodes per daurar, la biblioteca obtingué un excepcional arxiu, una espectacular biblioteca especialitzada en les arts del llibre, uns milers de dibuixos i varis centenars de llibres enquadernats, a més d’objectes, maquinària i material específic d’enquadernació, com papers de guarda, pells, etc.

Ara, en col·laboració amb la Unitat Gràfica, abans de fer la catalogació del fons fotogràfic del taller Brugalla hem començat a fer la descripció de les fotografies per tal de facilitar llur catalogació.

Provisionalment hem dividit aquest fons en diversos apartats:

1. Fotografies de les enquadernacions fetes pel taller Brugalla des de l’any 1931.
2. Fotografies relacionades amb l’Associació Internacional de Bibliòfils i els seus congressos.
3. Fotografies personals.
4. Fotografies d’exposicions d’enquadernacions en les quals va participar el taller Brugalla.
5. Fotografies vàries. 

El primer apartat és el més abundant: es compon d’àlbums apaïsats amb les fotografies de les enquadernacions més luxoses i artístiques enganxades; de capses amb centenars de negatius en vidre d’aquestes mateixes fotografies, negatius en color de totes les enquadernacions de Santiago Brugalla i còpies de fotografies que van servir per a il·lustrar el llibre d’Emili Brugalla, El Arte en el libro y en la encuadernación, La Gran Enciclopedia Vasca, Bilbao, 1977.

El segon apartat consta d’aquelles fotografies fetes als congressos als quals Emili Brugalla va assistir, tant dels de l’Associació Internacional de Bibliofília, com les visites a institucions amb l’Associació de Bibliòfils de Barcelona com visites a congressos i reunions d’enquadernadors internacional. A més a més de fotografies de cursos realitzats, conferències impartides, etc. Destaquem els congressos de la Internacional de Bibliofília de Barcelona (1963), on a la Biblioteca de Catalunya (llavors Biblioteca Central), l’Emili Brugalla i en Pere Bohigas van organitzar un seguit de conferències i exposicions; el congrés de Viena (1969) o el de Varsòvia (1973). Així mateix, remarquen el congrés de Mestres Enquadernadors d’Estocolm (1966) o les classes magistrals i tècniques que Emili Brugalla impartí a la Galleria del Bel Libro d’Ascona, amb motiu d’una gran exposició d’obres seves i del seu fill Santiago Brugalla.

El tercer apartat és molt ampli, amb fotografies datades a partir de 1901 quan va néixer Emili Brugalla. La majoria tenen relació amb esdeveniments professionals com ara l’assistència a congressos, acompanyat de la seva dona el seu germà i els seu fill Santiago. Són instantànies de converses, de sopars, de moments íntims. També hi ha dels estius amb la família: fills i néts, normalment a Palma de Mallorca on estiuejaven en companyia d’amics com el pintor Coll Bardolet.

El quart apartat conté fotografies de diferents exposicions en les quals Emili i Santiago Brugalla van participar a partir dels anys 30 del segle XX. Es poden trobar tant en àlbums com soltes, i són una font d’informació essencial per a la investigació sobre l’obra dels dos enquadernadors. A la descripció hem intentat donar informació precisa dels anys i llocs d’aquestes exposicions. És informació visual que s’ha de relacionar, posteriorment, amb la documentació generada d’aquestes exposicions i que es conserven en la secció de manuscrits de la Biblioteca de Catalunya.

Quant a les fotografies vàries, podem dir que és un calaix de sastre on n’hi ha de relacionades amb el taller, d’enquadernacions d’altres enquadernadors, d’amics d’Emili i Santiago Brugalla, tant dels professionals enquadernadors, llibreters, gravadors, actors de teatre, polítics, bibliòfils, la majoria dels quals hem pogut identificar i, per tant, es catalogaran amb els seus noms. Per a  la identificació de molts d’aquests personatges hem tingut l’ajuda inestimable del Sr. Santiago Brugalla, sense el qual moltes de les persones restarien en l’anonimat. Podem trobar noms com Teodoro Miciano (gravador i il·lustrador), Josep Mestres Cabanes (escenògraf i mestre de Santiago Brugalla), Ricardo Calvo (actor de teatre), Philip Smith (enquadernador anglès), Antolín Palomino (enquadernador madrileny), José Panadero (enquadernador d’Albacete), treballadors del taller Brugalla, Enric Borràs (actor de teatre) i un llarg etcètera.

La col·laboració entre les diferents seccions de la Biblioteca de Catalunya, en aquest cas entre la Unitat Gràfica –que conserva el Fons Brugalla (fotografies, dibuixos, gravats, etc.)– i el Taller de Restauració, a més a més amb la col·laboració directa de Santiago Brugalla ens ajuda a millorar la catalogació d’aquest fons per tal de tenir una informació molt acurada del contingut.

Aitor Quiney
Servei d'Emmagatzemament, Preservació i Conservació